Les 102 punyalades amb què Manel va matar la doctora Abad: «Jo estava tallant formatge i tenia un ganivet...»

«La meva dona Eva i jo estàvem esmorzant a casa. Ella [era doctora] m’havia receptat unes pastilles per a la depressió. Li vaig dir que ja les tenia, que quantes n’havia de prendre. Em va contestar que, per ella, com si me les prenia totes i em moria. Jo estava tallant formatge i tenia el ganivet a la mà. Si hagués estat menjant formatgets, doncs potser no hauria passat res. Però com que jo tenia el ganivet...».

Com que ell tenia el ganivet, va assestar a la seva dona un total de 102 punyalades entre el crani, el coll i la part superior del tòrax. Així va morir Eva Abad, la metge de capçalera del centre de salut CAP Terrassa Est que va ser brutalment assassinada cap a les nou del matí del 24 de juliol del 2019, a la cuina de casa seva.

I així ha explicat Manel Pérez Sucarrats com va matar la seva dona. Amb la mateixa fredor que mostrat durant la resta de la seva declaració en el judici. Fred, seriós, calculador, sense manifestar ni una sola emoció, sense deixar anar una sola llàgrima. Ni al recordar la seva dona morta, ni al parlar dels seus fills menors d’edat que va deixar orfes ni al parlar del crim que va horroritzar Terrassa i que s’està jutjant aquests dies a Barcelona.

La metge de tots

La metge de totsEl crim de la Dra. Abad és un més dels centenars que conformen la xacra de la violència masclista al nostre país. ¿Per què cal explicar aquest judici en concret? Valgui aquest breu apunt personal com a explicació: fa sis anys que cobreixo, entre altres històries, assassinats per violència masclista. A l’estiu del 2019, treballant per a ‘El Español’, em va tocar cobrir-ne un a la meva Terrassa natal.

De les desenes de casos que he hagut d’explicar, cap m’ha impactat tant com aquest. En primer lloc, per la brutalitat d’un succés pel qual tant la Fiscalia com l’acusació particular demanen 25 anys de presó. Mai abans m’havia trobat amb un crim en l’àmbit familiar amb aquest nivell d’acarnissament. El jutge decidirà si en realitat n’hi va haver, però valori-ho vostè mateix al llegir el relat.

En segon lloc, perquè és el primer que m’afecta de manera directa: la víctima era la meva metge de capçalera des de feia 10 anys. Amiga personal i un dels personatges més estimats del meu barri, una zona deprimida als afores de la ciutat i amb un públic difícil. Allà es va guanyar el respecte i l’admiració dels veïns, perquè no li importava allargar la jornada per atendre més pacients, o fer tant de metge de família com de psicòloga. Era una cosa així com ‘la metge del poble’.

Per aquest motiu vaig demanar permís per viatjar des de Madrid a Barcelona només per assistir al judici. Mai havien assassinat una persona del meu entorn. Necessitava escoltar de boca de l’assassí confés els motius que el van portar a cometre tal atrocitat. El procés s’ha celebrat al TSJC de Barcelona durant vuit dies i s’espera que entre dimarts i dimecres quedi vist per a sentència.

Vida ideal

El dilluns 31 arribava el moment més esperat: la declaració de l’acusat. Manel Pérez Sucarrats, un corredor d’assegurances egarenc, llicenciat en dret i parella de l’assassinada de tota la vida. Ella, metge i jugadora aficionada de bàsquet, tenia 47 anys en el moment del crim. Dos fills en comú (12 i 14 anys en el moment del crim) i una relació marital que s’havia deteriorat en els últims anys. Tot i que, a ulls de la gent, tot anava bé. Un pis a la zona més cara de Terrassa i un apartament a la Costa Daurada.

