De la ruptura amb Cs a la descomposició

L’atomització de l’operació Manuel Valls

  • El regidor finalitza la seva etapa al consistori barceloní amb el seu cercle polític més pròxim, disgregat entre Lliga Democràtica, el PSC i el PPC

L’atomització de l’operació Manuel Valls

RICARD CUGAT

4
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Redactora

Especialista en informació del Parlament de Catalunya, seguint l'actualitat política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Feia mesos que elits barcelonines i lampistes de la política catalana cavil·laven una fórmula per desallotjar l’independentisme de les institucions, molt abans de la convulsa tardor de 2017. La maquinària ja estava en marxa quan en una de les habituals trobades en petit comitè, de no més de 10 persones, es va posar sobre la taula el nom de l’exprimer ministre francès Manuel Valls. Van despenjar el telèfon i van començar les trobades discretes, de vegades a Barcelona i d’altres a París, per ungir-lo com un referent contra el nacionalisme català

Valls començava poc després una ‘tournée’ per les altes esferes, connectant amb la seva infància a la capital catalana i sent cada vegada més procliu a allargar una mà. Es va involucrar en la campanya electoral del 21-D sense voler lligar-se a cap sigla en particular fins que el van convèncer perquè fos ell el cap de cartell a les municipals de 2019 a la capital catalana com a revulsiu contra el procés amb un perfil marcadament europeista. Valls suposava el primer embat d’un projecte a llarg termini que començava a Barcelona, tenia continuïtat al Parlament i havia d’acabar al Congrés. 

Va acceptar posant com a requisit liderar una plataforma i poder maniobrar sense tuteles. Valls volia ser alcalde, no asseure’s al grup de l’oposició. Però ni el PSC ni el PPC van acceptar la seva oferta i va acabar lligat a Cs, malgrat fitxar gurus maragallistes, i amb part dels mitjancers que el van acostar a Catalunya abandonant. Va ser la primera crisi d’una trajectòria barcelonina plena de sots que ha acabat amb l’atomització d’un projecte que fins i tot ell dona per liquidat a mig mandat municipal. Torna a França.

Una ruptura anunciada

La relació entre Valls i Albert Rivera va estar marcada per la tensió constant. Els pactes autonòmics entre PP i Cs amb el reconeixement de Vox irritaven el francès, que defensava sense embuts que no hi podia haver compromisos amb l’extrema dreta. A les files taronges no entenien com un ‘free rider’ heretava beneficis mediàtics i econòmics sense tenir-los en compte. Fonts de l’entorn de Valls asseguren que la relació estava «completament trencada» abans de començar la campanya i assenyalen que va ser «obligat» a acudir a la plaça de Colón a la manifestació contra Pedro Sánchez per dialogar amb la Generalitat, «tot i que es va poder escaquejar de la fotografia». «Allà va descobrir que Rivera no és Emmanuel Macron».

El divorci anunciat es va consumar la mateixa nit electoral. Valls va decidir aquell dia que trencaria amb Cs al més aviat possible i que oferiria els seus vots a Ada Colau per evitar que ERC dominés l’ajuntament. Dels sis regidors, els taronges es van quedar amb tres i van sumar el quart, l’exalcalde de l’Hospitalet de Llobregat (PSC) Celestino Corbacho, després de garantir-li un lloc a la Diputació de Barcelona i blindar-li la seva independència. Valls es va quedar sol amb la seva mà dreta, Eva Parera, i recentment ha recuperat Marilén Barceló, regidor de Cs que ja ha cursat la seva baixa per convertir-se, si supera els tràmits establerts pel reglament, en regidora de Barcelona pel Canvi. Altrament, es quedarà com no adscrita.

Lliga Democràtica, el PPC i Collboni

Lliga Democràtica, el PPC i CollboniMalgrat el fiasco municipal, el pla d’aquell reducte d’empresaris i lampistes va continuar amb el naixement de Lliga Democràtica per fer el salt al Parlament. Parera i altres promotors, com l’expresident de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch –que va estar a la primera part de l’operació Valls–, van crear un partit que no va escapar de la baralla interna fins i tot abans de finalitzar el registre. Parera –que va rebre l’aval de Valls per impulsar aquest partit– va estripar el carnet en desacord amb la intenció d’obrir l’ideari per aglutinar tot el catalanisme moderat, també el que es considera sobiranista. El barco va seguir el seu viatge, però l’aliança amb altres partits com Lliures, Units per Avançar i el PNC va naufragar i no es van presentar al 14-F, cita a la qual sí que es va presentar Parera com a número tres del PP en condició d’independent. 

Notícies relacionades

I és que abans de fitxar pels populars, la intenció inicial era rellançar la marca de Barcelona pel Canvi per fer-li un gir municipalista i autonòmic. S’hi van bolcar Parera i el secretari d’Organització i Comunicació, Fernando Carrera. Però, al constatar la seva falta d’opcions, van aparcar aquest front i es van centrar en la implantació territorial de la marca. Les aigües tampoc estaven calmades portes endins i Carrera va decidir marxar. Va fitxar fa poques setmanes pel PSC convertint-se en assessor del grup municipal que lidera Jaume Collboni.

Les opcions de futur estan desdibuixades, però l’adeu de Valls aplana una possible entesa entre Parera i el PPC per a les municipals de 2023, amb Cs immers en evitar la desaparició i el PSC decidit a ocupar el seu espai polític.