Cs s'aboca a la desaparició a la Comunitat de Madrid

Ciutadans va aconseguir fa tot just dos anys 629.940 vots, el 19,5% del total: 26 escons a l’Assemblea de Madrid, a només quatre del PP. El resultat sembla venir d’un altre món, un en el qual el partit taronja estava cridat a competir de tu a tu amb socialistes i conservadors, fins i tot a liderar el centredreta. Aquesta nit, en canvi, Ciutadans celebraria com un triomf haver aconseguit el 5% dels sufragis a la comunitat, el mínim exigit per tenir representació parlamentària i no donar per perdut el seu futur. Però no sembla que això hagi de passar.

Gairebé totes les enquestes coincideixen: el suport als taronges, ara liderats per Inés Arrimadas després de la dimissió d’Albert Rivera, se situa entorn del 3,5%, insuficient per aconseguir seients al parlament regional. Un desenllaç d’aquest tipus col·locaria un clau més al taüt del partit, potser el definitiu després dels seus pèssims resultats a les generals del novembre del 2019 i a les catalanes del febrer passat. 

El seu candidat, Edmundo Bal, antic advocat de l’Estat que va ser castigat per insistir fins al final en l’acusació de rebel·lió per als líders independentistes del procés, ha sigut un dels últims a arribar a Cs. Però ningú el pot acusar de falta de compromís. Portaveu taronja al Congrés, va acceptar l’enverinat encàrrec gairebé de mala gana. «Podria haver-me quedat a la meva zona de confort», va reconèixer quan va ser nomenat cap de cartell, el 18 de març passat. 

Des d’aleshores, Bal no ha parat quiet. Aquest mes i mig d’aspra campanya, en la qual els problemes concrets s’han vist enfosquits per les grans paraules (llibertat, socialisme, comunisme, feixisme, democràcia), a l’aspirant se l’ha vist tocant la bateria, corrent pels carrers de Madrid, anant amb moto, assegut a l’estadi de l’Atlètic de Madrid, explicant els seus gustos culturals i recordant les seves excel·lents notes com a estudiant. I sobretot, se l’ha vist recórrer tota la comunitat intentant que calés el seu missatge en contra de la «crispació» i els «extrems» de Podem i Vox, una posició que no li ha impedit deixar clar des del principi, per si hi havia algun dubte, que volia tornar a pactar amb Isabel Díaz Ayuso, qui va aprofundir en la veloç decadència taronja a l’avançar les eleccions.

Supervivència en perill 

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Cinc (insòlits) dies d’abril

La supervivència de Ciutadans està en joc, i així s’ha pres la formació aquests comicis, però tot l’esforç sembla destinat a ser inútil. La marca del partit ja es trobava en hores baixes, i la moció de censura a Múrcia, pactada amb el PSOE per desallotjar del poder el PP i frustrada pel transfuguisme de tres diputats taronges a l’autonomia, l’ha deixat per terra. Ara importants dirigents de Ciutadans es passen al PP. També els votants, i en massa, segons tots els sondejos. Aquesta campanya, tan polaritzada, també ha jugat en contra seu.  

Mentrestant, Bal, en un últim intent per combatre els mals auguris, ha transmès aquest matí optimisme des del seu col·legi electoral. De les urnes, ha dit el candidat, Cs sortirà «molt viu», «més necessari que mai» i «unit entorn del lideratge d’Arrimadas».