Sense percentatges

El Consell de Garanties Estatutàries avala la nova llei del català a les aules

  • L’òrgan consultiu considera per unanimitat que l’acord lingüístic compleix la Constitució i l’Estatut

  • El dictamen assegura que es reconeix al castellà «un ús que va més enllà de la seva utilització només en la impartició d’aquesta llengua com assignatura»

El Consell de Garanties Estatutàries avala la nova llei del català a les aules
3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Redactora

Especialista en informació del Parlament de Catalunya, seguint l'actualitat política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Daniel G. Sastre
Daniel G. Sastre

Periodista

Especialista en política catalana i espanyola

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Consell de Garanties Estatutàries ha dictaminat aquest dimarts que la nova llei sobre l’ús i aprenentatge de les llengües oficials en l’educació no universitària s’ajusta a la Constitució i l’Estatut. Després que Vox, Cs i el PPC sol·licitessin el seu pronunciament sobre el pacte a quatre per encaixar la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l’òrgan consultiu ha resolt per unanimitat que s’ajusta a la legalitat vigent.

D’aquesta forma, el PSC, ERC, Junts i els comuns tenen via lliure per aprovar aquesta setmana, en el ple i amb una modificació prèvia de l’ordre del dia, la nova normativa que fixa el català com a llengua vehicular i garanteix el castellà com a llengua curricular sense establir percentatges a les aules. Una aprovació que arribarà després d’esgotar el termini donat pel TSJC, ja que es va acabar el 31 de maig, però el Govern es va anticipar amb un decret llei que acompanyarà la normativa que sí que està en vigor, tot i que Vox, Cs i el PPC també han demanat que el CGE es pronunciï. Tanmateix, en aquesta ocasió, no paralitza la vigència del decret perquè pot ser convalidat a l’hemicicle fins al 30 de juny.

Document

Les dretes sol·licitaven un examen del redactat perquè, segons el seu parer, «no declara el castellà com a llengua vehicular en condicions d’igualtat amb el català» i perquè «no hi ha l’establiment d’un mínim del 25% de castellà». Però malgrat les seves objeccions, el dictamen del CGE inclou diverses reflexions en el sentit que la llei atorga a aquesta llengua «un ús més ampli» que normes anteriors. Segons l’opinió dels juristes, l’ús «curricular i educatiu» que es reconeix al castellà té dues implicacions. «D’una banda, clarament, la llengua declarada d’ús curricular i educatiu no queda exclosa del sistema educatiu i, per l’altra, se li reconeix un ús que és obvi que va més enllà de la seva utilització només en la impartició de la llengua com a matèria, assignatura o àrea».

És a dir que, segons el CGE, la llei pactada pel PSC, ERC, Junts i els comuns és compatible amb la sentència del TSJC que estableix que un 25% de les classes a Catalunya s’han de fer en castellà. El dictamen afegeix que «la previsió d’un tractament lingüístic global, que tingui en compte el conjunt d’activitats educatives» és precisament «el que queda clarament reflectit amb la qualificació del català i el castellà com a llengües d’ús curricular i educatiu». «El fet que la llengua catalana sigui llengua vehicular de l’ensenyament no suposa en cap cas l’exclusió de la llengua castellana com a llengua docent», remarca el CGE i raona que la llei bàsica estatal no estableix el castellà com a vehicular, per la qual cosa no «es pot retreure, òbviament, que no ho faci la legislació catalana». Quant als percentatges, el CGE considera que és una decisió que depèn únicament del legislador.

Notícies relacionades

Així, els juristes destaquen que el Tribunal Constitucional «de forma explícita, no ha considerat inconstitucional que la llei no contingui la declaració expressa del castellà com a llengua vehicular», una cosa que Vox, Cs i el PPC miraran d’aconseguir amb els ja anunciats recursos al TC en el moment que la nova llei quedi aprovada pel ple.

La batalla judicial ja ha començat, fins i tot amb advertències penals al conseller d’Educació, Josep Gonzàlez Cambray, després que Cs li portés a la fiscalia per segona vegada –la primera va ser arxivada– perquè investigui si ha comès un presumpte delicte de prevaricació continuada.