Un final feliç

El PSOE i Podem: de l’amenaça de ruptura a la reconciliació del Congrés

  • Una esmena en la llei de comunicació audiovisual va portar els partits de la coalició a trencar la disciplina de vot

  • Els socialistes han rebutjat les sis proposicions de llei que els morats han portat a debat al ple

El PSOE i Podem: de l’amenaça de ruptura a la reconciliació del Congrés

José Luis Roca

3
Es llegeix en minuts

Una mica més tard que per als nens, però, finalment, les vacances ja han arribat per als polítics. Almenys, per als que estan en primera línia. Aquest dijous es va celebrar l’últim ple del Senat d’aquest període de sessions, que va arrencar al febrer. Sis mesos que han donat per molt –menys del que esperaven alguns, això sí– i que han servit als dos partits del Govern per discrepar, coincidir, aplaudir-se mútuament i bloquejar-se alguna iniciativa legislativa. La Cambra baixa ha sigut el principal escenari de les picabaralles de socialistes i morats i, també, a última hora, d’un retrobament per tancar aquest curs parlamentari.

Si l’amenaça de ruptura en la coalició –tantes vegades esmentada– ha tingut algun indici de realitat ha sigut, la majoria de vegades, per les topades que el PSOE i Unides Podem han protagonitzat pels passadissos del Congrés, debatut en les comissions i airejat des de la tribuna d’oradors. La qüestió del Sàhara Occidental o la Llei de Comunicació Audiovisual, entre altres, han aconseguit tibar al màxim les costures de l’aliança que, després, han necessitat més d’un punt de sutura.

Tanmateix, si aquest període de sessions fos un conte, es podria dir que ha tingut un final inesperat i (bastant) feliç per als socis de la coalició. La intervenció de Pedro Sánchez en el debat de l’estat de la nació va servir perquè els morats es reconciliessin amb el president del Govern. Les mesures anunciades pel cap de l’Executiu –els impostos a la banca i les elèctriques i la gratuïtat dels abonaments de Renfe– van servir per calmar els morats, enfortir la coalició i recuperar el pols del bloc progressista.

Un xoc rere l’altre

Però fins arribar aquí, els aliats han semblat més d’una vegada contrincants. Una de les topades més sonades va arrencar el març a costa del gir de Sánchez respecte al Sàhara Occidental, al reconèixer la proposta autonomista del Marroc sobre el territori. Unides Podem es va afegir a les crítiques de tots els grups dins i fora de l’hemicicle i va arribar a presentar una proposició no de llei per ratificar la necessitat de recolzar les resolucions de les Nacions Unides en aquest tema. La iniciativa va decaure davant la incapacitat d’arribar a un acord amb els socialistes.

Aquesta no va ser l’única fricció. Ni la més sonada. Amb prou feines unes setmanes després, la coalició va viure un moment inèdit en els dos anys i mig de legislatura: Unides Podem es va abstenir en la votació de la Llei de Comunicació Audiovisual, emanada del Consell de Ministres, trencant per primera vegada la disciplina de vot. La raó va ser una esmena introduïda pel PSOE de manera subreptícia que beneficiava les grans corporacions televisives.

Notícies relacionades

Una altra esmena del PSOE, en aquest cas per endurir els delictes de proxenetisme i terceria locativa, va posar en perill la llei del ‘només sí és sí’. Els socialistes van acabar retirant-la, per la por que la norma acabés caient. Dies després van presentar la mateixa esmena convertida en un projecte de llei que va fracturar Unides Podem. Podem i IU van votar a favor de debatre-la i els diputats d’En Comú Podem van votar en contra després de rebre llibertat de vot.

Frenar els morats

I on més s’han notat les diferències entre els dos socis ha sigut en les proposicions de llei presentades per Unides Podem. El PSOE ha votat en aquest període de sessions en contra de totes les iniciatives legislatives que els morats han portat a la Cambra baixa. Sis, en total. Els socialistes han impedit que es debatés al Congrés la creació d’un impost a les grans empreses, la posada en marxa d’una empresa pública d’energia, una nova llei de mines, una proposta perquè les escoles concertades passin al circuit públic, una reforma del reglament del Congrés per poder utilitzar les llengües cooficials i una iniciativa per regular el preu de la vivenda impulsada per col·lectius socials.