Cita amb les urnes

Eleccions a Madrid: Sis objectius per a una campanya en clau nacional

  • La comunitat serà un termòmetre del que pot passar en la política espanyola en el futur immediat

Eleccions a Madrid: Sis objectius per a una campanya en clau nacional
8
Es llegeix en minuts
Pilar Santos
Pilar Santos

Periodista

ver +
Juan Ruiz Sierra
Juan Ruiz Sierra

Periodista

ver +
Miguel Ángel Rodríguez

Des d’aquest diumenge la Comunitat de Madrid es converteix en un laboratori del que pot passar en la política espanyola en el futur més immediat. A més del Govern regional, en les eleccions del 4 de maig estan en joc el futur de Ciutadans, la resistència d’Unides Podem, la reunificació de la dreta, l’estratègia del PP i la viabilitat de l’alternativa a Pedro Sánchez, per a qui els comicis també seran un bon termòmetre sobre la seva gestió de la pandèmia.

Així enfoquen els sis principals partits una campanya electoral autonòmica que es jugarà molt més en clau nacional.

Una victòria amb múltiples derivades

Isabel Díaz Ayuso serà la candidata més votada el 4 de maig. Totes les enquestes li donen tal marge a la seva victòria que només un error garrafal en la campanya podria fer miques aquesta previsió. Per això només ha acceptat celebrar un debat amb la resta de candidats, dimecres que ve.


El risc de la candidata del PP és morir d’èxit. Ara per ara cap sondeig li dona majoria absoluta, així que haurà de sumar recolzaments. Fa dos anys va aconseguir reunir els de Cs (que va entrar en el Govern) i els de Vox (que va recolzar des de fora la investidura). Ara pot ser que no tingui l’opció de comptar amb els taronges, perquè ella, segons les enquestes, absorbirà els seus votants, i els d’Inés Arrimadas no arribaran al mínim necessari del 5% de les paperetes per entrar a l’Assemblea. I també corre el perill, pel seu perfil polític, d’agradar tant als simpatitzants de Vox que la formació ultra tampoc superi aquest llistó.


Si no aconsegueix retenir la presidència, serà una clatellada per a ella, que passarà a l’oposició, però a més tindrà conseqüències per a Pablo Casado. El PP perdria el seu feu més important i el líder dels conservadors veuria com fracassa una aposta personalíssima. Quan la va designar, el 2019, ella era una desconeguda a qui va demanar presentar-se després que altres candidates li haguessin dit que no. Si, en canvi, Ayuso revalida la presidència, continuarà creixent políticament i càrrecs maldients del PP creuen que acabarà sent un problema per al lideratge de Casado. PILAR SANTOS

Sánchez fa fora la resta en una aposta arriscada

L’avenç electoral anunciat per Isabel Díaz Ayuso va agafar els socialistes per sorpresa. En aquest moment no contemplaven uns comicis. Tampoc tenien candidat clar. El seu líder a l’Assemblea de Madrid, Ángel Gabilondo, estava cridat a ser el pròxim Defensor del Poble. Però després de la sorpresa inicial, l’equip de Pedro Sánchez es va posar a analitzar el nou escenari i va concloure que Gabilondo s’havia de tornar a presentar, per tercera vegada, perquè el seu perfil centrat, el seu discurs allunyat dels histrionismes en vista de la «provocació permanent» d’Ayuso, era l’idoni per intentar atraure antics votants de Cs, ara a la desbandada. 


Alhora, Sánchez va decidir implicar-se al màxim en la campanya. Participa en tots els actes que li permet la seva agenda com a president del Govern, fins al punt que Ayuso, que ha buscat la fricció amb ell des que va esclatar la pandèmia del coronavirus, es refereix a ell com el «candidat Sánchez». L’aposta és arriscada. Molts dirigents del PSOE no comparteixen l’estratègia. Gairebé tots els sondejos vaticinen que el PP mantindrà l’autonomia amb el recolzament de Vox. En un desenllaç d’aquest tipus, Sánchez, i no Gabilondo, seria vist com el gran derrotat. Però els col·laboradors del cap de l’Executiu insisteixen que «hi ha partit».


Tot i així, per si de cas, comencen a consolar-se amb el fet que la victòria d’Ayuso llançarà el PP encara més als braços de la ultradreta, cosa que perjudicaria les opcions de Pablo Casado a la resta d’Espanya quan se celebrin les generals. JUAN RUIZ SIERRA

Popularitzar García per guanyar votants socialistes

A Més Madrid s’ha produït una paradoxa. El 2019, Íñigo Errejón va liderar un partit desconegut a les eleccions autonòmiques. Ara, la marca ja és reconeixible, però la candidata, Mónica García, no ho és tant. Tot i així, això no sembla un problema. Fonts de la candidatura assenyalen que el seu cap de llista prepara una campanya a peu de carrer per guanyar popularitat –de moment, les enquestes mostren una pujada en escons– i irrompre en l’electorat femení socialista, que fins ara els resultava més inaccessible. 


García, tot i que desconeguda per al gran públic, ha sigut una de les principals opositores a la gestió de la pandèmia per part del Govern d’Isabel Díaz Ayuso, i en el seu entorn afirmen que no deixarà de confrontar el PP durant la campanya. No obstant, són conscients que la lluita entre la presidenta de Madrid i Pablo Iglesias centrarà tots els focus. Així, a Més Madrid semblen més interessats en mirar de mobilitzar l’electoral progressista –comparteixen el temor de l’abstenció d’Unides Podem– i reivindicar la seva candidata. 


