Els 3 motius del no d’ERC a la reforma laboral després dels últims contactes

L’oposició al text pactat per Yolanda Díaz amb sindicats i patronals és frontal. Segons detallen fonts republicanes, en la iniciativa «no hi ha referència a salaris de tramitació ni a subcontractacions». A més, ERC va fer arribar al Govern un redactat concret «que afecta la negociació col·lectiva a Catalunya i, pel que fa als ero», Esquerra va plantejar «la recuperació de l’autorització administrativa i no només un informe de la Inspecció de Treball i Seguretat Social (ITSS)».

És potser el cor de la qüestió perquè, en principi, una negociació laboral entre partits d’esquerra hauria de tenir un horitzó d’acord. Però ERC es queixa del veto del Govern a «tocar una sola coma» del pacte al qual va arribar amb la CEOE després de l’amenaça de la patronal d’allunyar-se de l’acord si el text patia alguna modificació. Esquerra veu inacceptable que «un pacte al qual s’ha arribat en un despatx no pugui ser retocat a la seu de la sobirania popular». Per això defensen la tramitació de la nova regulació laboral com a projecte de llei, no com a decret.

Espanya compta avui amb un Govern de coalició, un terreny inexplorat des de 1978. Això obliga ERC a tractar amb les dues ànimes de l’Executiu sabent que, en el fons, qui talla el bacallà és el PSOE i, concretament Pedro Sánchez. Això fa que els oferiments que directament els arriben de la vicepresidenta Yolanda Díaz, d’Unides Podem, siguin acollides per ERC amb totes les prevencions perquè no compten amb l’aval socialista. És a dir, són paper mullat. Per això els republicans exigeixen que, en aquesta tramitació com a projecte de llei, les esmenes siguin «redactades i firmades» pels tres partits (PSOE, Unides Podem i ERC) i que es facin públiques les votacions. Demanen la publicitat en la comunicació perquè els han arribat oferiments per sota de la taula, propostes de modificació que els sol·liciten mantenir en l’àmbit privat. I ERC s’hi oposa al·legant la necessitat de llum i taquígrafs.