El PSOE al Senat justifica el seu ‘fracàs’ en el fet que el Govern no els deixa negociar les lleis

El Govern ha vist descarrilar en les últimes hores un triomfal període de sessions jalonat pel debat de l’estat de la nació i l’aprovació de diversos projectes. Només quedava el tràmit del Senat i en aquesta fase legislativa és on l’Executiu ha acabat fallant. La llei del ‘sí és sí’ –llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual– la llei de ciència i la nova llei concursal han sigut esmenades a la Cambra alta. Una circumstància que en cap dels tres casos estava contemplada i que obliga a celebrar un ple al Congrés per a la seva aprovació definitiva que, previsiblement, es convocarà a finals d’agost.

Aquest contratemps ha obert un debat en el mateix grup socialista al Senat sobre si la portaveu, Eva Granados, gestiona de manera correcta la comunicació amb la resta dels partits i s’anticipa o no per impedir que prosperin les esmenes de l’oposició, inclosos els seus propis aliats parlamentaris. Però a la Cambra alta també s’apunta la falta de flexibilitat del mateix Govern, que, sí que negocia per tirar les lleis al Congrés, però esquiva l’oposició al Senat. El repartiment de culpes és bastant equitatiu.

Ha resultat molt xocant, però, que la llei del ‘sí a si’, sobre la qual, en principi, no planava cap perill, hagi de tornar al Congrés perquè el PP va recolzar una modificació impulsada per Junts, que només canvia una lletra (‘forçoses’ per ‘forçosos’, en un paràgraf de l’exposició de motius), amb ERC, Ciutadans, Més Madrid i Coalició Canària, entre d’altres.

El PP: «No fan bé els comptes»

Ningú en la direcció va valorar que els populars podrien votar-hi a favor i ajudar que tirés endavant, cosa que va provocar una sorpresa majúscula entre els senadors socialistes. De fet, en el PP donen fe de la sorpresa que va causar la votació i asseguren que el PSOE «no fa bé els comptes».

Fonts del grup s’escuden que no preveien que el PP votés esmenes amb els independentistes. Però és que en la llei de ciència van ser ERC, Junts, PNB, Unió del Poble Navarrès (UPN) i Vox, els que van recolzar una esmena dels populars, i en la llei concursal, les aliances contra els socialistes van aconseguir introduir tres esmenes gràcies a la suma de PP, ERC i Esquerra Confederal, Ciutadans i part del grup mixt. Dos exemples que avalen la teoria d’un error de càlcul o almenys d’una falta de previsió, tot i que en el PSOE reiteren que «el PP vota contra natura».

«Les negociacions són cosa del grup», ratifiquen fonts del Senat. Però no tots a la Cambra alta coincideixen en aquesta apreciació. Parlamentaris socialistes expliquen que l’«ordre del Govern és no acceptar esmenes», i això limita absolutament la seva capacitat d’actuació. L’Executiu, ratifiquen també des d’altres formacions, «creu que ja ho té tot salvat si ho aprova al Congrés».

«No són conscients que no compten amb majoria absoluta i actuen amb supèrbia». «Es confien si ja s’ha produït un vot favorable a la Cambra baixa, però res impedeix als grups parlamentaris insistir amb les seves peticions en les esmenes al Senat o donar suport a les que presenten altres partits».

«No entenen que no tenen majoria»

Notícies relacionades

El cap dels Mossos cessat per Illa carrega contra la infiltració en una assemblea de docents

¿Guanyarà el PP per majoria absoluta les eleccions a Andalusia 2026? Així estan les prediccions més enllà de les enquestes

Aquesta visió coincideix amb la que ofereixen fonts del PSOE que insisteixen que l’Executiu no els deixa negociar i que vol que les lleis siguin ratificades tal com arriben del Congrés. «I la tasca del Senat, com a cambra de segona lectura, és vetar o esmenar». Quan ja has demanat 20 vegades als teus aliats parlamentaris que per responsabilitat retirin una esmena, expliquen, quan els hi sol·licites una vegada més, és molt probable que et diguin que no.

Ara queda saber si el Govern, amb aquestes tres clatellades al Senat, aprèn la lliçó i es mostra més favorable a l’acceptació d’esmenes. Segons els seus propis socis, no perquè «no entenen que no tenen majoria». Lluny de qualsevol autocrítica, des de l’Executiu es va celebrar que sis de les lleis enviades a la Cambra alta hagin sigut aprovades i que tres ho faran ara «amb el retard d’unes setmanes». No obstant, al Congrés s’ha viscut amb enorme sorpresa que hagin prosperat esmenes a la llei del ‘sí és sí’, la de ciència i la llei concursal, ja que no s’esperava en absolut.