40è Congrés Federal, a València

Sánchez compon una executiva amb sis ministres, més jove i amb un 60% de dones

  • El president empodera Bolaños i inclou, del seu Gabinet, Isabel Rodríguez, Pilar Alegría, Diana Morant, Carolina Darias i María Jesús Montero

  • La direcció es compon de 42 membres, set menys que la que va tenir el 2017, i la mitjana d’edat baixa a 47 anys. Repeteixen només 12 membres

  • Llista completa de le executiva

Sánchez compon una executiva amb sis ministres, més jove i amb un 60% de dones
10
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

No serà una direcció molt més curta que l’anterior. Però sí més paritària, molt renovada, més jove i «més diversa». Pedro Sánchez va tancar aquest dissabte la comissió executiva federal (CEF) del 40è Congrés. De 42 membres (34 responsables d’àrea i vuit vocals), davant els 49 que tenia la que va llançar el 2017. Amb sis ministres, entre els quals destaca el titular de Presidència, Félix Bolaños; un únic baró (Guillermo Fernández Vara), i un 60% de dones. I un nou portaveu, el jaenès Felipe Sicilia. La mitjana d’edat baixa fins als 47 anys, 10 menys que la que va donar lloc l’última cita. Només repeteixen 12 membres de la cúpula sortint. La marxa més transcendent, la de Carmen Calvo, exvicepresidenta primera de l’Executiu i ja exsecretària d’Igualtat del PSOE.

Tots els noms es van conèixer al punt de la mitjanit. Més tard de l’esperat tot i que més aviat que fa quatre anys. El president, encara que havia estat conversant en les últimes setmanes amb tots els barons, va voler complir la litúrgia de tots els congressos socialistes: que tots ells passessin pel seu despatx instal·lat al conclave. Ells també van conversar amb els números dos i tres, l’asturiana Adriana Lastra i el navarrès Santos Cerdán.

I és que Sánchez es continuarà recolzant en tots dos, en la vicesecretària general i en el secretari d’Organització, que va succeir al juliol José Luis Ábalos. Ells van ser amb l’avui president des del 2017, no s’han desenganxat del seu costat i van sobreviure a la profunda remodelació operada a l’estiu. Tots dos eren coneixedors dels plans del cap, que aprecia d’ells la lleialtat i la completa discreció. Per a la presidència, un lloc de caràcter més simbòlic, Sánchez continua confiant en l’exministra Cristina Narbona.

El president ha volgut que sis dels seus ministres tinguin també un peu en la direcció del partit, i això que la seva idea inicial, segons explicaven al seu entorn, era no contaminar espais, que cada un es dediqués a la seva parcel·la de gestió. A qui fa pujar definitivament és al titular de Presidència, «súper-Bolaños», com el va batejar de manera carinyosa l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero en l’obertura oficial del conclave. No només ingressa a l’executiva, sinó que ho fa com a responsable d’àrea, com a secretari per a la Reforma Constitucional i Nous Drets. També tindran cartera Carolina Darias (Sanitat i Consum) i Diana Morant (Ciència, Innovació i Universitats). Les ministres d’Hisenda, María Jesús Montero; Educació, Pilar Alegría, i Política Territorial i portaveu, Isabel Rodríguez, ingressen com a vocals. És a dir, sense tasca executiva assignada. Darias i Montero formaven part de la cúpula, però com a convidades permanents. Això és, no van sortir elegides al 39è Congrés.

Andrea Fernández, en lloc de Calvo

A més dels membres de l’Executiu que compatibilitzaran el seu càrrec al Consell de Ministres i al timó del partit, aquesta cúpula està marcada per la forta renovació. Dels seus 42 membres totals, només 12 s’asseien en l’anterior. O 13, si es compta Fernández Vara, que era nat, en qualitat de coordinador del consell polític federal, i que ara ascendeix en l’escala del comandament, a l’assumir una àrea, la Secretaria de Política Autonòmica, una de les de més pes. I més ara que el partit enfila les eleccions del 2023.

