¿Per què els recursos contra els indults del procés no es resoldran fins al 2022?

Tot i que un procediment penal pot trigar més, el seguiment de les declaracions i la pràctica de proves que el jutge d’instrucció va ordenant per investigar un delicte fa que la seva durada sigui més comprensible. Sobretot amb la rapidesa que qualsevol recurs contenciós s’admet a tràmit, tret que presenti un defecte formal inesmenable.

En aquesta jurisdicció, aquesta decisió pràcticament es produeix de forma automàtica, a l’entendre que s’actua com una espècie de sistema de control de l’actuació del Govern. En el cas dels indults del procés les primeres impugnacions van arribar a la Sala Tercera de l’alt tribunal només dos dies després que es concedissin, el 22 de juny passat, i l’1 de juliol ja havien sigut admeses a tràmit.

L’admissió no suposa una veritable posada del comptador a zero de la instrucció, perquè això només es produeix quan, com ha passat aquesta setmana, la lletrada de l’Administració de Justícia de la Sala Tercera comença a dictar les diligències d’ordenació necessàries perquè els querellants formalitzin les seves demandes. Disposen d’un termini de 20 dies hàbils per fer-ho, cosa que fa que no es prevegi que pugui acabar abans del pont del 12 d’octubre o la setmana següent, van informar fonts de l’alt tribunal a EL PERIÓDICO.

Una vegada formalitzades les demandes es remetran a l’Advocacia de l’Estat, que en aquest cas representa els interessos del Govern, perquè doni resposta als arguments en què es basen els partits per demanar l’anul·lació dels indults. Els Serveis Jurídics de l’Estat també compten amb 20 dies, però en els cinc primers poden plantejar, com ja ha argumentat l’Advocacia en algun dels escrits ja presentats, que els recurrents no tenen legitimitat per impugnar els indults.

Si com és previsible s’invoca aquesta falta de legitimitat per entendre que la llei la veta els partits polítics, la sala ha d’obrir un incident i preguntar-los a aquests. La seva decisió es plasmarà en una interlocutòria i pot consistir a rebutjar la pretensió de l’Advocacia de l’Estat, estimar-la o determinar que no és el moment oportú per pronunciar-se i posposar la seva decisió fins que dicti sentència. En el cas que el Suprem comparteixi el criteri del Govern i declari que els recurrents no tenen legitimitat, el procediment acabarà aquí.

Però si ho rebutja, perquè estima l’al·legació dels partits, que es van esforçar a presentar-se com a víctimes de l’actuació dels indultats, o posposa la seva decisió fins a la sentència, s’obrirà el tràmit de proposta de prova tant per part de recurrents com de recorreguts. La sala ha de decidir quina de la proposta accepta. Si s’acorda la necessitat de practicar-ne alguna, hi haurà 30 dies per fer-ho, cosa que suposarà que el procediment es prolongui fins a finals de gener. Si no se n’accepta cap, la causa finalitzarà a finals de desembre.

És en aquell moment quan la Secció Cinquena Contenciosa ha de decidir si per dictar sentència fixa una vista en què les parts exposin els seus arguments verbalment o assenyala un dia per reunir-se a porta tancada i prendre una decisió. Amb aquesta última opció, el tribunal obrirà una fase de conclusions per a la presentació per escrit de les quals els recurrents tindran 10 dies hàbils, mentre que l’Advocacia de l’Estat comptarà amb 10 més quan acabin els primers. En funció de si s’ha admès la pràctica de prova o no, el procediment estarà conclòs a finals de gener o de febrer. S’hi suma el que trigui el tribunal a pronunciar-se.