L’individu arriba al judici emmanillat. Sempre ha sigut corpulent, però ara s’ha engreixat molt. Té els cabells blancs. Enyora temps millors i a les xarxes socials continua tenint una foto de perfil de quan era jove. És ‘pijo’ i ho aparenta. Vesteix de marca, bona camisa, vambes Nike. Igual que quan estava en llibertat: una de les pericials que es van mostrar durant la vista va ser una foto dels seus texans Hilfiger ensagnats després del crim.

Sempre ha tingut diners i bona posició social. Era un habitual dels partits del Barça i dels camps de golf de la província. Al contrari d’Eva, una dona físicament molt atractiva, però que acostumava a vestir amb un ‘look’ ‘hippy’ gens pretenciós.

Manel, segons el seu entorn, és un individu encantat d’haver-se conegut. «Un fanfarró; tot ínfules, tot façana», m’explicaven coneguts el 2019 després del crim. «Jo fa 5 anys que visc al seu bloc i encara estic esperant que em saludi», explicaven els veïns. I un masclista, segons han declarat en seu judicial tots els testimonis durant les seves declaracions.

Familiars i amics íntims han coincidit en aquest punt. Que tenia actituds masclistes molt evidents, especialment amb la doctora. Sobre això li ha preguntat la jutge, i ell ho ha negat. «Llavors, ¿tots els que han declarat això aquí menteixen? ¿És una conspiració contra vostè?», li ha acabat etzibant el fiscal. Ell va acabar dient que a casa seva «fins i tot feia el sopar».

Manel, llicenciat en Dret, divaga durant la seva declaració. Dona voltes i voltes. Ha tingut més de dos anys per preparar-se-la, però fuig d’estudi. Canvia constantment de tema i la jutge li ha de cridar l’atenció en diverses ocasions perquè se cenyeixi a les preguntes del fiscal. Entre aquestes sortides per la tangent, la mascareta i la mala acústica de la Sala 2 del Jurat del TSJC de Barcelona, la seva declaració es fa gairebé impossible d’apuntar.

Els fets

Els fetsEl 23 de juliol del 2019, dia del seu 50è aniversari, Manel viatja des de Terrassa fins a la Móra, un poble de la costa de Tarragona on té un apartament. Allà estan de vacances els seus sogres i els seus fills. Ell se’ls emporta a una habitació i hi parla amb un to que sona a comiat. Els explica que ha estat deprimit tot aquest temps, que ha tingut una vida difícil, però que els estima molt.

Després d’això, se’n torna a Terrassa. Ell assegura que havia anat a l’apartament perquè havia avançat les vacances i que la seva idea era quedar-s’hi, però que va ser Eva la que li va trucar des de Terrassa per demanar-li que tornés. Des de l’acusació particular, en canvi, creuen que va anar a la Móra per acomiadar-se dels seus fills i que va tornar a casa amb la idea de matar la seva dona.

Manel explica en el seu relat que ell estava passant una mala ratxa i que amb prou feines podia dormir. Que estava pensant fins i tot a treure’s la vida. Que l’hi va dir a Eva i ella li va receptar unes pastilles. L’assassí confés sosté que va vagar aquella nit per Terrassa una bona estona, buscant una farmàcia de guàrdia. Que en va acabar visitant cinc o sis abans d’aconseguir comprar les pastilles. I, quan ja les tenia, se’n va tornar a casa.

L’esmorzar

L’esmorzarA grans trets, Manel explica que aquella nit no va dormir més de dues hores. Es va llevar i a la cuina es va trobar Eva. Ell li va oferir un cafè i es va posar a tallar formatge. En aquell moment ell, presumptament, li va preguntar a l’Eva quantes pastilles s’havia de prendre. Ella (sempre segons la seva versió) li hauria contestat que se les podia prendre totes i morir-se.

És allà quan ell assegura que es perden els seus records. «És com si et submergissis a l’aigua. Quan surts ho veus tot clar. Doncs quan jo vaig acabar de fer el que vaig fer va ser quan em vaig adonar del que acabava de fer», es disculpa, sense un indici d’emoció ni penediment a la seva veu. I ho remata amb una espècie de disculpa que sona a mofa: «Jo estava tallant formatge i tenia el ganivet a les mans. Si quan m’ho va dir hagués estat menjant formatgets...»