En el cinquè esglaó entra, de fet, Andrea Fernández, diputada per Lleó i molt pròxima a Lastra. Serà la més jove de la nova cúpula: el 20 d’octubre complirà 29 anys. Ella reemplaça precisament Calvo, que havia conferit un pes extraordinari a una secretaria molt rellevant per als socialistes. L’exvicepresidenta sí que encapçala, en canvi, la llista al comitè federal (màxim òrgan de poder entre congressos) i reté la presidència de la Comissió d’Igualtat de la Cambra baixa, tot i que el seu futur podria passar pel Consell d’Estat. Calvo marxa d’aquest 40è Congrés amb l’ovació que li van dedicar els seus companys divendres a la taula rodona dedicada al feminisme.

També s’estrena Felipe Sicilia, parlamentari per Jaén i secretari general adjunt del Grup Socialista al Congrés, un dels dirigents que va sonar fa un any com a possible rival de Susana Díaz. No ho va ser, però va quedar a la reserva. Molt pròxim a Lastra, se’l fa pujar fins a la representació del PSOE, càrrec per al qual va ser elegit el 2017 l’alcalde de Valladolid, Óscar Puente, tot i que amb prou feines el va exercir. Aquest compaginarà la tasca al consistori amb la secretaria provincial del partit. Sicilia, llicenciat en Ciències Polítiques i Sociologia i funcionari del Cos Nacional de Policia, és parlamentari a Madrid des del 2011. El seu lloc, de màxima exposició a partir d’ara, remarca així mateix el poder renovat d’Andalusia als òrgans federals després de la victòria de Juan Espadas i la sortida d’escena de Susana Díaz.

Canvis de cartera

Ingressen en la direcció Llanos Castellanos (Justícia, Relacions Institucionals i Funció Pública), Idoia Mendia(Estudios i Programes), Hana Jalloul (Política Internacional i Cooperació al Desenvolupament), Arcadi España (Transports, Mobilitat Sostenible i Agenda Urbana), Mayte Pérez (Repte Demogràfic), Marc Pons (Transició Ecològica Justa i Preservació de la Biodiversitat), Manuela Villa (Cultura i Esports), Juan Francisco Serrano (Pacte de Toledo i Inclusió Social), Patricia Blanquer (Indústria, Comerç i Turisme), Montse Mínguez (Treball, Economia Social i Treball Autònom), María Márquez (Formació), Beatriz Carrillo (Moviments Socials, Diversitat i Gent Gran), Francisco Lucas (Transparència i Regeneració Democràtica), Amparo Marco (Emprenedoria i Impacte Social), Ana María Romero (Agricultura, Ramaderia i Pesca) i Víctor Gutiérrez (LGTBI). Entre els vocals, són nous Manuel García Salgado (PSC), Sabrina Moh, Nieves Ramírez, Elisa Garrido i Álvaro Martínez.

Són 12 els que repeteixen, tot i que descomptada la primera línia (Sánchez, Lastra, Cerdán i Narbona), la majoria canvia de funció. Javier Izquierdo, delegat del Govern a Castella i Lleó i secretari de Formació sortint, puja esglaons i aconsegueix la crucial Secretaria d’Acció Electoral, abans en mans de Paco Salazar, que era número dos d’Iván Redondo a la Moncloa. El sevillà Alfonso Rodríguez Gómez de Celis cedeix Relacions Institucionals a Llanos Castellanos, però assumeix Política Municipal, una cartera de més contingut, i clau per al repte electoral del partit. L’ex-‘lehendakari’ Patxi López baixa a l’escalafó, al perdre Política Federal i fer-se càrrec de Memòria Democràtica i Laïcitat. El diputat càntabre Pedro Casares ascendeix, a l’encapçalar Política Econòmica i Transformació Digital.

Iratxe García, presidenta del grup dels socialdemòcrates europeus, manté la Secretaria de la Unió Europea. Tampoc muden d’àrea Luz Martínez Seijo (Educació i Formació Professional), Pilar Cancela (PSOE a l’Exterior) i Luc André Diouf (Polítiques Migratòries i Refugiats).

Entre les novetats, destaca la de Víctor Gutiérrez, jugador de waterpolo professional, un dels primers esportistes que ha reconegut la seva homosexualitat a Espanya. La «diversitat» que buscava el president es manifesta, pel seu origen, en tres persones. D’una banda, Hana Jalloul, actual portaveu interina a l’Assemblea de Madrid i exsecretària d’Estat de Migracions, de pare libanès i mare aragonesa. I d’una altra, Beatriz Carrillo, diputada per Sevilla, d’ètnia gitana. Luc André Diouf, sindicalista i d’origen senegalès, és el tercer dirigent que completa aquest missatge.

