Els homes i dones que han marcat la vida política de Juanma Moreno

Juanma Moreno era moderat abans que tot Espanya intuís que ho és. La imatge de serenitat i concòrdia que amb tant afany ha construït durant la campanya ve de lluny. No és nova. Mai li va agradar desafinar. Mai li va agradar cridar. Davant un estil concret que guanya cos dins del PP, encarnat en Isabel Díaz Ayuso, el d’aquest polític nascut a Barcelona, però criat des que tenia tres mesos a Màlaga, és el contrari. El de la seva companya madrilenya va arrasar fa més d’un any. El del president de la Junta en funcions acaba d’arrasar a Andalusia. Dos models. Dues victòries, tot i que un matís: una es va quedar a un pam de la majoria absoluta; l’altre l’ha obtingut.

Moreno té 52 anys. Els cabells se li veuen més encanudits, però està més prim que quan en tenia 40 i pocs. A més del físic, ha cuidat un estil polític en un context poc propici. Abunden les sobreactuacions en el seu negociat, però ell prefereix parlar calmat i semblar pròxim. No és de mirar les xarxes tota l’estona, té un equip encarregat d’això, però sí que revisa els diaris i pregunta sobre el que es diu d’ell a la televisió i a la ràdio. És dels que escolta als qui sap que no pensen exactament com ell.

Día para estar con la familia y disfrutar de las maravillas de #Andalucía. Hoy el plan lo deciden ellos.

Para empezar, un agradable paseo por la Senda Litoral de Málaga.#FelizSábado, andaluces! pic.twitter.com/AG0EXTHAiW

— Juanma Moreno (@JuanMa_Moreno) 18 de junio de 2022

Poc després d’assumir la presidència del PP d’Andalusia, febrer-març del 2014, li van dir que havia de trencar un parell de clixés: que els populars no són només senyorets ben vestits amb mocassins amb borles i que calia acostar-se als molts andalusos que havien votat sempre el PSOE per pura inèrcia, com si no es pogués votar altra cosa. Li ha costat vuit anys aconseguir-ho. Ni tan sols ho va aconseguir el desembre del 2018, en les eleccions que el van portar a governar Andalusia, perquè el seu resultat va ser paupèrrim. Es va adonar que podia aconseguir-ho sent ja president. El poder hi ajuda. 

La seva trajectòria política està feta amb dues paraules. N’hi ha més, però les que sustenten el seu edifici polític són, bàsicament, ‘diàleg’ i ‘empatia’. Potser aquestes qualitats procedeixen del seu origen familiar, en què van conviure la dreta moderada i el socialisme, allà als barris d’Alhaurín el Grande i de Màlaga on que es va criar. Pràcticament tot el que és com a persona l’hi deu al seu pare, que va morir poc abans de convertir-se en el president del PP andalús; a la seva mare i a la seva dona, Manuela Villena. Però també a tots els caps que ha tingut i té, a qui va examinar i examina amb deteniment, com esperant el seu moment.

Celia Villalobos

Moreno va ser regidor a l’Ajuntament de Màlaga amb Villalobos com a alcaldessa. La relació entre tots dos va ser sempre de respecte, però freda. Aquesta època li va exposar la importància de la proximitat. Alhora que trepitjava els barris i intentava ser com un ciutadà més, durant aquesta etapa com a regidor a poc a poc va anar aixecant la seva primera gran ambició: ser president de les Noves Generacions a Andalusia. Amb aquesta primera victòria a la motxilla se’n va anar al Parlament autonòmic, a un escó en el qual va estar tres anys. 

Soraya Sáenz de Santamaría

Els primers anys del segle van ser de reciclatge, cosa que no li va venir del tot malament després del seu periple com a president de les Noves Generacions a escala nacional. Al capdavant de l’organització juvenil del PP va tenir no poques topades amb la plana major del partit. El van posar en la llista electoral de Cantàbria.

Que s’interpretés com un afront aquesta puntada de peu a un lloc tan llunyà de la seva terra era lògic. Va intentar no desmoralitzar-se i es va treballar ‘la Tierruca’ amb ajuda de dues persones essencials en la seva trajectòria: Pamela Hoyos i Nacho Díez, que, com a «gabineters», no s’han separat d’ell mai. Va entrar al Congrés.

La legislatura de la majoria absoluta d’Aznar li va permetre la discreció; també l’aprenentatge. La següent, anys 2004-2008, seria diferent gràcies a Soraya Sáenz de Santamaría. L’advocada de l’Estat havia aterrat en l’estructura orgànica del partit per portar la coordinació autonòmica i el va tenir al seu costat com a responsable de la política local. Per llavors, el jove polític malagueny ja coneixia bé el partit; de fet, el coneixia molt bé, i això va ser de gran ajuda a la futura vicepresidenta.

