Catalunya i Euskadi són les comunitats amb menor polarització partidista

Catalunya i Euskadi són les dues comunitats on la polarització partidista és menor, segons una enquesta de l’Institut Català Internacional per a la Pau (ICIP) i el Centre de Polítiques Econòmiques d’ESADE (EsadeEcPol). Madrid, en canvi, és el territori espanyol on aquesta animadversió entre simpatitzants d’unes i altres formacions polítiques arriba a cotes més altes.

Això no significa que Catalunya sigui un recés de pau política. Segons el mateix estudi, és la comunitat en la qual la valoració de la convivència és més baixa en les seves tres dimensions: local, autonòmica i nacional. Segons l’enquesta, la convivència té en general una valoració positiva en totes les dimensions i tots els territoris, tot i que amb diferències significatives segons el nivell: des del 7,22 en el cas de barri/municipi i el 7,02 en el de comunitat autònoma, en l’extrem superior, fins al 5,85 en el conjunt d’Espanya, en l’extrem inferior. El territori amb pitjor valoració de la convivència en aquestes tres dimensions és Catalunya, si bé amb diferències moderades davant la mitjana nacional.

La confiança en les institucions és generalment baixa: cap de les administracions aconsegueix un aprovat en confiança ciutadana. Els governs locals i la Unió Europea obtenen una millor qualificació que el Govern central i els autonòmics. En particular el Govern central suscita les pitjors valoracions: és l’únic nivell d’administració amb un suspens a totes les regions enquestades. Per comunitats autònomes, Catalunya és el territori amb menor confiança institucional en les administracions de tots els nivells i la que dona una nota pitjor al seu Govern autonòmic (4,1), mentre que el País Basc dona la millor (5,37).

«La falta de confiança en aquestes, unida al fort rebuig que generen els partits aliens al propi, i la capacitat específica de tensar que tenen les institucions que articulen l’organització territorial concentren el risc per al normal funcionament democràtic», remarca l’informe sobre l’enquesta.

L’‘Enquesta sobre la polarització i la convivència a Espanya’, consultada per Europa Press, ha conclòs que els partits són un dels principals focus de polarització a Espanya, que compta amb una societat més cohesionada «del que suggereix el debat públic».

Dissensos i amplis consensos

Els temes que més polarització generen són la valoració de la Transició i l’organització territorial de l’Estat, mentre que existeixen «consensos transversals amplis en igualtat de gènere» i respecte a la redistribució de la riquesa mitjançant impostos.

L’estudi ha detectat que «els elements més polaritzants en el debat públic» –com la pertinença a una comunitat autònoma, el gènere o la classe social– amb prou feines defineixen la identitat personal.

L’aspecte «més relacionat amb la identitat personal» és la llengua, que és ‘bastant’ o ‘molt important’ per a un 35% dels enquestats, sense diferències significatives entre les diferents comunitats autònomes.

Notícies relacionades

Junqueras fitxa l’exlíder d’ERC a Barcelona Creu Camacho com a defensora de la militància

Junqueras no descarta negociar pressupostos amb Sánchez: «Donem la legislatura menys per morta que el PSOE»

Els habitants de Catalunya i el País Basc són els qui estan «més en contra de la recentralització i a favor de la descentralització», i aquestes són les comunitats amb menys polarització, junt amb el País Valencià.

Les comunitats autònomes «on la polarització partidista és més alta segons l’índex ponderat són Madrid, Extremadura i Andalusia».