El Govern estudia denunciar Algèria davant la Unió Europea

El Govern explora la possibilitat de buscar refugi a Europa per l’agreujament de la crisi amb Algèria. El Ministeri d’Afers Estrangers està estudiant si denunciar el país magribí davant la UE, al·legant que la congelació unilateral de tot el comerç exterior amb Espanya (ordenada per la ratificació del gir de Pedro Sánchez sobre el Sàhara) podria violar l’Acord Euromediterrani del 2005, que va crear una associació entre la Comunitat Europea i els seus estats membres i Algèria.

Fonts d’Exteriors confirmaven a aquest diari que aquesta acció, que suposaria escalar en el conflicte, és sobre la taula, tot i que encara no hi ha cap decisió. «Tot al seu temps. Primer analitzarem les implicacions d’aquesta resposta d’Algèria i quan vegem quines són decidirem. Estem estudiant i es farà només si trobem motius», assenyalaven des de l’equip del cap de la diplomàcia, José Manuel Albares.

El ministre va anar, de fet, un pas més enllà que ahir dimecres, a l’assegurar aquest dijous al matí als periodistes que Espanya donarà a Alger una resposta «serena, constructiva, però ferma», en favor dels interessos espanyols. I és que ha sigut doble el càstig infligit pel país africà en les últimes hores: primer va decidir suspendre el Tractat d’Amistat, Bon Veïnatge i Cooperació amb Espanya (del 2002), i després l’Associació Professional de Bancs i Establiments (ABEF) d’Algèria va ordenar la congelació de les domiciliacions bancàries relacionades amb les operacions de comerç exterior de productes i serveis des de i cap a Espanya. Amb això, per tant, es paralitzaven les exportacions d’Espanya cap a Algèria.

Fins i tot Albares, en les seves declaracions als mitjans, ja donava a entendre que l’Executiu contempla la carta europea: s’estan «analitzant exactament les implicacions d’aquesta mesura, l’abast pràctic, tant d’àmbit nacional com europeu», i una vegada completada l’anàlisi, es podrà «donar la resposta adequada».

Espanya podria esgrimir en la seva defensa el capítol 1 del Títol IV de l’Acord Euromediterrani del 2005, informa Europa Press. En concret, l’article 38 estipula que «les parts es comprometen a autoritzar, en monedes de lliure convertibilitat, tots els pagaments corrents relatius a transaccions corrents». En l’article 40, s’especifiquen algunes excepcions a aquesta regla general. Així, si la UE o Algèria «corren el risc d’enfrontar-se a greus dificultats de balança de pagaments», Brussel·les o Alger poden «adoptar mesures restrictives sobre les transaccions corrents, de durada limitada i amb un abast que no excedeixi l’estrictament indispensable per posar remei a la situació de la balança de pagaments». «La Comunitat o Algèria, segons el cas, informaran immediatament l’altra part i li presentaran al més aviat possible un calendari per a la supressió d’aquestes mesures», remarca el mateix precepte.

L’acord també planteja, en el seu Títol IX, el mecanisme de resolució de conflictes. Així, crea un Consell d’Associació d’àmbit ministerial que examina les qüestions importants que es plantegin o qualsevol altra matèria bilateral o internacional d’interès mutu i analitza així mateix tot «conflicte relatiu a l’aplicació o interpretació» del text. L’acord també es crea, en un esglaó inferior, i en l’àmbit dels funcionaris, un Comitè d’Associació. Les decisions que s’adoptin són vinculants, però si no fos possible resoldre el conflicte, cada part podrà notificar a l’altra el nomenament d’un àrbitre, i llavors aquesta contrapart ha de nomenar un segon àrbitre en el termini de dos mesos.

L’Executiu de Sánchez va rebre aquest dijous la solidaritat de Brussel·les. La Comissió Europea va apressar el país magribí a rectificar. «Apel·lem Algèria a fer marxa enrere en aquesta decisió» de suspendre el Tractat d’Amistat, Bon Veïnatge i Cooperació amb Espanya, va assenyalar el portaveu en cap de l’Executiu comunitari, Eric Mamer, en la roda de premsa diària de la institució, informa EFE.

Per a la portaveu comunitària d’Exteriors, Nabila Massrali, el pas fet per Alger és «extremadament preocupant» i va recordar que el país és un «soci important de la UE» al Mediterrani i «clau per a l’estabilitat d’aquesta regió». «Estem revisant l’impacte d’aquesta decisió i considerant el diàleg i els canals diplomàtics», va apuntar Massrali. La portaveu va assenyalar que el diàleg que espera la Comissió és el que hi hauria d’haver entre Madrid i Alger, tot i que Brussel·les està treballant amb Espanya per «trobar solucions als desacords actuals».

L’estratègia de l’Executiu passa per augmentar la pressió sobre Alger via Brussel·les. De fet, Albares viatja aquest divendres a la capital comunitària per entrevistar-se amb el vicepresident de la Comissió encarregat de la política comercial de la UE, Valdis Dombrovskis, informa Europa Press. El ministre, per tant, cancel·la la seva participació en la Cimera de les Amèriques de Los Angeles, a invitació dels EUA, i en el seu lloc hi anirà la secretària d’Estat de Cooperació Internacional, Pilar Cancela.

Segons dades de la Secretaria d’Estat de Comerç, el 2021 Espanya va exportar productes a Algèria per valor de 1.888 milions d’euros, mentre que les importacions del país magribí van pujar a 4.768,1 milions, la major part (4.339,1), petroli i gas. Entre el gener i el març del 2022, Madrid va vendre matèries per import de 472,9 milions, i va comprar a Algèria per 1.789,6 milions.

Notícies relacionades

La crisi diplomàtica entre Espanya i Algèria amenaça amb un cop econòmic de gairebé 3.000 milions

La fiscalia, en descrèdit

El Govern va apagar la crisi amb Rabat però ara afronta un enfrontament greu amb Alger. El país africà va expressar el seu malestar des del moment que el Palau Reial marroquí va anunciar el gir fet per Sánchez sobre el Sàhara, trencant una neutralitat mantinguda oficialment durant 47 anys. Alger va retirar el seu ambaixador a Madrid, Saïd Moussi, i aquest dimecres, després d’escoltar el president al Congrés reiterar el gir diplomàtic i l’aval a la proposta autonomista del regne alauita, va decidir suspendre el Tractat d’Amistat firmat el 8 d’octubre del 2002 per la «injustificable» posició d’Espanya sobre la seva excolònia.

«Les autoritats espanyoles han portat a terme una campanya per justificar la posició que han adoptat sobre el Sàhara Occidental, una violació de les seves obligacions legals, morals i polítiques com a poder administrador del territori que pesen sobre el Regne d’Espanya», va advertir la presidència de la República algeriana, en mans d’Abdelmadjid Tebboune.