Proves contra la impunitat a Ucraïna: advocats espanyols recolliran testimonis entre els refugiats per al TPI

L’advocacia espanyola no només s’ha mobilitzat per facilitar als refugiats ucraïnesos la ‘paperassa’ per obtenir la protecció temporal que els brinda la UE i els permet obtenir la residència o l’accés laboral al nostre país, sinó que ha decidit anar més enllà i col·laborar en la demanda presentada per un total de 39 països, entre els quals hi ha Espanya, contra el president de la Federació Russa, Vladímir Putin, davant el Tribunal Penal Internacional (TPI), amb seu a la Haia.

Blas Jesús Imbroda, president de la Subcomissió d’Estrangeria i Protecció Internacional del Consell General de l’Advocacia (CGAE), explica a ‘El Periódico de España’, mitjà que pertany al mateix grup editorial que aquest diari, que per a això han posat en marxa un mecanisme que permetrà recollir testimonis de persones que han arribat a Espanya fugint de l’horror de la guerra i que han pogut presenciar actes concrets per «armar» el sumari per crims de guerra contra els responsables russos. La redacció del qüestionari s’està ultimant perquè pugui localitzar fets ben precisos.

La concreció és important i permetrà establir si hi ha prou proves per parlar d’algun dels quatre delictes sobre els quals té competència el Tribunal segons l’Estatut de Roma del 1998, que són els de genocidi, lesa humanitat, crims de guerra i crim d’agressió (de la Federació Russa contra Ucraïna). Amb les imatges atroces que ha deixat la retirada russa dels voltants de Kíiv, no hi ha dubte, però potser els desplaçats poden relatar accions concretes que permetin concretar les acusacions.

En el fons de totes aquestes actuacions pivota el reconeixement de les dificultats que comporta que Rússia ni tan sols reconegui la jurisdicció del TPI. No obstant, segons els advocats, no es pot ni s’ha de renunciar a disposar de les proves necessàries per al cas que Putin o algun dels seus generals hagin d’abandonar el seu país i recalin en un estat que sí que apliqui l’Estatut de Roma.

Un jutge en el comitè d’anàlisi

El mecanisme aprovat suposa la distribució d’un qüestionari que han d’omplir els desplaçats que vulguin compartir les seves experiències, i aquests testimonis seran analitzats per un comitè d’experts, del qual formen part un jutge, catedràtics experts en dret internacional i advocats, que valoraran la solidesa dels relats de cara a identificar algun dels delictes que pot investigar el TPI.

Dirigit per Imbroda, està compost pel jutge José María Asencio, el catedràtic de Dret Internacional Públic de la Universitat d’Alacant Jaume Ferrer i l’advocat David Querol, expert en dret internacional i justícia penal internacional, que, a més, tindran el recolzament tècnic de la Fundació Advocacia Espanyola.

El filtre que faci aquest comitè és important perquè, si bé tots els desplaçats són víctimes de la invasió de Putin, no totes les seves experiències entren en la qualificació de crims de guerra que exigeix l’Estatut de Roma. 

Es buscaran persones que hagin sigut testimonis, per exemple, d’atacs als passadissos humanitaris o que puguin identificar víctimes i familiars. També es poden presentar davant el Tribunal Penal Internacional testimonis per altres ‘actes prohibits’ en qualsevol conflicte, com poden ser atacs a hospitals, centres d’ensenyament o edificis civils, i entre els desplaçats al nostre país s’hi poden trobar molts testimonis d’aquests actes.

Amb l’èxode d’ucraïnesos cap a altres països europeus es corre el risc, alerta l’Advocacia, de la dispersió del testimoni de les víctimes de la guerra. «Tots els països europeus haurien de contribuir a obtenir els fragments d’aquest testimoni i brindar-lo a la justícia perquè els perpetradors de crims atroços puguin ser jutjats», afirmen des del CGAE. El Consell General de l’Advocacia, que està en contacte amb l’ambaixada d’Ucraïna a Espanya, col·laborarà també amb la Fiscalia i l’Oficina de Víctimes del TPI.

Respecte al ministeri públic espanyol, la tasca dels advocats incideix en el compliment del memoràndum de cooperació firmat recentment amb la fiscal general ucraïnesa, Irina Venediktova, amb qui Delgado va mantenir una trobada a principis del març passat. Mitjançant aquest document, les dues fiscalies van acordar assegurar els objectius de la justícia en els crims comesos per Rússia contra Ucraïna, i per a això seran també de gran valor els testimonis recollits.

Recolzament jurídic als desplaçats

D’altra banda, Imbroda es mostra convençut que l’Advocacia espanyola és pionera en aquest aspecte, així com en el recolzament jurídic que des de fa un mes ofereix als refugiats. 

Notícies relacionades

El Govern allarga al 2029 la data en què la hisenda catalana estarà preparada per recaptar el 100% de l’IRPF

Illa manté la seva confiança en Zapatero i demana a Sánchez que «aguanti»: «Als socialistes, ni ens dobleguen ni ens rendim»

Segons la norma aprovada per la UE, als qui fugen de la guerra se’ls atorga protecció temporal a la UE, cosa que significa que se’ls ha de facilitar un permís de residència, accés al mercat laboral, accés a la vivenda, assistència social, assistència mèdica o d’un altre tipus i mitjans de subsistència. La protecció serà automàtica per a ucraïnesos, refugiats de tercers països i apàtrides, mentre que per a residents no ucraïnesos els diferents països podran triar donar-los un ‘estatus nacional’ equivalent.

En aquesta tasca hi participen centenars de lletrats de tots els col·legis professionals d’Espanya i alguns, coordinats des del Col·legi de l’Advocacia de Madrid, fins i tot col·laboren sobre el terreny a Polònia, en coordinació amb el Col·legi d’Advocats de Varsòvia, per canalitzar l’arribada de refugiats en règim de reagrupament familiar o acollida temporal des de la mateixa frontera. A més, el Consell, que està coordinant tota aquesta actuació, ha elaborat una guia, traduïda també a l’ucraïnès, sobre els seus drets i com reclamar-los.