L’acusació del fiscal afirma que Manel Pérez es va abalançar sobre la seva dona, amb una mà va agafar un ganivet de grans dimensions i amb l’altra unes tisores i la va apunyalar a dues mans. Tots i cadascun dels talls es van produir a les parts vitals, entre el cap, el coll i la part superior del pit.

Va trencar el ganivet

Va trencar el ganivetL’informe forense explica que va fer servir tal grau de violència que va arribar un moment en què el ganivet es va trencar i va saltar pels aires. Manel va agafar llavors un altre de similars proporcions de la cuina i va continuar apunyalant la seva dona. En total van ser 102 les incisions trobades al cos de la doctora. Curiosament, i malgrat que diu que no recorda res del moment de l’apunyalament, Manel ha portat a col·lació: «Després em van explicar que és normal que el ganivet s’hagués trencat, perquè els d’aquest tipus són per tallar altres coses i no per apunyalar».

La seva defensa ha intentat fer valer la versió de l’‘acting out’. Una pèrdua de control produïda per una minva en les seves capacitats. La defensa manté que això va ser produït per la frase de la doctora, que li hauria dit que, per ella, com si es prenia totes les pastilles. Una tesi que no sostenen els forenses que han participat en el cas, que asseguren que l’individu no té cap tipus de trastorn i que no hi va haver cap detonant perquè es produís l’esmentada minva de capacitats. Ell mateix va reconèixer en el judici que el dia d’abans li hauria dit a ella que pensava a suïcidar-se. No era una frase fora de context.

El que sí que va apuntar un d’ells és que una reacció tan desmesurada podria estar provocada per un atac de gelosia. Un punt que ell també ha evitat durant la seva declaració, però que podria ser una de les claus del cas. És una qüestió en què no s’ha entrat a fons en la declaració, però s’insinua que Manel sospitava que Eva mantenia una relació amb un altre home. Pretenia explicar-ho a la policia amb uns extractes bancaris i així justificar d’alguna manera el seu comportament.

WhatsApp i els extractes

Després de matar la seva dona, Manel reconeix haver-se rentat les mans i haver arreglat una mica l’escena del crim. També, fent gala d’una evident sang freda, haver contestat a diverses converses de WhatsApp. Una, a un grup d’amics, per avisar-los que no aniria a sopar. Una altra, a una companya de feina. I una última, a un amic íntim a qui li podria haver insinuat el que havia fet. No obstant, no s’ha pogut comprovar, perquè Manel no ha col·laborat amb la investigació i no ha facilitat els codis de desbloqueig del terminal. Per això l’acusació va acabar desestimant presentar la prova telefònica.

Així, l’assassí confés es va empolainar i es va dirigir a entregar-se a la comissaria. Va agafar una motxilla de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) on va introduir una carpeta amb documents que ell considerava importants. Entre els quals, uns extractes bancaris amb què pretenia explicar als agents presumptes despeses d’hotels que provaria la infidelitat de la seva dona.

Notícies relacionades

¿Marejol a Euskadi?

La fiscalia demana arxivar la causa contra Paz Esteban per Pegasus

Es va personar a la comissaria de la Policia Nacional (carrer Baldrich), on ja només s’expedeixen carnets i passaports, perquè era la més pròxima a casa seva. L’agent de l’entrada li va anar a prohibir l’entrada si no venia amb cita prèvia i ell va explicar que venia a denunciar que acabava de matar la seva dona. Va ser retingut fins que va arribar la policia judicial, va entrar al domicili i va confirmar el crim.

Aquesta setmana quedarà vist per a sentència. La defensa demanava que fos condemnat només a cinc anys, davant els 25 que sol·licita la Fiscalia i l’acusació particular. Un crim que desmunta el tòpic que la violència masclista només es dona entre les classes baixes. En aquesta història, l’única classe baixa estava entre el