Manual per netejar Espanya de rojos: així es va dissenyar l’«extermini físic, moral i econòmic» de la repressió

Un dels franquistes ‘premium’ que van quedar difuminats en la història és Felipe Acedo Colunga. En la memòria política espanyola del segle XX figura com a governador civil de Barcelona, càrrec que va ocupar entre 1951 i 1960, però fins ara es desconeixia, o almenys no s’havia destacat prou, la seva decisiva aportació a la repressió que Franco va exercir sobre els perdedors de la guerra. 

La seva missió no va consistir a perseguir desafectes al règim amb el grilló en mà, sinó a dotar el franquisme de fonaments jurídics i penals per dur a terme aquesta tasca, segons es desprèn del llibre ‘Castigar a los rojos’ (Crítica), recentment publicat pels historiadors Ángel Viñas i Francisco Espinosa i pel catedràtic de Dret Penal Guillermo Portilla. 

Document ocult

En les seves pàgines, els investigadors rastregen la vida i gestes d’Acedo Colunga –es tracta de la primera investigació centrada exclusivament en la seva figura– i, sobretot, s’aturen en la seva gran obra, la ‘Memoria del Fiscal del Ejército de Ocupación’, un document que fins ara s’havia mantingut ocult malgrat la seva rellevància històrica i que queda reproduït en el llibre.

Acedo Colunga el va redactar el gener de 1939, tres mesos abans que s’acabés la guerra, i va dissenyar-hi l’estratègia a seguir per, segons reconeix obertament, «reprimir i depurar les forces antiespanyoles», un variat batalló d’«enemics de la pàtria» format per tots els polítics, militars, jutges, funcionaris, mestres d’escola, escriptors, periodistes, autors d’himnes i individus de tota ordre i condició que haguessin mostrat simpaties cap a la República, règim considerat per ell com a «il·legítim, comunistoide i moscovita». 

«El designi va ser la posada en pràctica de l’extermini físic, moral i econòmic de tots els afins a la república», resumeix el jurista Guillermo Portilla, que descriu la ‘Memoria’ d’Acedo Colunga com un manifest a mig camí entre els opuscles de la inquisició i els pamflets nazis. No en va, el document està plet d’invocacions al Sant Ofici i el seu autor reconeix que l’escola penal que l’inspira és «l’autoritària que avui [any 1939] constitueix el patrimoni legal de les dictadures europees».

Fervor feixista

«El seu objectiu era purificar el país i reconstruir l’Estat entorn dels valors tradicionals de cabdill, imperi, unitat de la pàtria i religió catòlica», interpreta Portilla. En aquells anys es van signar moltes proclames d’inflamat fervor feixista i vocació revengista contra la república, però l’escrit d’Acedo Colunga va tenir la particularitat de dotar d’arguments jurídics les acusacions en els milers de consells de guerra que es van celebrar arreu del país després d’acabar la contesa contra qualsevol que dubtés de les bondats del Gloriós Moviment Nacional. 

«Calia netejar Espanya de rojos i Acedo Colunga es va encarregar d’elaborar el manual d’instruccions per complir aquesta missió», diu Ángel Viñas sobre un document que mesos més tard va servir d’inspiració per redactar la llei de responsabilitats polítiques i la de repressió de la maçoneria i el comunisme. 

Repressió ‘legal’

«En la postguerra hi va haver dues repressions a Espanya. De la il·legal no hi ha registre, només queden les cunetes i les làpides dels cementiris. Però n’hi va haver una altra, la dels consells de guerra sumaríssims, que es va voler revestir de legalitat amb els arguments que Acedo Colunga exposa en la seva memòria. Als acusats no se’ls afusellava pels seus actes, sinó pel que pensaven. De fet, ho afirma categòricament en el text: ‘Les idees dels rojos no són idees, sinó crims’», remarca l’historiador. 

Francisco Espinosa va trobar retalls solts del document a finals del segle passat, però no va ser fins al 2019 quan va aconseguir trobar-ne un original complet: 90 pàgines mecanografiades amb la firma de l’autor estampada a l’últim full. Aquest obscurantisme s’explica, segons aquest investigador, perquè el seu destí no era publicitari, sinó que volia servir de guia com a document intern entre els responsables de dirigir la repressió.

Consells de guerra

Felipe Acedo Colunga no improvisava quan va redactar aquell escrit. Advocat i militar de carrera –era tinent coronel d’aviació quan va esclatar la guerra–, Franco el va nomenar director de la Fiscalia del Ejército de Ocupación el novembre de 1936 i va dirigir personalment l’acusació en molts dels consells de guerra que es van celebrar en diferents places de la zona nacional durant la contesa. «Aquesta experiència judicial la va convertir en la seva guia d’inquisidors. La seva tesi consistia a donar la volta a la història: segons ell, qui s’havia revoltat contra l’ordre a Espanya havia sigut el govern de la república, no els militars que es van alçar en armes, i era legítim aplicar-los la pena de rebel·lió», explica Viñas.  

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

De marcada ideologia nacionalsocialista, Acedo Colunga ja havia donat mostres del seu caràcter antidemocràtic en el cop d’estat de Sanjurjo de 1932, que no va dubtar a recolzar, i en els successos revolucionaris d’Astúries de 1934 que es va encarregar personalment de reprimir. «Era un ultra entre els més ultres de l’Exèrcit, un autèntic feixista convençut i orgullós de les seves idees», descriu Viñas.

Que el seu nom hagi ressonat poc en el relat de la història concorda, segons l’historiador, amb la seva personalitat. «No li agradava brillar, sinó actuar entre les ombres, moure’s en la maquinària repressora del franquisme. Va acabar amb el pit ple de condecoracions, però ell no necessitava reconeixements històrics. La seva tasca ja estava complerta», conclou l’historiador.