El magistrat Xiol retreu als seus companys del TC crear incertesa al lluitar contra pandèmies

Dels cinc vots particulars que acompanyen la sentència del Tribunal Constitucional que va declarar inconstitucional el confinament domiciliari decretat durant el primer estat d’alarma en faltava un per conèixer. El del magistrat Juan Antonio Xiol no es va notificar junt amb la sentència i els escrits dels altres quatre magistrats discrepants. Xiol retreu als seus companys del ple que hagin generat incertesa en les autoritats sanitàries a l’hora d’adoptar decisions davant situacions noves, com va ser la pandèmia, que els immobilitzin davant les conseqüències que podria tenir el seu error a l’hora d’adoptar decisions. Afirma que la sentència és confusa respecte als efectes que suposa la seva decisió, que bàsicament suposa l’anul·lació de les multes imposades per abandonar la residència.

El seu és el vot més extens, amb 36 pàgines davant les 16 de la versió final de Cándido Code-Pumpido i les de la resta de discrepants, que no arribaven a la desena. En aquestes pàgines Xiol explica que «hi ha valors constitucionals que justifiquen aquesta limitació d’efectes, almenys referent als apartats 1, 3 i 5 d’article 7» del decret de l’estat d’alarma, perquè amb el confinament «es van adoptar mesures que miraven d’evitar la propagació de la Covid a fi de salvaguardar la vida i salut de la població que es trobava greument amenaçada per aquesta malaltia».

Com el debat demostra

Junt amb la pandèmia «existia una situació d’incertesa jurídica», explica Xiol. «La situació creada no tenia precedents en la nostra història constitucional i no hi havia certesa sobre quin havia de ser el curs jurídic que s’havia de seguir per imposar aquestes mesures (bona prova d’això és l’intens debat que s’ha suscitat entre els juristes sobre si l’estat d’alarma era l’adequat per establir-les o si era precís acordar l’estat d’excepció)», recorda.

«Davant aquesta situació d’incertesa, que afectava no només la situació sanitària creada per la pandèmia, sinó també la determinació del procediment jurídic que s’havia de seguir per establir les previsions adequades per afrontar-la, es pot considerar constitucionalment justificat que la nul·litat no afecti els actes o situacions jurídiques creades a l’empara de la norma declarada inconstitucional», explica.

Només efecte de revisió

«El contrari podria provocar que les autoritats sanitàries en situacions d’incertesa no adoptin les mesures que considerin més adequades per les conseqüències que podria tenir l’error en l’elecció de la via jurídica correcta. En aquests casos, el dret a la vida i a la salut justifiquen que el tribunal declari la limitació d’efectes de la nul·litat respecte del passat, això és, que atorgui a la sentència únicament» certs «efectes, fet que comportaria que, com que no existeix la norma de vigència per caducitat, la declaració d’inconstitucionalitat no tingués més efectes que el de permetre la revisió dels actes sancionadors dictats a la seva empara, tot i que hagin esdevingut ferms».

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Segons la seva opinió, és el que es deriva de la modulació d’efectes de la declaració d’inconstitucionalitat que efectua la sentència, «si bé per arribar-hi» utilitza un raonament «que dificulta la comprensió de l’abast de la resolució i es fonamenta» d’una manera que el magistrat considera «incorrecta».

Afirma que «el Tribunal Constitucional hauria hagut de precisar amb més claredat i més correcció l’abast de la resolució i les raons que justifiquen la limitació d’efectes».