El futur de la postconvergència

Joana Ortega es perfila com a nova presidenta del PDECat

  • L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, seria el nou secretari general del partit

2
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

L’exvicepresidenta del Govern i exdirigent d’Unió Democràtica Joana Ortega es perfila com a nova presidenta del PDECat, el partit hereu de Convergència, en substitució de David Bonvehí, al congrés que el partit celebrarà el 15 i 16 de maig. El seu repte serà mirar de mantenir viva l’estructura del partit després d’haver fracassat en les eleccions catalanes i haver quedat fora del Parlament. Junt amb Ortega, el secretari general del PDECat seria l’alcalde de Mollerussa i actual portaveu del partit, Marc Solsona. La que va ser candidata en les últimes autonòmiques, l’exconsellera Àngels Chacón, podria tenir algun altre rol a l’organigrama del PDECat.

Segons han confirmat a EL PERIÓDICO fonts del partit, la direcció ha proposat a Ortega presidir la formació de cara a un nou intent de reflotar un espai polític més que malmès que es basa actualment en els aproximadament 180 alcaldes i 4 diputats al Congrés. El futur de la formació està en suspens, després de la decisió de l’expresident Carles Puigdemont d’abandonar el PDECat i fundar el seu propi partit, arrabassant el nom que havia pactat amb el PDECat: Junts per Catalunya. Després d’aquesta decisió, nombrosos quadros territorials i consellers van abandonar el PDECat. En les eleccions, Junts va aconseguir 32 escons i el PDECat, 0.

Una veterana procedent de la democràcia cristiana

Ortega, que es va presentar de número dos de la llista del PDECat per Barcelona darrere de Chacón, va ser una destacada dirigent d’Unió sota el mandat de Josep Antoni Duran i Lleida i en nom del partit va ocupar càrrecs a l’Administració, on va arribar a ser consellera de Governació i vicepresidenta del Govern. Va ser condemnada per desobediència pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) en el judici per la consulta del 9-N del 2014. La sentència va inhabilitar l’expresident Artur Mas, les exconselleres Ortega i Irene Rigau i el conseller Francesc Homs. Finalment, el Suprem va rebaixar la inhabilitació fixada inicialment pel TSJC.

Després d’aquesta sentència, Ortega va abandonar la política i es va dedicar al sector privat, però va ser contractada per la llavors consellera Àngels Chacón com a assessora del seu departament el 17 de maig del 2019. La seva inhabilitació de nou mesos havia entrat en vigor el 23 de gener d’aquell any, quan el Tribunal Suprem va fer ferma la sentència, rebaixant en un any la pena imposada pel TSJC. La defensa d’Ortega va al·legar que el càrrec exercit com a assessora de Chacón no comportava funcions de govern, sinó que es tractava d’un lloc de personal eventual.

Notícies relacionades

Aposta per la moderació

El fitxatge d’Ortega va voler reforçar l’aposta del PDECat per la moderació ideològica i en el terreny sobiranista. El partit hereu de CDC pretén sobreviure mirant d’atraure el conjunt de l’espai del catalanisme i el sobiranisme no rupturista. La tasca d’Ortega consistiria, d’entrada, a mantenir viu el partit i mirar d’establir aliances amb altres actors polítics de cara a les eleccions municipals, en les quals no seria descartable la seva presència com a alcaldable a Barcelona. L’exdirigent d’Unió, que estudia l’oferta del PDECat i, segons les fonts consultades, es mostra il·lusionada amb el repte, representa també un missatge clar de distanciament respecte a Junts i a Puigdemont.