Al·lega pèrdua d’aparença d’imparcialitat

Izquierda Unida recusa Marchena i els magistrats del Suprem que van rebutjar la seva querella contra l’emèrit

  • Considera que els seus comentaris sobre l’acció popular afecten l’aparença d’imparcialitat

  • Afirma que com que la justícia s’imparteix en nom del rei s’estableix una espècie de «vincle jeràrquic»

Izquierda Unida recusa Marchena i els magistrats del Suprem que van rebutjar la seva querella contra l’emèrit

Angel Diaz

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

Izquierda Unida, el PCE i el Fòrum d’Advocades i Advocats d’Esquerra no es resignen al no del Tribunal Suprem a la seva querella contra el rei emèrit. Després del segon revés –el que es va produir contra l’ampliació de la querella que havia sigut rebutjada anteriorment– han optat per interposar un incident de recusació contra el president de la Sala Segona, Manuel Marchena, i els quatre magistrats que firmaven amb ell la interlocutòria en què es donava carpetada a la seva iniciativa i a la interposada en el mateix sentit per Òmnium Cultural. L’alt tribunal entenia que no oferien més que retalls de premsa i recordaven que la fiscalia té diverses diligències d’investigació obertes en relació amb Joan Carles I.

L’escrit dels recusants, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, es basa que consideren que certs comentaris continguts en aquesta resolució «mostren una evident animadversió i hostilitat, demostrada per escrit al qualificar i titllar les parts querellants de professionals de l’acció popular». Afirmen que el Suprem els acusa de degradar-la a l’«intentar convertir notícies en delictes», cosa que suposa que «es recrimina, es retreu i es critica a aquesta part querellant incórrer en una presumpte ‘regularitat selectiva’, que realment pot referir-se a qualsevol cosa o potser a res, i que no s’entén gaire bé, però sembla que és una cosa bastant dolenta».

Afegeixen que la segona regularització fiscal realitzada per Joan Carles I relativa als pagaments rebuts en forma de vols de la fundació Zagatka «dona plena versemblança al que es denuncia en la querella que ha sigut considerada de degradant per la sala», cosa que, segons la seva opinió, només pot ser «un indici objectiu de la seva perduda d’aparença d’imparcialitat».

Obertura de l’any judicial

Per defensar l’incident, els recusants es remeten a la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que va condemnar Espanya perquè en un judici contra Arnaldo Otegi una de les jutges li va dir que ja sabia que no contestaria a la seva pregunta de si condemnava el terrorisme d’ETA.

Notícies relacionades

La resta d’al·legacions consisteixen que creuen que es produeix «una indubtable situació de vincle jeràrquic entre el querellat i els magistrats de la sala», perquè segons la Constitució espanyola la justícia s’imparteix en nom del rei i aquest participa en l’obertura de l’any judicial al Suprem i en l’entrega de despatxos als nous jutges.

A més, afirmen que «existeix un indubtable interès de les principals institucions de l’Estat a preservar la imatge de la institució de la Corona amb l’objecte de salvaguardar l’estabilitat de la institució monàrquica lligada a la resta d’institucions de l’Estat per la clàusula de lleialtat cap a la Corona».