#YoVotoJuanma https://t.co/My3ZWqivjY

— Alberto Núñez Feijóo (@NunezFeijoo) 17 de junio de 2022

Javier Arenas

És probable que sobre la relació Arenas-Moreno hi hagi interpretacions que parlen d’una relació mestre-alumne. No és exactamante així, tot i que la influència del veterà sevillà en el jove malagueny és innegable.

Arenas ja coneixia Moreno des que despuntés a les Noves Generacions. Fins fa poc no hi havia res que passés al PP andalús i al PP nacional que se li escapés a l’exministre de Treball. Després de quatre anys al costa de Sáenz de Santamaría, designada nova portaveu al Congrés (som el 2008), Arenas va nomenar lloctinent Moreno en l’àrea de política autonòmica. Va ser un aprenentatge intens. El malagueny va viure de prop les gestions inicials del cas Gürtel i de com el terratrèmol va sacsejar el partit a Madrid i a València. 

Alhora, Moreno, que travessava la seva tercera legislatura consecutiva com a diputat, va aprofitar aquest temps per afinar el coneixement que tenia del PP, de tot el PP en realitat. Expliquen d’aquesta època que Moreno i el seu equip eren gairebé sempre els últims a abandonar la seu. 

Ana Mato

Rajoy va guanyar les eleccions el novembre del 2011 amb majoria absoluta, però sense matalàs econòmic per tenir una gestió tranquil·la. La crisi estava assolant el país amb ferocitat. Per suportar els sacrificis i el malestar, va fer un Govern de persones molt lleials. Va posar Ana Mato al capdavant del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.

Per ajudar-lo en la gestió de la segona i tercera potes, la més social, Mato va consultar amb Arenas la idoneïtat de Moreno, a qui coneixia bé perquè, com s’ha dit, el malagueny vivia a Génova gairebé tantes hores com la llavors nova ministra. Van coincidir que el seu tarannà, la seva facilitat per empatitzar i la seva faceta política eren molt convenients per a les relacions amb el teixit associatiu, des de les organitzacions de discapacitat a les entitats de dones. 

Moreno va ser secretari d’Estat de Serveis Socials i Igualtat i va coordinar set direccions generals, entre les quals la de Dependència, la d’Infància o la Delegació contra la Violència de Gènere. Va ser una època molt dura perquè no van cessar les retallades. La seva comesa va consistir a posar suport polític a una sèrie d’àmbits que van quedar molt minvats. Aquesta experiència de tres anys amb la gestió pública li ha servit, i de quina forma, perquè afrontés la següent etapa.

Mariano Rajoy

S’ha escrit poc sobre la influència que va tenir el llavors cap de Gabinet del president, Jorge Moragas, en la designació de Moreno com a líder del PP d’Andalusia. Va convèncer el gallec que era la persona adequada, per davant de les preferències de María Dolores de Cospedal i Juan Ignacio Zoido.

El 2014, Moreno va viatjar al sud per quedar-se allà. Aviat va tenir el suport total de Rajoy, a qui admirava i admira. D’ell ha copiat la moderació i el tarannà, i sobretot una certesa: el PP governarà sempre que sigui capaç d’aglutinar l’electorat no radicalitzat. Ubicar-se en els extrems és un llast, pensava Rajoy. Moreno pensa igual.

Alberto Núñez Feijóo

Quan Moreno afronta el congrés del PP andalús que a la fi el consagraria com a líder, fa vuit anys, ja té al mirall Alberto Núñez Feijóo, del qual vol imitar mil·limètricament l’estil sense estridències. 

Notícies relacionades

Claus andaluses i espanyoles de la victòria del PP | La videoanàlisi de Verónica Fumanal

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Al fins fa poc president de la Xunta sempre li va caure bé Moreno, i viceversa, però és a partir del 2018 quan comencen a forjar una amistat molt consistent, fins al punt que tots dos van ser els maquinadors del partit que ha nascut després de l’explosió provocada per l’apartament de Pablo Casado. Van parlar diàriament, van conjuminar junts cada moviment.

És clar que hi ha més persones que han influït en la personalitat política del president de la Junta i guanyador del 19-J. Elías Bendodo, amic des que tenien 20 anys, és un d’ells, potser el més rellevant. I no convindria deixar de banda l’actual secretari general del PP madrileny, Alfonso Serrano, un amic de fa molts anys a qui demana consell sovint.