La renúncia del magistrat Montoya, nou element de pressió per renovar el TC i el Poder Judicial

La renovació pendent del Tribunal Constitucional (TC) i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) continua sumant elements de pressió, i es complica que els partits majoritaris arribin a un pacte que faciliti el reemplaçament dels seus membres amb la celeritat i el consens que seria desitjable en democràcia. L’últim s’ha conegut aquest dimecres, tot just a uns dies del començament de vacances judicials de l’agost, i suposa la renúncia d’un dels magistrats del sector conservador de l’òrgan de garanties, Alfredo Montoya, per motius de salut.

Montoya, catedràtic de Dret del Treball, va ser anomenat per al Tribunal Constitucional pel Senat a proposta del PP el 2017, per la qual cosa no forma part del grup la renovació del qual està prevista el mes de setembre vinent. El magistrat, que hauria de seguir a l’òrgan fins al març del 2026, va patir un problema greu de salut que el manté de baixa des de l’estiu passat. Per aquesta raó el tribunal estava funcionant sense el seu vot, una cosa que no donava problemes al sector conservador a l’estar en clara majoria actualment en el Tribunal.

La seva sortida, tanmateix, ha sigut una sorpresa per als seus companys, que no l’esperaven fins després de l’estiu i una vegada resolta la renovació que, acceleració per la reforma de la LOPJ instada pel PSOE –i molt criticada per l’oposició– permetrà donar un tomb a aquest òrgan, que passarà a tenir set magistrats progressistes davant cinc de conservadors. La renúncia de Montoya deixarà a la pràctica el sector conservador amb només quatre magistrats fins que es produeixi un reemplaçament.

Proposta del PP

Fonts de Génova confirmen que faran arribar una proposta concreta per substituir la marxa de Montoya «quan procedeixi» i que no valoren cap altre escenari que mantenir la quota conservadora malgrat el canvi de magistrat. El nom l’hi enviarà González Pons a Félix Bolaños, i el PP no té intenció d’ampliar la negociació als assumptes pendents. 

Les relacions entre els dos dirigents, designats com a negociadors en matèria de Justícia pels seus respectius caps, s’han deteriorat molt en les últimes setmanes. Fins al punt que la interlocució ara és molt limitada. Fonts de la direcció nacional insistien al parlar de la substitució del magistrat que va ser designat el 2017 a proposta del Senat que «no conceben altra cosa que el PSOE accepti la proposta» que enviaran. «Utilitzar la malaltia que pateix algú i la seva renúncia per imposar un nou magistrat progressista o forçar altres negociacions, simplement no ho contemplem», conclouen en el nucli dur de Feijóo.

Malgrat tot, el fet que Bolaños i Pons hagin de tornar a parlar sobre aquesta substitució implica ‘de facto’ reprendre uns contactes que ara estaven trencats. Tot això per culpa d’una fallada de comunicació que va fer saltar pels aires el camí fet fins al moment. En el Govern van veure amb mals ulls que el PP continués dilatant unes setmanes l’assumpte al dir que «en el termini d’un mes» donarien a conèixer la seva proposta de renovació del CGPJ i regeneració del sistema d’elecció dels jutges. Bolaños s’ho va prendre com una nova pròrroga que se sumava a massa pròrrogues. 

Tots dos van deixar d’entendre’s i l’Executiu va seguir endavant amb la polèmica reforma que tornava les funcions al CGPJ en funcions només per designar els magistrats pendents del TC. A Génova reconeixen que pensaven que era un envit que la Moncloa no compliria.

No hi ha pressa per al reemplaçament

Fonts del sector progressista del TC consultades assenyalen per la seva banda que el prioritari és renovar el terç pendent des del 12 de juny passat i que el reemplaçament de les baixes sol demorar-se molt i, en ocasions, ni tan sols s’ha produït. Entre els antecedents, la renúncia del magistrat progressista Fernando Valdés l’octubre del 2020, després de ser imputat en una causa de violència de gènere –ja arxivada–, i la plaça del qual va quedar vacant fins a la següent renovació d’un terç del tribunal el novembre passat, que va correspondre al Congrés dels Diputats.

De moment, la sortida de Montoya ha obligat el tribunal de garanties a redistribuir les ponències dels assumptes que Montoya tenia encomanats, en un moment en el qual algun dels seus integrants ja es trobava fins i tot disfrutant de les vacances. Les diferents fonts consultades coincideixen que aquesta nova variable contribuirà sens dubte a incrementar la desconfiança que sembla haver-se instal·lat entre el PSOE i el PP a l’hora de pactar els nous magistrats de l’òrgan, una sensació que pot traslladar-se al CGPJ.

Situació en el CGPJ

L’òrgan de Govern dels jutges ja té una data prevista, el 8 de setembre, per elegir els dos magistrats que els correspon per quota –els altres dos són cosa del Govern–, i l’existència d’una nova plaça per cobrir contribueix a la tensió que ja existeix per les dificultats expressades pel mateix president, Carlos Lesmes, perquè aquest òrgan aconsegueixi els dotze vots necessaris que recolzin els nomenaments que els toquen. El reemplaçament de Montoya serà cosa a part, i competència del Senat, però pesarà també sobre les càbales que facin uns o altres vocals del Consell a l’hora d’elegir els nous magistrats del TC.

En el sector progressista d’aquest òrgan alguns pensen que la situació podria servir «de baldada» perquè el PP «cessi en les seves polítiques de bloqueig institucional», mentre que des d’altres sectors es reconeix que no farà sinó «incrementar més l’embolic», ja que per suplir Montoya es necessita una majoria reforçada en el Senat.

Un lloc per a Lesmes

Notícies relacionades

El cap dels Mossos cessat per Illa carrega contra la infiltració en una assemblea de docents

¿Guanyarà el PP per majoria absoluta les eleccions a Andalusia 2026? Així estan les prediccions més enllà de les enquestes

Altres fonts apunten a més que el lloc de Montoya semblava el «destinat» perquè l’actual president del CGPJ i el Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, pogués accedir al Tribunal Constitucional, un «desig» que tots semblen conèixer dins de l’òrgan de govern dels jutges. A l’avançar-se la sortida de Montoya de l’òrgan i no haver-hi aparences d’acord per a la renovació del Consell, els plans de Lesmes es compliquen.  

«És possible que hagin provocat la renúncia precisament ara per fastiguejar-lo, en represàlia, per no secundar el previst ‘boicot’ a la renovació del Tribunal Constitucional per part del sector més pròxim al PP», analitza un dels consultats.