Reflexions de la Conferència Episcopal
Els bisbes alerten del «ressorgir artificial de ‘les dues Espanyes’»
En un document, avisen de la «profunda crisi institucional» i defensen l’estabilitat que va portar el règim del 78
Critiquen una classe política «incapaç d’estar a l’altura» i i carreguen contra el Govern de coalició per les lleis d’eutanàsia, educació o memòria
GRAF9041. MADRID, 26/09/2019.- El secretario general y portavoz de la Conferencia Episcopal Española (CEE) y obispo auxiliar de Valladolid, Luis Argüello, durante la rueda de prensa posterior a la reunión de la comisión permanente. EFE/Emilio Naranjo /
Els bisbes espanyols han advertit que sembla que s’assisteixi en el país a «un ressorgir artificial de ‘les dues Espanyes’«, amb un augment dels «enfrontaments» i amb la «posada en qüestió de les institucions democràtiques». «La posada en qüestió de la Constitució, la monarquia, el poder judicial, juntament amb les fortes tensions independentistes enmig d’una inèdita crisi econòmica, omplen de preocupació i incertesa la societat espanyola. Els enfrontaments creixen i sembla que assistim a un ressorgir artificial de ‘les dues Espanyes’ de tan dramàtic record», avisen els bisbes en un document que recull les línies d’acció per a la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) en el període 2021-2025.
El document, titulat ‘Fieles al envío misionero’, i aprovat per l’assemblea plenària de la CEE, ofereix al llarg de gairebé 100 pàgines unes orientacions especialment dirigides als òrgans de la mateixa Conferència Episcopal. En aquest, els bisbes assenyalen que «la tensió sociopolítica ha augmentat de forma alarmant» i s’assisteix a «un moment difícil», en el qual són «qüestionades les institucions democràtiques» mentrestant «la classe política sembla perduda, incapaç d’estar a l’altura de les circumstàncies històriques i donant prioritat als seus propis interessos».
«Assistim a una profunda crisi institucional, en la qual alguns grups polítics voldrien obrir una segona fase constituent. No es tracta de sacralitzar el règim del 78, però sí d’afirmar que aquest marc polític constitucional ha tornat a Espanya una estabilitat gran, no aconseguida durant segles», remarquen.
Contra les lleis d’educació, eutanàsia i memòria
Els bisbes apunten al Govern del PSOE i Podem al considerar que «abonen aquesta situació les iniciatives legislatives del Govern de coalició sobre l’educació, l’eutanàsia, l’avortament, la memòria democràtica, el Consell General del Poder Judicial, que van en la línia del projecte de desconstrucció».
En aquest sentit, afirmen que a Espanya ha emergit una «proposta neopagana» que vol «desconstruir i desmuntar la cosmovisió cristiana» i donar pas als «corrents ideològics de gènere» i a una «acceptació social de l’avortament i l’eutanàsia».
Els prelats adverteixen que «el nihilisme creix» i, com a conseqüència, «es fan molt difícils els compromisos estables i la vivència de la fe», la qual cosa provoca un «desarrelament». «L’oblit de Déu, la indiferència religiosa, la despreocupació per les qüestions fonamentals sobre l’origen i el destí transcendent de l’ésser humà, influeixen en el comportament moral i social dels individus», opinen.
Aquest «debilitament» moral, afegeix, està en l’arrel «dels populismes, els particularismes nacionalistes, l’individualisme, els radicalismes de la ideologia de gènere, el fonamentalisme, la xenofòbia o l’aporofòbia».
Els casos d’abusos
Notícies relacionadesEn el document, també citen «els greus casos d’abusos o altres comportaments inadequats» comesos per sacerdots. Aquests fets, assenyalen, «contribueixen a la pèrdua de confiança en moltes persones» i adverteixen que si no s’aconsegueix «superar aquesta desconfiança ambiental que, en amplis sectors de la nostra societat, s’ha instal·lat respecte de l’Església, l’evangelització es fa més difícil».
En aquest sentit, i entre les línies d’actuació de la Conferència Episcopal Espanyola en els pròxims anys, assenyalen la «posada en pràctica de mesures d’atenció a les víctimes d’abusos, la sanció dels culpables i la prevenció de tota mena d’abusos».
- Una jutge investiga la suplantació de la identitat d’Ustrell
- Amb un rebut anual de 17,5 euros de mitjana Unes 240.000 llars de l’àrea de Barcelona començaran a pagar el Tribut Metropolità el 2026
- Agressió sexual Una dona denuncia que l’home que li llogava una habitació a Manresa la violava
- Notícies falses a internet Brigitte Macron porta a judici 10 persones per haver difós que és home
- Demografia Barcelona és la capital espanyola amb més proporció de població estrangera i on més creix
- Catalunya Parcs temàtics de por i monuments encantats: on celebrar Halloween
- El PSOE ignora l’origen dels 181.150 euros que va avançar la trama Koldo
- Joan Carles I defensa la seva "herència" democràtica i vol tornar a Espanya
- Manuel García-Castellón: "El cas Leire no em sorprèn. Les clavegueres sempre hi són"
- Segueixin atents a les pantalles
