Junqueras denuncia Espanya davant la justícia europea per la sentència de l’1-O

Els condemnats per sedició Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa han presentat davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) demandes contra Espanya per suposada «falta d’imparcialitat» en el seu procés judicial i la sentència de l’1-O.

Els lletrats Andreu van den Eynde i Clara Serra, acompanyats dels tres exconsellers, han exposat aquest dimecres al Col·legi de Periodistes de Catalunya els suposats greuges de la justícia espanyola i han insistit que hi ha en tot el procediment «un prejudici» que el «contamina».

Van den Eynde ha argumentat que els tres dirigents d’ERC han viscut «indefensió» durant tot el procés i ha assegurat que «s’ha tergiversat tot el dret» per perseguir, «no fets delictius, sinó persones».

El lletrat ha destacat que en els últims recursos presentats davant el Tribunal Constitucional tres magistrats de nou els han donat la raó, al reconèixer que s’han vulnerat drets fonamentals, i en un dels vots particulars s’assegura que la sentència «no descriu fets provats».

En les demandes presentades davant el tribunal europeu s’argumenta, segons l’advocada Carla Serra, que els tres exconsellers van ser condemnats «a una pena desproporcionada i en aplicació d’un delicte imprevisible», i que se’ls va restringir «arbitràriament la llibertat, tant de manera cautelar com després en la condemna».

El president d’ERC, Oriol Junqueras, ha afirmat: «La causa s’ha construït sobre la base de condemnar-nos per delictes que no existeixen en el Codi Penal», una cosa que ara Europa «comença a saber».

Per Junqueras, tota aquesta suposada causa general té per objectiu impedir que puguin exercir com a diputats al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats, com senadors al Senat o com diputats al Parlament Europeu.

El líder republicà creu que la causa s’ha construït partint de la «deshumanització de les persones» i també «saltant-se i vulnerant la jurisprudència europea», amb privacions de llibertat que han sigut qualificades per algunes institucions «com a arbitràries».

Raül Romeva ha denunciat que en la causa no hi ha cap acusació concreta «més enllà que la d’expressar-se, la de «defensar unes idees», i s’ha mostrat esperançat que, a través d’una «justícia amb mirada europea, amb mirada internacional», aconseguiran justícia.

L’exconsellera Dolors Bassa no s’ha sentit jutjada per uns fets, «sinó que el resultat ja estava decidit» en una «causa política», amb l’objectiu d’«escapçar» el moviment independentista.

Notícies relacionades

El cap dels Mossos cessat per Illa carrega contra la infiltració en una assemblea de docents

¿Guanyarà el PP per majoria absoluta les eleccions a Andalusia 2026? Així estan les prediccions més enllà de les enquestes

Els recursos de Junqueras, Romeva i Bassa assenyalen diverses presumptes vulneracions dels seus drets, com del principi de legalitat, del dret a la llibertat, a la llibertat d’expressió, el dret a un judici just i a la presumpció d’innocència, entre d’altres.

La secretària general d’ERC, Marta Rovira, que s’ha connectat per videoconferència des de Ginebra, ha assegurat que l’Estat ha sabut utilitzar instruments judicials «arbitràriament» i que busca com a «efecte» aturar el moviment independentista.