ERC i JxCat s’atrinxeren al pols per liderar el procés i allunyen la investidura

La màxima expressió de com estan d’embarrancades les converses és la mateixa temàtica que, encara avui, centra el debat: qui i com dirigirà l’estratègia per arribar a la independència. Un assumpte sobre el qual les dues parts amb prou feines s’han mogut en l’essencial. I això és que uns, els postconvergents, defensen que el lideratge ha d’orbitar al voltant de l’actual Consell per la República (CxR), i els altres, els republicans, que sense entrar en fer qüestió del nom, sí que demanen que sigui un òrgan molt més transversal que aquesta entitat creada per Carles Puigdemont.

Sense explicar que, cada dia que passa, el fang es fa més espès. Verbigràcia, amb la campanya de promoció del ‘DNI’ del Consell per la República, que ha inclòs múltiples declaracions de Toni Comín (ex d’ERC i avui a JxCat) que no han agradat als republicans, Esquerra creu que ha quedat demostrat que l’entitat era, sobretot, un òrgan del partit fundat per Puigdemont.

Executiu sense estructura

Però la discussió sobre aquest lideratge ocupa tota l’escena. Encara no s’ha començat a parlar de l’estructura del futur Govern. I els republicans temen trobar-se, en poques setmanes, davant un escenari que, per exemple, la CUP ja ha denunciat més d’una vegada: l’enroc postconvergent fins a les últimes hores per forçar un pacte in extremis amb moltes concessions. I Junts té al cap tots els guanys que va obtenir ERC en el pacte del 2017 i ara pretén un acord-mirall que deixi a les seves mans, per exemple, des de la Conselleria d’Economia a la de Salut.

És per això que, des de l’inici de les converses, Esquerra ha proposat dividir la taula de negociació en dues subparts que discorrin en paral·lel. En una s’abordaria el lideratge del procés i en l’altra, les qüestions sobre el futur Govern, des de l’estructura al programa de govern. La idea ha sigut en va.

La guerra de posicions o trinxeres, amb tot, ja ha tingut el primer efecte de desgast. Tot i que els republicans tenien clar que acabarien per votar Aurora Madaula com a secretària segona de la Mesa del Parlament, en substitució del defenestrat, per tebi, Jaume Alonso-Cuevillas, van mirar, a inicis de setmana, de teixir una estratègia de tensió amb JxCat. Aquesta passava per no donar per designada Madaula, deixar el seu recolzament en suspens i fer visible que si Laura Borràs és presidenta del Parlament, és perquè hi ha un acord marc entre independentistes que s’ha d’aplicar, així mateix, al líder extramurs republicà.

Cessió per «generositat»

Notícies relacionades

El comissari Sallent reconeix a la jutge que els Mossos no van contemplar que Puigemont fugís després de l’acte de l’Arc de Triomf

El PSOE i Junts miren de salvar la legislatura de Sánchez en una nova trobada a Suïssa

ERC, finalment, no va arribar a final de setmana amb aquesta tàctica i aquest divendres ja va donar el ‘sí’ a Madaula. Fonts republicanes apunten que es tracta d’«un gest de generositat» amb el qual miren de diluir el fang que encalla la negociació. En algunes veus del partit s’escampa l’estupefacció, perquè senten que aquest fang no és fruit tant d’una oposició ideològica, sinó que obeeix al fet que JxCat «no vol avançar».

El per què, manifesten coneixedors de les converses, és el grau de tensió interna en el partit de Puigdemont. Es pot recordar que el secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ja ha anunciat que hi haurà un ‘sí’ a Aragonès i, per tant, l’amenaça es basa en si entren o no en l’Executiu o deixen els republicans a soles amb la CUP. El taló d’Aquil·les d’aquesta tàctica postconvergent és que Junts, un partit de nou encuny sense una gran base municipal, en gran part en mans del PDECat, hauria de maniobrar en un futur sense la folgança econòmica que suposa tenir la seva cúpula a sou de l’erari. Una situació que podria acabar afectant, en segona derivada, el mateix Puigdemont.