Ángel Gabilondo «¿Governar amb Iglesias? Només dic ‘no’ a Ayuso i Vox

Els sindicats han agitat la mobilització contra la dreta aquest Primer de Maig. ¿Aquestes últimes jornades poden ajudar a despertar una esquerra adormida?

L’esquerra és latent, no està adormida. A l’expectativa, perquè té sempre una posició crítica, dubitativa. Tot això genera una incertesa. La dreta no la té, està mobilitzada. ¿Què fa falta perquè l’esquerra s’activi? Una percepció d’un bé superior: la necessitat de canviar el Govern de Madrid i la conjuntura en la qual els valors democràtics es veuen amenaçats. 

¿Els líders i els candidats no tenen responsabilitat en l’apatia de l’electorat o és una condició intrínseca de l’esquerra?

Tots tenim una responsabilitat. No és una cosa consubstancial a l’esquerra, però sí que ho és el pensament crític, exigent. 

¿Per què l’esquerra no ha aconseguit arrabassar el poder al PP en 26 anys i sembla que no ho farà ara? ¿És Madrid de dretes? 

No puc acceptar amb naturalitat que el 4-M revalidi la dreta aquesta majoria. Les enquestes reflecteixen incertesa. Hi ha milers d’indecisos. ¿I per què 26 anys? Hi ha moltes raons. Té a veure que s’ha despertat un model que posa els interessos comuns al servei d’interessos particulars. És una forma de corrupció del bé comú. 

¿Què és Ayuso per a vostè? ¿Trumpisme, nacionalisme ‘cañí’, ultradreta?

Una mica de tot. A l’Estatut d’Autonomia no es parla de la identitat madrilenya. A Madrid no hi ha aquesta identitat. La seva identitat consisteix a tenir peculiaritats i no exactament una identitat substancial del madrileny. Per això quan es diu «a la madrilenya» em sona a gastronomia. 

¿Ayuso ha exacerbat el nacionalisme madrileny?

Em fa vergonya utilitzar aquesta paraula. Es vol constituir una identitat madrilenya i és un error. Madrid és la ciutat de la diversitat, la tolerància, la pluralitat, la investigació. De trumpisme també n’hi ha: no hi ha un negacionisme extrem amb la pandèmia, sabent que hi ha 23.765 morts, però sí certa percepció que no n’hi ha per tant, que les mesures que es prenguin no l’eviten. L’antipolítica és aquesta idea que ella defensa que els acords són consensos progres. I els acords són essencials en democràcia. 

¿Veu paral·lelismes entre Ayuso i el que han pogut representar [Carles] Puigdemont i [Quim] Torra? ¿Un procés a la madrilenya?

No vull fer aquests paral·lelismes. És una decisió política no voler-los fer.

¿Per què?

Perquè no vull un Madrid aïllat, ni amb una visió supremacista respecte de ningú. M’ha molestat quan s’ha sentit que Madrid és una miqueta més. Jo no em sento una miqueta més. Cal alinear institucions i no fer polítiques de confrontació ni amb el Govern espanyol ni amb altres qüestions. No crec en aquesta política. És ineficaç i per principis no la vull. 

Ayuso, desconeguda fa dos anys, és ara el referent de la dreta. ¿Se l’ha subestimat?

Al contrari. Se l’ha sobreestimat. La gran cerimònia de la distracció d’Ayuso ha servit perquè es parli d’ella i no dels problemes de Madrid. 

¿Això no és també culpa del PSOE i en especial de Pedro Sánchez, que va entrar al cos a cos?

Si ens posem a buscar culpables, jo sempre m’apunto. Jo vaig entendre que amb la pandèmia, morint-se gent, calia ajudar que una cosa així deixés de passar. El que em sortia del cos era comentar cada una de les frases d’Ayuso. ¿És aquesta la política que cal fer? Jo crec que no. Però també assumeixo que potser la meva manera de ser no sigui la idònia per als moments de màxima confrontació. 

I la campanya, ¿de què ha servit? Les grans paraules com llibertat, feixisme i democràcia han enfosquit el debat sobre els problemes concrets. 

Aquest és el gran perill, sí. Cal plantejar mesures concretes. El nostre programa és de Govern, amb 350 mesures i tres objectius: lluitar contra la pandèmia i vacunar, la recuperació econòmica i la reconstrucció social. Jo vaig començar amb això. I ara estic parlant de la democràcia. Però les dues coses són el mateix. No ens podem limitar a un debat teòric. Hi ha d’haver una acció efectiva per resoldre problemes. I alguns em donen la raó, però després tornen al debat teòric. 

¿Per això no ha portat la iniciativa, com assenyala algú al PSOE?

Alguns sempre diuen coses. Jo no he anat darrere de ningú. I si ho he fet, ha sigut una cosa miraculosa. A la campanya he demanat no tenir gaire informació del que fan els altres. He seguit el meu camí. Tinc molts anys i no estic per fer seguidisme de ningú. Absolutament de ningú. 

Va dir al març que no volia pactar amb Iglesias, a qui va acusar d’alimentar un clima d’«extremisme». ¿Ho continua pensant?

No em va agradar com va plantejar Iglesias les eleccions, dient que Ayuso havia d’anar a la presó. Però més endavant el que he dit és que confio que Podem recolzi un Govern presidit per mi. Només demano el seu recolzament, res més. Si sumem i fem un pacte, serà sense extremismes. 

¿Però la porta a governar amb Iglesias està ara oberta?

Som a només dos dies de les eleccions. L’únic que he dit és que sense Ayuso i sense Vox. 

I sense Iglesias, va dir al principi. 

No, jo l’única cosa que vaig dir és que amb aquest Iglesias no. 

¿Llavors? ¿Ara ha notat un canvi?

He notat un canvi en la realitat, perquè hi ha un bé superior. Iglesias no canvia en una setmana. ¡Ni jo tampoc! Però ara hi ha una necessitat de defensar els valors democràtics. I si hi ha una alternativa de progrés, l’haurem d’articular. El que hagi de passar, ja ho veurem. Però no vull radicalismes. Ser moderat, com jo, no és cap debilitat. Cal tenir molt coratge per ser moderat. 

Notícies relacionades

El PSC defensa "transformar" Espanya en un Estat federal

El PPC promet que reduirà a la meitat l’estructura de la Generalitat

Un treballador de Podem ha sigut detingut per agredir la policia en un míting de Vox a Vallecas. ¿Quina opinió té?

Estic en contra de qualsevol agressió, però desconec el fet. Ho hauran d’explicar els afectats.