Justícia i Interior, en contra de recolzar un informe que denuncia violència institucional contra Juana Rivas

Els ministeris d’Interior i de Justícia han votat en contra de l’informe preceptiu sobre el Pla Estratègic d’Igualtat entre Dones i Homes 2022-2025 per contenir una denúncia a la violència institucional que pateixen les dones, amb una menció expressa als casos de Juana Rivas, Irume Costumero i María Salmerón, han informat a ‘El Periódico de España’, diari que pertany a aquest grup, Prensa Ibérica, fonts coneixedores del procediment.

Des de Justícia esgrimeixen que compartien el contingut de tot l’informe, però no d’un paràgraf en què es reprova la violència institucional, al considerar que no hi ha una definició específica de què és la violència institucional i que utilitzar aquest terme sense una reflexió prèvia pot tenir efectes indesitjats i dissuasoris en les víctimes, que podrien deixar d’acudir al sistema a la recerca de protecció. Interior no ha respost als requeriments d’aquest mitjà.

Sense pla d’igualtat des de fa cinc anys

Espanya està des del 2016 sense Pla Estratègic d’Igualtat d’Oportunitats, que és l’encarregat d’establir les línies d’actuació de l’administració per avançar cap a la igualtat entre dones i homes. L’Institut de les Dones ha elaborat el III Pla, per als anys 2022-2025, que espera que sigui aprovat en Consell de Ministres en el primer trimestre de l’any.

Aquest pla ha d’anar obligatòriament acompanyat d’un informe preceptiu elaborat pel Consell de Participació de la Dona, que va ser aprovat aquest dijous, tot i que amb els vots en contra dels ministeris de Fernando Grande-Marlaska i Pilar Llop.

Interior i Justícia van mostrar la seva disconformitat davant el text per un únic paràgraf, que denuncia la violència institucional que Espanya exerceix contra «mares protectores» com Juana Rivas, Irume Costumero –que va perdre la custòdia de la seva filla després de ser acusada de «síndrome d’alienació parental»– i María Salmerón –condemnada en diverses ocasions per impedir que la seva filla visités el pare, condemnat per maltractament masclista–.

L’informe demana que es posin en marxa propostes en l’àmbit educatiu i judicial per evitar que «mares protectores» com les tres esmentades (en el cas de Rivas, ha rebut l’indult parcial de l’actual Govern i Salmerón va ser indultada en diverses ocasions per l’Executiu del PP) siguin objecte de violència institucional. En aquest sentit, el Consell de Participació de la Dona sol·licita «una reflexió profunda entorn del paper del poder judicial» i l’impuls de mesures eficaces perquè les dones no es vegin en situacions de desemparament.

Justícia i Interior van demanar retirar aquest paràgraf per donar el vistiplau a l’informe i, com que no va ser eliminat, van votar-hi en contra, informen a ‘El Periódico de España’ fonts presents en la reunió.

Justícia al·lega que podria tenir un efecte indesitjat

Des de Justícia expliquen que no podien subscriure aquest paràgraf ja que no existeix de moment una definició específica i consensuada de què és la violència institucional, i tampoc n’apareix cap a l’informe ni en el pla estratègic.

Les fonts del ministeri de Llop indiquen que utilitzar aquest terme sense una reflexió prèvia podria tenir efectes indesitjats i dissuasoris en les víctimes, que podrien deixar d’acudir al sistema per buscar protecció.

Afegeixen les fonts que, més enllà d’aquest contingut, comparteixen la resta de l’informe i posen èmfasi que el text s’ha aprovat i que la postura de Justícia i Interior ni invalida, ni limita, ni frena la tramitació del Pla d’Igualtat.

No obstant, des de les organitzacions denuncien que el vot contrari «és gravíssim, neguen la violència institucional, no la reconeixen ni pensen que calgui fer-hi res. [...] La justícia és patriarcal, un obstacle seriós per a la igualtat i es neguen a reconèixer-ho», denuncien fonts presents en la reunió del Consell.

L’informe d’observacions sobre el Pla d’Igualtat ha sigut elaborat pel Consell de Participació de la Dona, un òrgan de caràcter consultiu i assessor del Govern. Aquest òrgan té com a objectiu ser la via per a la participació de les organitzacions de dones en el desenvolupament i aplicació del dret a la igualtat i actuar com a interlocutor de les entitats representatives de les dones davant les administracions públiques.

Notícies relacionades

Hisenda va maniobrar per evitar la imputació del PP en el cas Bárcenas després d’informar-ne Montoro

L’exministre va rebre informació confidencial sobre la jutge del cas dels eros a Andalusia

El Consell està integrat per vint vocalies ocupades per organitzacions de dones, 13 representants de les administracions públiques (deu del Govern, dues de les comunitats autònomes i una de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies –FEMP–), quatre representants d’organitzacions empresarials i sindicals en l’àmbit estatal i tres expertes en igualtat.

El III Pla d’Igualtat constarà de quatre eixos d’intervenció: bon govern, economia per a la vida i repartiment just de la riquesa, garantia de vides lliures de violències masclistes i drets efectius per a totes les dones.