País Valencià

La nova etapa després de la sortida d’Oltra predisposa uns Pressupostos del 2023 amb menys xocs

A onze mesos d’eleccions, les tensions en el Consell es relaxaran, Andalusia ha demostrat que l’estabilitat i la moderació són valors que cotitzen a l’alça i a ningú li interessa noves friccions

La nova etapa després de la sortida d’Oltra predisposa uns Pressupostos del 2023 amb menys xocs

Epi_rc_es

2
Es llegeix en minuts

La negociació dels Pressupostos ha sigut tradicionalment el moment més complicat de cada any per als partits que conformen el Botànic, PSPV, Compromís i Unides Podem.

Les bronques més fortes al si del tripartit han girat entorn dels comptes. Les dels dos últims anys han sigut especialment aspres. En l’última edició, una comissió política formada per càrrecs dels tres partits, va assumir el paper principal de la negociació, menystenint fins i tot la Conselleria d’Hisenda. L’estira-i-arronsa va provocar que per primera vegada els comptes es presentessin fora de termini en les Corts per uns dies.

La negociació dels Pressupostos del Botànic ha deixat imatges cruentes que ja evidenciaven, molt abans del desenllaç d’aquesta setmana amb la sortida de Mónica Oltra del Consell, el desgast de la relació entre el president i la vicepresidenta i entre la també lideressa de Compromís i la Conselleria d’Hisenda.

Estampes com la del titular d’Hisenda i la vicepresidenta a crits al pati del Palau i conselleres acabades d’aterrar a punt de dimitir perquè els volava cap a una altra conselleria una partida important que ja estava pressupostada han format part de l’estira-i-arronsa. Moltes cordes s’han trencat de tant estirar, tot i que sempre s’acabava posant bona cara al mal temps. Com si no hagués passat res.

Però en aquest ocasió tot sembla diferent. La negociació de l’últim pressupost que li queda al Consell del Botànic per arrodonir la xifra de vuit consecutius aprovats en dues legislatures està a punt d’arribar. Seran els primers per al nou conseller de l’àrea, Arcadi España. Quan passin els mesos d’estiu i el debat de política general de finals de setembre, els Pressupostos tornaran a l’actualitat fins a final d’any, quan s’aprovin definitivament, com és habitual, sobre les dates de Nadal.

Onze mesos abans de les eleccions autonòmiques, les tensions internes al si del Consell es relaxaran. A ningú li interessa generar friccions amb tan poc temps abans de la cita amb les urnes. Andalusia ha demostrat que l’estabilitat i la moderació són valors que cotitzen a l’alça. I els lideratges tranquils i sense estridències generen molta més simpatia en l’electorat.

A Compromís admeten que les relacions entre els partits del govern, especialment amb el PSPV, es relaxaran en la nova etapa post Oltra i que ha no sorgiran baralles per uns quants milions d’euros en els Pessupostos per a una conselleria o una altra. La nova vicepresidenta, Aitana Mas, entra a dirigir, per exemple, la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives, que té un pressupost de dos mil milions per a tot l’any, quan les eleccions són al maig, és a dir, que ja compta amb un capital molt important i que és veritat que Oltra ha incrementat durant anys, per la seva capacitat negociadora, un pressupost que ha aconseguit qgarantir drets a persones que abans no els tenien.

Mas no és una desconeguda en el món dels Pressupostos. En qualitat de portaveu d’Hisenda del grup parlamentari de Compromís, ha participat en nombroses negociacions pressupostàries en les Corts.

Notícies relacionades

La gestió de la pandèmia ha reforçat governs de tots els colors. Cap executiu, sigui del color polític que sigui, que hagi convocat o avançat eleccions des de 2019, les ha perdut: Galícia, País Basc, Catalunya, Madrid o Castella i Lleó té el mateix color polític que abans de la pandèmia. En pocs mesos li tocarà al País Valencià.

A més, el president de la Generalitat, Ximo Puig, va assegurar dijous que Aitana Mas podrà aportar «una nova il·lusió i un impacte positiu des de la joventut» com a vicepresidenta portaveu i consellera d’Igualtat després de la dimissió d’Oltra.

Temes:

Mònica Oltra