Picades d’ullet als barons

En total, són 25 les dones i 17 els homes. Elles són, doncs, el 59,52%. En la direcció sortint, tal com es va compondre el 2017, eren 20 les dones i 29 els homes, de manera que elles avancen en el pont de comandament, en línia amb el que ja va passar al juliol al Govern.

Totes les comunitats estan representades en la nova executiva. La federació de més pes, Andalusia, hi asseu vuit membres, i la següent és Madrid, amb sis, un pes molt notable per a una federació molt castigada per les derrotes electorals. Les segueixen Castella i Lleó i el País Valencià, amb quatre; el PSC, amb tres (la diputada nacional Montse Mínguez, el waterpolista Víctor Gutiérrez i el sindicalista Manuel García Salgado); Canàries, Aragó, Castella-la Manxa i Euskadi, amb dos, i amb un Astúries, Navarra, Extremadura, Balears, Cantàbria, Múrcia, Galícia, la Rioja i Melilla.

A diferència del que va passar el 2017, quan Sánchez va omplir l’executiva de fidels que l’havien recolzat als territoris i només es va permetre la integració de Patxi López (el seu tercer rival a les primàries) i de Vara (com a nat), aquesta direcció no respon a aquestes lògiques. Aquestes primàries queden en el passat. Per exemple, el president incorpora, per Aragó, la ministra Pilar Alegría, de la seva confiança, però també Mayte Pérez, molt pròxima al president regional, Javier Lambán. Isabel Rodríguez està avalada pel seu baró, el cap de la Junta de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, que va proposar Álvaro Martínez. Rodríguez i Alegría queden a la rereguarda, assenyalades com a possibles successores de Page i Lambán en cas que ells perdin les seves comunitats.

El president valencià, Ximo Puig, president d’aquest 40è Congrés, aixeca la seva mà dreta al Govern (i qui va ser el seu cap de Gabinete), Arcadi España), i l’alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, a més de la ministra de Ciència, Diana Morant. També la cap del Govern balear, Francina Armengol, situa una persona de la seva total confiança, Marc Pons, al capdavant de Transició Ecològica. Ell és, a més, el cap de Gabinet de la vicepresidenta tercera, Teresa Ribera.

En realitat, són dos els barons que posen un peu en la direcció: Vara i Mendia. Però la vice-‘lehendakari’ deixarà el lideratge del PSE en tot just un mes. Quan es consumeixi el relleu (prendrà el testimoni, probablement, Eneko Andueza), s’asseuran a Ferraz els dos últims exlíders de la federació basca: ella i l’ex-‘lehendakari’ Patxi López.

A la voluminosa nòmina de 42 membres s’hi han d’afegir els d’aquells que són nats. És a dir, els que formen part de l’executiva per raó del seu càrrec: els portaveus del Congrés, el Senat i el Parlament Europeu –Héctor Gómez (Canàries), Eva Granados (PSC) i Javier Moreno–; el coordinador del consell polític federal, Juan Espadas, líder del PSOE andalús; el president de la FEMP, Abel Caballero (Galícia), i el líder de les Joventuts Socialistes d’Espanya, que sortirà elegit en primàries a finals d’any en una pugna entre el madrileny Javier Guardiola i el valencià Víctor Camino.

A més, la nova presidenta del comitè federal, el màxim òrgan entre congressos, serà l’alcaldessa de Toledo, Milagros Tolón, en substitució de Quico Toscano, un altre sanchista de primera hora i regidor de Dos Hermanas. Sánchez es desprèn així dels dirigents grans de la cúpula sortint, començant pel secretari d’Economia, Manu Escudero. Tolón formava part de la CEF sortint.

Notícies relacionades

Sánchez havia insinuat, en les seves converses d’aquestes setmanes, que armaria un equip més potent i de més perfil polític. Aquest pes l’hi dona la continuïtat de Lastra i Cerdán i els ministres (en particular, Bolaños). També el nucli dur que completen Izquierdo, Gómez de Celis i Castellanos. Però a la llista hi abunden els dirigents desconeguts. I és que Sánchez va haver de fer ajustos fins a última hora per conformar una cúpula al gust, també, dels territoris.

La nova direcció, al complet