El tercer grau que espera Álvaro García al Congrés: l’oposició dubta que pugui sacsejar-se l’ombra de Delgado

La dura anàlisi que un sector del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) ha realitzat del candidat a fiscal general, Álvaro García Ortiz, servirà d’argument a l’oposició en la compareixença que aquest ha de realitzar en la Comissió de Justícia del Congrés dels Diputats dijous vinent, 28 de juliol.

Aquesta és la data elegida per resoldre l’últim tràmit que queda abans de la seva designació com a primer responsable de la Fiscalia i tot sembla aventurar que, igual com va passar amb la seva antecessora, Dolores Delgado, la sessió serà molt lluny de ser pacífica, segons fonts parlamentàries.

A diferència del que va passar al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), dividit amb dotze vots davant de set l’hora de donar el plàcet al que serà nou cap dels fiscals espanyols, al Congrés aquest assumpte no se sotmetrà a votació. García Ortiz presentarà el seu projecte per a la Fiscalia General de l’Estat i els portaveus dels diferents partits podran plantejar-li preguntes durant una intervenció fixada en deu minuts, assenyalen les mateixes fonts.

En aquest breu espai de temps hauran d’explicar també si consideren García Ortiz idoni per al càrrec, per la qual cosa no s’aventura una sessió pacífica. La seva elecció genera recel entre els grups de l’oposició, que dubten que el futur fiscal general pugui treure’s de sobre l’ombra de la seva polèmica antecessora. Durant la seva intervenció aquest dimecres al Senat, on s’aprovava l’última reforma del Poder Judicial, el senador del PP Fernando de Rosa ja va manifestar sobre el candidat que «no es pot passar de ministra a fiscal general, ni de participar en actes del Partit Socialista de Galícia a fiscal general». 

Arguments del CGPJ

Amb total seguretat, els diputats més crítics amb l’elecció de Pedro Sánchez recorreran als durs arguments abocats al seu vot particular per set dels vocals del CGPJ designats a proposta del PP, que continuen al lloc de treball malgrat que el seu mandat va caducar fa més de tres anys i mig per culpa de la falta d’acord polític.

En aquest vot, els vocals conservadors argumenten en termes molt durs que, segons el seu parer, el candidat del Govern «no és idoni per exercir el càrrec de Fiscal General de l’Estat». Entre altres motius, per la seva participació en actes que han creat «una aparença de vinculació amb el Poder Executiu que no contribueix a la percepció de la independència i imparcialitat de la institució que ha de dirigir».

Es refereixen concretament a la participació de García en un acte organitzat pel PSOE de Galícia el 2019 que, segons els vocals conservadors «no va consistir en un debat d’idees en el marc d’una activitat acadèmica, sinó d’una entitat (un ‘think tank’) la raó de ser del qual és proporcionar aliment ideològic a un partit polític», coincidint a més amb un període electoral. 

El vot particular al·ludeix també a la trajectòria de García Ortiz com a cap del Gabinet Tècnic de la Fiscalia General, que segons el parer dels signants del vot no permet formular «un pronòstic positiu de gestió» Assenyalen al respecte que durant el seu període en aquest lloc clau per al Ministeri Públic no es va formular «ni una sola circular que contribueixi a la formació de doctrina o a aclarir el sentit de les lleis o la jurisprudència». 

Notícies relacionades

El cap dels Mossos cessat per Illa carrega contra la infiltració en una assemblea de docents

¿Guanyarà el PP per majoria absoluta les eleccions a Andalusia 2026? Així estan les prediccions més enllà de les enquestes

Els diputats, segons les fonts consultades per aquest diari, podrien recordar també, igual com van fer els vocals, episodis com la intervenció de García en el denominat cas Stampa o la resposta proporcionada a la Sala Tercera del Tribunal Suprem per insistir en nomenaments rellevants de la Fiscalia declarats nuls.

Lluny de quedar-se en un mer formalisme, la compareixença parlamentària de Dolores Delgado abans de ser nomenada fiscal general, el 20 de febrer del 2020, va trencar amb la tradició de constituir un mer tràmit de cortesia. En l’esmentada ocasió, els portaveus del PP, Ciutadans i Vox van rebutjar que pogués atorgar-se-li la idoneïtat donada la seva condició d’exministra i la van vincular amb «deutes» derivats del pacte d’investidura amb formacions independentistes. En el cas de García Ortiz, sembla molt clar que la situació es repetirà.