En clau Madrid

¿Saben què vol ser Ayuso de gran?

La presidenta i candidata a Madrid el pròxim 4-M surt a guanyar per majoria absoluta. A imposar-se fora. Però també dins d’un partit on vol guanyar quota de poder davant un Casado feble

¿Saben què vol ser Ayuso de gran?
3
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Especialista en Política

ver +

Hi ha una pregunta que ronda al cap de la classe política nacional des de fa ja un temps. Que irromp en bona part de les converses dels càrrecs i dirigents del Partit Popular i que, tot i que no ho confessi, de segur ocupa i preocupa el seu actual cap, Pablo Casado. ¿A què aspira realment Isabel Díaz Ayuso? ¿Què vol ser de gran? I vostès, lectors, ¿s’atrevirien a fer algun tipus d’aposta en aquest sentit? Doncs sí, la majoria de parlamentaris d’aquest país, inclòs Casado, tot i que no pugui dir-ho, pensen el mateix. És més que probable que a l’escoltar o al llegir un interrogant com aquest vegin, amb voluntat o sense ella, la imatge del Palau de La Moncloa com a lloc d’anhelada destinació per la política madrilenya.

Però els viatges a La Moncloa solen ser llarguíssims, quan no frustrants i en molts casos frustrats per tercers o pels afartaments de tacticisme. Si no, que l’hi preguntin a la socialista Susana Díaz. O a la popular Soraya Sáenz de Santamaría, que va donar per fet sent vicepresidenta que tenia fàcil no traslladar-se i quedar-se a la seu presidencial amb tan sols presentar-se a un congrés del PP i ‘vendre’ gestió. En el seu cas se li va oblidar que que el partit, i sobre tot aquest partit, et vulgui i et consideri un dels seus, sol resultar imprescindible per triomfar. No va ser el seu cas.

¿Serà algun dia el cas d’Ayuso? En l’organització de les gavines donen per fet que ella, periodista de professió i avaladora del ja arxiconegut eslògan electoral ‘Comunisme o llibertat, 4 de maig’ en té ganes, però que és imprescindible que se les guardi si no vol caure a terra, gràcies a alguna traveta, abans de pujar al pòdium. Una de les que més insisteix públicament que Díaz Ayuso està centrada en Madrid i no en altres coses és la seva padrina política, Esperanza Aguirre, a qui fa anys va portar les xarxes socials a l’organització regional. Com després faria amb Cristina Cifuentes. Sí, sí, l’avui defensora del liberalisme portat a l’extrem amb l’hostaleria en temps pandèmics va ser, no fa tant, l’Ayuso 4.0. I li agrada la comunicació i el seu ús al servei de la política sense gaires miraments, com evidencia el fet que hagi posat al seu costat al seu admirat Miguel Ángel Rodríguez, en altre temps mà dreta de José María Aznar.

La presidència del PP regional

La presidència del PP regionalPerò tornem a Aguirre. Que sigui ella, la padrina, qui col·labori a desviar l’atenció sobre les possibles ambicions nacionals de l’actual presidenta i candidata madrilenya té significat. I al PP, per descomptat, l’hi donen. I és que Esperanza Aguirre va viure a les seves carns les conseqüències de precipitar-se a l’hora de donar senyals de voler volar més alt. A ella, com a l’excalde i després exministre Alberto Ruíz Gallardón, els van tallar les ales des d’un despatx de Gènova. Llavors, en propietat de Mariano Rajoy.

Notícies relacionades

Ayuso, també com Aguirre al seu dia, surt en unes setmanes cap a les urnes a buscar una majoria absoluta amb la qual governar sense Ciutadans, que detesta. La seva campanya serà de caire nacional i tenir com a adversari Pablo Iglesias l’hi posa més fàcil. Pretén així mateix dir-li als seus col·legues de partit ‘aquí estic jo, i no només Alberto Núñez Feijóo, per si cal canviar coses’. Aquesta majoria absoluta no és senzilla i les enquestes, de moment, la situen depenent de Vox... dels ultres, amb qui ella no s’entén malament, tot s’ha de dir.

Si aconsegueix un bon resultat el 4 de maig, que de moment no hi ha sondeig que no l’hi concedeixi, tindrà prou múscul per fer un segon pas seguint, també en això, l’estela d’Aguirre: lluitar per presidir el partit a Madrid, una opció que fins ara no veia gens clara Pablo Casado i els seus (per alguna cosa serà), que assenyalen també cap a l’acalde madrileny, José Luis Martínez-Almeida, com a opció. Un altre al qual els seus propis companys li han penjat el cartell de potencial successor... ¿Què per què es parla ja tant de la successió de Casado? Això és un altre article. Arribarà.