Punt d’inflexió com a líder nacional

Feijóo defensa un finançament per a l’arc mediterrani

Després de liderar com a president de la Xunta l’estratègia comuna de les comunitats del nord, Feijóo es posa el vestit de líder nacional i assumeix les peticions del País Valencià, Múrcia o Andalusia | Ara haurà de lidiar amb les diferències que hi ha entre les regions governades pel PP, amb diverses sensibilitats i Madrid que va per lliure

Feijóo defensa un finançament per a l’arc mediterrani

Epi_rc_es

3
Es llegeix en minuts

La visita a València –aquest divendres estarà a Alacant– no era una més per a Alberto Núñez Feijóo dins de la gira que fa per totes les comunitats autònomes des que va arribar a la presidència del seu partit. La prioritat de tornar a governar en aquest territori i recuperar un feu fonamental per al PP és absoluta. I, en aquest marc, igual d’important era deixar clara la postura del líder conservador en assumptes clau per als grans empresaris valencians. 

Segons ‘El Periódico de España’, després de donar un suport total al corredor mediterrani com a infraestructura vertebradora, va obrir el meló definitiu que l’impulsa com a líder nacional: el finançament autonòmic, assumint reivindicacions de territoris com el País Valencià o Andalusia, bastant allunyades dels postulats de la regió que ell va presidir durant 13 anys.

No és un afer menor, perquè la seva irremeiable afecció a Galícia, malgrat el salt a Madrid buscant arribar a la Moncloa, continuava generant dubtes i despertant recels dins i fora del partit. Per a molts territoris és essencial que Feijóo vagi aclarint la seva posició sense el vestit de president gallec i ho faci com a aspirant a presidir el Govern nacional.

Aquest dijous va fer un pas important a València. Després d’encapçalar fa mesos, encara com a president de la Xunta, l’estratègia comuna de les comunitats del nord (Galícia, Astúries, Cantàbria, La Rioja, Castella i Lleó, Aragó; a més d’Extremadura i Castella-la Manxa) defensant els criteris de despoblació i dispersió per al nou model de finançament que segueix pendent, Feijóo va traslladar a les grans fortunes valencianes que defensarà amb el mateix afany els interessos d’altres regions, com la valenciana, Múrcia o Andalusia. 

No va esquivar la qüestió ni va voler donar voltes. A primera fila seguien atentament les seves paraules el president de Mercadona, Juan Roig; i el de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), Vicente Boluda. «Aniré al gra. Soc conscient que es va especular que la meva arribada a la presidència del PP d’Espanya torpedinaria comunitats autònomes», va etzibar en l’arrencada amb total claredat.

Punt d’inflexió

Tampoc en el PP valencià amaguen la importància de les seves paraules en aquest fòrum. Tot i que els populars han de concretar encara la seva posició global, Feijóo va assegurar que el criteri fonamental en el sistema del finançament autonòmic ha de ser «el cost efectiu dels serveis que es presten». I va continuar anant a la idea: «El cost efectiu de la sanitat, per exemple, té una sèrie d’indicadors on el que és fonamental és la població». No es va parar allà. «Quan s’agafa el model de finançament actual i es mira el volum de recursos per població ajustada, la comunitat que té menys és la valenciana, després Múrcia i després Andalusia». Les Balears també es troba en una situació similar.

L’assumpció de les reivindicacions que afecten les comunitats de l’arc mediterrani, d’alguna manera enfrontades a les que demanaven apostar per altres indicadors de forma més taxativa, suposa un punt d’inflexió en la trajectòria nacional de Feijóo. La reunió que ell mateix va promoure fa mesos per donar cita al vuit presidents autonòmics (de tres partits diferents) que exigien prioritzar la despoblació i la dispersió era la resposta a una trobada prèvia que havien mantingut Juanma Moreno (avui coronat com un dels dirigents en qui més confia, especialment després de la majoria absoluta andalusa) i Ximo Puig. L’aliança Andalusia-Comunitat Valènciana va despertar reticències entre els barons del PP per diversos fronts.

Difícil encaix

El que va quedar en evidència van ser les diferències tan notòries que hi havia entre les comunitats que en aquell moment havia de coordinar Pablo Casado. Galícia i Castella i Lleó, d’una banda, i Múrcia donant suport a l’estratègia d’Andalusia. Madrid, amb Javier Fernández-Lasquetty de mà dreta d’Isabel Díaz Ayuso, també anava per lliure donant prioritat a la llibertat fiscal

Notícies relacionades

Un puzle amb difícil encaix que ara ha de liderar Feijóo, amb la seguretat que a la precampanya electoral que arrencarà a la tornada de l’estiu, amb l’inici del nou curs, serà un dels plats forts.

La setmana vinent Pedro Sánchez rep a la Moncloa els presidents de Galícia, Castella i Lleó i Andalusia, pendents de la tradicional trobada amb el cap de l’Executiu després d’unes eleccions o un relleu en la presidència, com passa amb el gallec Alfonso Rueda. A ningú se li escapa que serà una oportunitat perquè el PSOE evidenciï les diferències que hi ha entre els populars.