Fiscalització dels comptes públics

Contractes covid: una denúncia per estafa i un deute pendent

  • La Generalitat espera la devolució de 7,91 milions d’euros que va avançar «per error»

Contractes covid: una denúncia per estafa i un deute pendent

Ferran Nadeu

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Cap de la secció de Política.

Especialista en política.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Gabriel Ubieto
Gabriel Ubieto

Redactor

Especialista en Mercat laboral, empreses, pensions i les diferents derivades del món del treball

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Una pandèmia per combatre i un mercat col·lapsat en què totes les administracions competien per aconseguir materials fins aleshores poc demanats. Davant aquesta equació, les autoritats van decidir rebaixar la burocràcia i normalitzar la contractació per la via ràpida. La Generalitat de Catalunya, com les altres administracions, va adjudicar contractes a dit que, transcorreguts ja més de dos anys, han passat sota la lupa dels òrgans fiscalitzadors i han deixat al descobert pagaments indeguts i desviacions de la normativa en alguns contractes.

El 19 de març del 2020, només quatre dies després de l’inici de l’estat d’alarma, l’Administració catalana va firmar un contracte de 60,5 milions d’euros amb la companyia Basic Devices, que es va presentar com a importadora de productes xinesos. L’encàrrec incloïa dos milions de mascaretes tipus FFP2 (a 3,5 euros la unitat), dos milions de tapaboques per a cirurgia d’alt risc (a 1,21 euros la unitat) i dos milions més de roba de risc biològic (a 24,2 euros la unitat). En la mateixa compra s’incloïen 50 respiradors de 20.570 euros i 50 equips més de ventilació mecànica no invasiva amb un cost de 31.853,25 euros.

L’endemà, la Conselleria d’Economía va efectuar un abonament anticipat per 35 milions d’euros. No obstant, poques hores després, arran d’una alerta de les entitats financeres, responsables del departament van acudir als Mossos d’Esquadra per presentar una denúncia per temptativa d’estafa. I és que l’Administració catalana va considerar que Basic Devices, l’administrador únic del qual és Jose María Parellada Ripoll, podia no complir amb el contracte ja que mai abans havia manejat tants diners. El cas va tornar a fer un gir de guió tres dies després, quan la Generalitat va retirar la denúncia perquè el contractista havia aportat «prou» documentació. De tota manera, el 5 de maig l’Institut Català de Salut (ICS) va modificar el contracte a la baixa i el va acotar a 35 milions d’euros perquè quadrés amb l’import anticipat.

L’entrega es va fer segons estava previst i tot el material va arribar a Catalunya el 3 de desembre del 2020, però l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va obrir una investigació i va constatar que «no hi havia referències prèvies objectives» d’aquesta empresa abans de l’adjudicació, que quan va rebre l’encàrrec l’empresa possiblement tenia prohibit ser contractada perquè no constava en el registre d’inscrits a la Seguretat Social, que no hi havia cobertura legal per al pagament anticipat i que presumiblement es va aplicar un IVA que no corresponia per una modificació de la llei tributària. Per tot això, va valorar la contractació com a «temerària».

Preguntat per aquesta qüestió, l’ICS remarca que l’expedient va ser analitzat per la Sindicatura de Comptes sense trobar cap irregularitat i justifica l’adjudicació perquè «era necessari assumir aquests riscos per la situació d’extrema gravetat i la falta de material de protecció». «El risc més gran era no arriscar-se. No és necessària cap mesura de correcció ja que la situació d’excepcionalitat s’ha acabat», afegeix l’organisme.

7,91 milions per tornar

La Sindicatura de Comptes sí que va apreciar pagaments indeguts per valor de 7,91 milions d’euros per part de l’ICS a una empresa estrangera a la qual li va encarregar respiradors. La companyia en qüestió és Innjoo Technology amb Chen Shouting com administrador únic segons el registre mercantil i, segons la Sindicatura, «el seu objecte social no inclou l’activitat objecte del contracte».

L’adjudicació va ser firmada el 27 de març i s’encarregaven 500 respiradors portàtils pediàtrics i per adults amb un preu de 30.000 euros sense IVA, el que en total pujava a 15 milions d’euros. L’ICS, quan va firmar la compra, no comptava amb la llicència d’importació de productes sanitaris atorgada per l’Agència Espanyola del Medicament –la va rebre el 6 d’abril– i va prosseguir amb la compra.

Notícies relacionades

Va ser llavors quan va generar un deute perquè, segons va comunicar a la Tresoreria de la Generalitat, «va fallar el sistema informàtic de compensació de factures comptabilitzades amb l’import dels avançaments rebuts i es va pagar al proveïdor, incorrectament, 7,91 milions, en comptes de compensar-ho amb l’avançament concedit».

L’ICS, en les seves al·legacions, burxa en la situació «absolutament excepcional» amb què es va fer l’encàrrec. La Generalitat va reclamar per correu al proveïdor l’import del deute pendent i, per ara, encara no l’ha rebut, segons fonts de la Conselleria d’Economia.