Puigdemont-Junqueras: El retrobament dels duelistes

El símil amb la situació d’Oriol Junqueras i Carles Puigdemont és llaminer. Junts en el mateix bàndol independentista, la seva rivalitat ha dividit els seus seguidors. Dos homes, dos tarannàs, dues maneres d’afrontar les situacions clau que aquest dimecres es tornen a veure en persona, una cosa que no es produïa des del 27 d’octubre del 2017, quan tots dos es van acomiadar a l’escalinata del Parlament, després d’haver declarat la independència.

«Més que una reunió, és una trobada», va assenyalar la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, dilluns en roda de premsa, traient ferro polític al conclave. «És una cita de caràcter personal», va dir una font republicana aquest dimarts a aquest diari. ¿I si surt el debat sobre el Consell de la Republica i el paper d’ERC? Perquè Junqueras continua sent el president de la força. «No sortirà», va respondre taxatiu aquest càrrec republicà.

El cert és que qualsevol manual de relacions polítiques acredita que abans d’emprendre qüestions de fons és necessari que els interlocutors desenvolupin certa comunió. Una cosa que ara no existeix. En tenen prou amb una ullada els llibres de Carles Puigdemont sobre els revolts dies del 2017 per calibrar les càrregues de profunditat que va llançar l’expresident. Titlla Junqueras de «deslleial» i expressa diverses vegades la seva desconfiança cap a ell.

Expressió sibil·lina

La manera d’expressar-se de Junqueras és sempre més sibil·lina. Mai es bat a cor obert. Des d’afirmar que no s’ha llegit els llibres de Puigdemont fins a mai aixecar la veu per valorar allò fet o deixat de fer per l’ara eurodiputat. Si de cas, missatges subtils. Com aquella entrevista a ‘Le Figaro’ que tant va enervar Puigdemont en la qual d’exvicepresident asseverava que es va quedar a Catalunya, en comptes de marxar cap a l’estranger, per «responsabilitat cap als meus conciutadans» recordant que Sèneca i Sòcrates van tenir l’oportunitat de fugir i no ho van fer, una cosa que considera que té «valor ètic».

Notícies relacionades

Sánchez acudirà dimecres a la sessió de control al Congrés per respondre per l’escàndol de Santos Cerdán

Koldo García va oferir al cap de la Policia Nacional avions d’Air Europa per deportar migrants magribins durant la covid

Junqueras visita aquest dimecres Puigdemont a Waterloo. La situació personal és ben diferent. Junqueras ja és un home en llibertat (revocable, això sí) i Puigdemont també, sempre que no se li acudeixi trepitjar Espanya, en el que és un curiós cas d’immunitat parlamentària a la UE. «S’ha demostrat el que va dir fa anys Junqueras. La presó seria més dura, però més curta. Perquè de la presó se’n surt. De l’exili...», apunta una persona de l’entorn del líder d’ERC.

En qualsevol cas, tots dos són els presidents dels dos partits independentistes majoritaris. Són vasos comunicants, amb el fons del procés independentista de fons, igual que els personatges de Conrad tenien de teló de fons l’època napoleònica. L’èxit electoral d’un significa la derrota de l’altre. El retrobament és només una estació de passada. Els duels seguiran.