L’Audiència Nacional rebutja per tercera vegada la personació de la Generalitat en l’espionatge amb Pegasus a Sánchez

La Sala Penal de l’Audiència Nacional ha rebutjat el recurs d’apel·lació presentat per la Generalitat per personar-se com a acusació popular en el procediment pel qual s’investiga la infecció dels dispositius mòbils del president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, i els ministres de Defensa, Margarita Robles; de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i d’Agricultura, Luis Planas, amb l’eina informàtica Pegasus.

En una interlocutòria, els magistrats de la secció tercera confirmen així les resolucions del titular de Jutjat Central d’Instrucció número Cuatro, José Luis Calama, en el denominat cas Pegasus, en les quals va rebutjar la personació de la Generalitat, a l’entendre que no podia exercir una institució com la Generalitat no pot exercir l’acusació popular, tret que l’investigat sigui un delicte d’odi, a diferència dels dos col·lectius als quals se li ha permès.

La Sala recorda que la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem estableix que l’habilitació continguda en la Llei d’Enjudiciament Criminal respecte a l’exercici de l’acció popular no arriba amb caràcter general a les persones juridicopúbliques que, en conseqüència, necessiten de normes específiques per a l’esmentat exercici.

Discrepància jurídica

Sobre això, indica que la Generalitat al·legava en el seu recurs que es troba emparada per l’article 3.2 de la llei d’Ordenació del Sistema de Seguretat Pública de Catalunya, que indica que «el Govern, de conformitat amb el marc de competència que estableix la Constitució Espanyola, l’Estatut i la legislació vigent, a través del departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, té la funció de protegir el lliure exercici dels drets i les llibertats i de garantir la seguretat ciutadana. A aquest efecte, ha de vetllar per la convivència pacífica i la protecció de les persones i dels béns, d’acord amb l’ordenament jurídic».

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Tot i això, per l’Audiència aquesta norma no dona suport a la pretensió de la Generalitat de Catalunya, «pel seu caràcter genèric i la seva omissió del dret a accionar penalment de l’esmentada entitat, en contrast amb el que passa amb altres normes de la mateixa administració autonòmica», com la Llei d’igualtat de tracte i no discriminació. 

«En definitiva, cap norma legal autoritza a l’entitat recurrent a personar-se en aquest procés com a acusació popular, així que la interlocutòria del jutjat central d’instrucció ha de ser necessàriament confirmada», conclou el Tribunal.