Més enllà del xoc amb els populars, fonts del partit assenyalen que les seves possibilitats d’augmentar l’electorat rauen a esprémer el perfil de García, anestesista de l’Hospital 12 de Octubre, mare de tres fills i l’única candidata dona d’esquerres. Segons expliquen, la líder de Més Madrid comença a tenir ganxo entre dones majors de 40 anys que tradicionalment votaven el PSOE. Un filó que pretenen explorar en els pròxims 15 dies. MIGUEL ÁNGEL RODRÍGUEZ

Crispació per remuntar el vol

Vox no pensa abandonar la seva estratègia d’escalfar l’arena política acudint als barris i municipis obrers del sud de Madrid. La candidata ultra, Rocío Monasterio, i el líder del partit, Santiago Abascal –abocat totalment en les eleccions madrilenyes en vista del risc de quedar fora del parlament autonòmic– han escollit Móstoles per arrencar la campanya electoral al 4-M aquest diumenge. En les eleccions autonòmiques del 2019 van ser la cinquena força aquesta ciutat. Només van obtenir el 8% dels vots. 


Després de l’acte a Vallecas, on Abascal es va encarar amb els veïns del madrileny barri provocant les primeres càrregues policials, el partit d’extrema dreta ha celebrat una mitjana de dos actes cada dia recorrent gran part de la geografia madrilenya. No ha tornat a passar enlloc el que va passar a l’anomenada ‘plaça Roja’ de Vallecas. A Orcasitas, un altre barri madrileny humil a escassos sis quilòmetres de la plaça vallecana, tot just van congregar mig centenar de simpatitzants. 


Tot i així, la crispació, amb continus atacs al Govern de coalició, sembla que serà la tònica general de la campanya de Vox per intentar remuntar unes enquestes que els situen a punt de quedar-se sense representació a l’Assemblea de Madrid. No obstant, l’escenari d’una majoria de PP i Vox després del 4-M continua sent el més cotitzat. El que encara no se sap és si els ultres exigiran entrar en el Govern o donaran recolzament extern a Isabel Díaz Ayuso per arribar a les urnes locals, autonòmiques i generals el 2023 sense cap taca al seu expedient públic. MIGUEL ÁNGEL RODRÍGUEZ

Xoc amb el PP i Vox a la recerca de la salvació

Pablo Iglesias es va presentar candidat a la Comunitat de Madrid per salvar Unides Podem a la regió. I de moment, deixar la vicepresidència segona del Govern per llançar-se a la batalla electoral madrilenya sembla no haver despertat tota la il·lusió que esperava. Però en el seu entorn asseguren que encara queda la campanya electoral, en què el líder morat se sap moure. La seva estratègia, sosté, serà confrontar amb el PP i Vox a tots els nivells per mobilitzar l’electorat més d’esquerres. Amb el PSOE i Més Madrid la lluita serà diferent.


L’última enquesta del GESOP per a EL PERIÓDICO situa Iglesias en cinquena posició, amb 2 o 3 escons més que els que van obtenir els morats a les eleccions del 2019. Per remeiar aquests pronòstics, l’exvicepresident intentarà espantar el fantasma de l’abstenció fent del xoc amb populars i ultres una marca de la casa. En altres ocasions els va funcionar i ara aquí veuen un camí cap a la mobilització massiva als barris i municipis obrers de Madrid.


Fa setmanes que Iglesias, que no ha aclarit si es quedarà a l’Assemblea de Madrid fent oposició si l’esquerra no aconsegueix governar, insisteix que no tindrà males paraules per al PSOE i Més Madrid, amb els quals podria haver de pactar després del 4-M. Tot i així, fonts de la seva candidatura afirmen que aquest combat el disputarà presentant mesures que als socialistes els costi acceptar. Com la proposta de limitar el preu dels lloguers al 30% dels ingressos mitjans. MIGUEL ÁNGEL RODRÍGUEZ

Una cita crucial per a la seva supervivència

Després de la debacle en les generals de novembre del 2019 i en les catalanes de febrer, en aquestes eleccions Ciutadans es juga la seva supervivència a l’Assemblea de Madrid. Ara comptava amb 26 diputats, però pot quedar-se en zero si no aconsegueix, com assenyalen les enquestes i exigeix la llei autonòmica, un mínim del 5% dels vots. Aquesta nova ensopegada pot arribar un mes després que el PP hagi engegat una operació d’absorció de Ciutadans. Pablo Casado ha fitxat qui va ser secretari d’organització dels taronges durant una dècada, Fran Hervías, per atraure a les seves files dirigents de Ciutadans de tot Espanya. Segons ha pogut saber aquest diari, Hervías va mostrant una llista de regidors i diputats autonòmics del seu expartit que es canviaran de sigles en els pròxims mesos.

En vista d’aquesta delicada situació, el candidat, Edmundo Bal, exportaveu al Congrés dels Diputats i sense cap recorregut en la política madrilenya (va deixar el seu lloc d’advocat de l’Estat fa dos anys), rebrà el recolzament intens durant la campanya d’Inés Arrimadas. També viatjaran a Madrid per participar amb ell en mítings Juan Marín i Francisco Igea, vicepresidents de la Junta d’Andalusia i la de Castella i Lleó, respectivament.  

Arrimadas està patint a Madrid la mala gestió que va fer de la moció de censura a Múrcia. El 10 de març la va posar en marxa sense tenir ben lligat el seu propi grup parlamentari en aquesta autonomia. Isabel Díaz Ayuso va tenir por que repliquessin aquesta moció a Madrid i va avançar les eleccions. PILAR SANTOS