Els barons del PP evidencien les seves diferències en finançament a la Moncloa

Si res va quedar clar en la visita dels presidents de Castella i Lleó, Galícia i Andalusia (els tres del PP) després de les seves reunions amb Pedro Sánchez a la Moncloa és la urgència que tots van expressar d’abordar un nou sistema de finançament autonòmic i la certesa que no arribarà aquesta legislatura. Però no només això. Malgrat que Alberto Núñez Feijóo aposta per un discurs autonomista i evita ingerències en les postures dels barons del seu partit, també van quedar en evidència les diferències que hi ha entre ells sobre com ha de ser aquest model. I tot això a la Moncloa, davant el president del Govern.

No és res nou perquè en funció de la comunitat autònoma, els dirigents demanen tenir més en compte un criteri o un altre. Mentre Alfonso Fernández Mañueco i Alfonso Rueda (que va debutar amb Sánchez al capdavant de la Xunta) continuen mirant a l’envelliment i la dispersió, Juanma Moreno insisteix a tenir en compte la població ajustada de cada comunitat per fer el repartiment. El líder andalús xifra en 11.000 milions d’euros el greuge que pateix la seva regió des de l’any 2009, quan va entrar en vigor l’actual sistema pactat entre el Govern de Zapatero i ERC.

D’aquí la seva proposta per crear «un fons de compensació transitori i prorrogable» que alleugi el menyscapte que pateixen les comunitats infrafinançades. El primer seria de 1.700 milions i l’ha pactat amb Ximo Puig, president de la Generalitat valenciana, abans de presentar-lo a Sánchez.

Les postures de les comunitats del PP sempre han tingut discrepàncies, també la gallega quan la liderava Feijóo. De fet va ser ell qui va encapçalar una estratègia comuna de les comunitats del nord (Galícia, Astúries, Cantàbria, La Rioja, Castella i Lleó, Aragó; a més d’Extremadura i Castella-la Manxa) per fer valer els criteris de despoblació i dispersió.

Recentment, ja com a líder nacional i en una visita a la Comunitat Valenciana (molt sensible a l’assumpte del finançament i que va de la mà d’Andalusia) Feijóo va aprofitar per recollir els seus anhels i defensar també un model per a l’arc mediterrani. Un punt d’inflexió que el va situar per primera vegada lluny dels interessos concrets de Galícia. Amb el fons de Moreno, l’aliança andalusovalenciana queda més patent que mai.

El nou president de la Xunta, per la seva banda, va reconèixer després de veure’s amb Sánchez que és «conscient» que «serà dificilíssim posar-nos tots d’acord». Va avançar que «tots haurem de cedir en alguna cosa» perquè si no «mai ens asseurem» i, això sí, va deixar clar que per a ell és «irrenunciable» finançar els serveis públics a la seva comunitat, que per les característiques pròpies (població molt envellida o una enorme extensió de territori) fan que la dispersió sigui un criteri bàsic. «Serà complex perquè generarà molts criteris diferents, però caldrà fer-ho», va dir amb total sinceritat.

També Mañueco va traslladar a Sánchez el «perjudici» que la seva comunitat afronta per un sistema de finançament «dolent i antic» que, segons el seu parer, no té en compte la realitat actual dels territoris. Castella i Lleó s’inclina per indicadors de despoblació, a prop de la postura de Galícia. I molt allunyada, és clar, d’Andalusia i Múrcia.

Temor del privilegi de Catalunya

Notícies relacionades

ERC, els Comuns i la CUP demanen el cessament de Trapero per la infiltració de mossos en una assemblea de professors

Illa, sobre els mossos infiltrats en una assemblea de professors per la vaga: "Respecto la seva professionalitat"

Si en alguna cosa van coincidir els dirigents, més enllà de les diferències que puguin tenir sobre els indicadors pels quals s’hagi de regir el nou model, és pel temor que altres comunitats com Catalunya tinguin «privilegis» o negociacions pròpies. El president de Castella i Lleó ho va dir sense embuts: «Ens preocupa i molt que hi pugui haver privilegis per a altres comunitats. Estarem pendents que es compleix el mandat constitucional d’igualtat entre totes les persones», va afirmar, després de deixar clar que «el que ens afecta a tots, com el finançament, entre tots ha de pactar-se». Rueda, precisament, va animar a asseure’s al més aviat possible totes les comunitats per «evitar negociacions bilaterals que acaben amb el sistema perquè retallen la confiança».

El dirigent gallec no va amagar que els seus temors estan fundats «perquè ja hem vist que el Govern ha practicat acords bilaterals en assumptes que havien de ser en conjunt». I en el cas de l’andalús, també va carregar durament contra el sistema actual, «pactat amb ERC al seu dia per Zapatero», igual que fonts pròximes a Moreno no amaguen el «malestar» per haver vist condensada la seva reunió amb altres presidents autonòmics malgrat ser del PP. A la Junta consideren que la comunitat mereix «un tracte diferencial» i no van veure amb bons ulls que Sánchez «utilitzés» la jornada d’ahir per «compensar» la imatge de la reunió amb la Generalitat del dia anterior.