Disturbis a Catalunya

¿Qui hi ha darrere els disturbis per Pablo Hasél? Aquest és el perfil dels detinguts

  • L’empresonament del raper ha encès la metxa del malestar per l’atur juvenil o la tancada per la pandèmia

  • Els Mossos d’Esquadra avisen que l’agressivitat contra els agents va en augment: «Van a la caça del policia»

3
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Els manifestants arrestats pels Mossos d’Esquadra –70 entre les dues primeres nits i un ja en presó provisional– a les protestes per l’empresonament del raper Pablo Hasél conformen una «amalgama diversa», segons fonts policials consultades per EL PERIÓDICO. La majoria tenen entre 18 i 25 anys i no pertanyen a cap col·lectiu polític ni resulten fàcilment classificables dins una ideologia concreta. Entre els detinguts dimecres a la nit a Barcelona n’hi havia sis que tenien menys de 20 anys, tres menors d’edat. Els analistes de la Comissaria General d’Informació estudien el conflicte i, malgrat que encara és aviat per treure conclusions, apunten a diversos factors socials com a detonants de l’esclat de violència: l’esgotament per les mesures sanitàries, la crisi econòmica provocada per la pandèmia, l’ascens d’una formació com Vox o l’altíssim atur juvenil han motivat una sensació d’enuig entre capes dels més joves que s’hauria encès amb qualsevol altra metxa. I ha acabat cremant amb «l’excusa de Hasél».

Ajuden a mantenir aquesta hipòtesi, encara precipitada, comportaments com els de dimecres a la nit. Un grup d’entre 100 i 200 joves van portar a terme a la plaça d’Urquinaona alguns preparatius –barricades amb contenidors– abans dels disturbis. I quan van començar, «es van afegir als aldarulls grups que fins aleshores havien seguit la manifestació des de lluny». «Aquest segon perfil és més oportunista i s’hi afegeix sense tenir en compte les seves motivacions».

Hi ha, a més, un tercer grup directament encarnat per joves amb antecedents policials per furts i robatoris que aprofiten el caos que acompanya els enfrontaments per destrossar aparadors i saquejar establiments comercials. «Les seus de sucursals bancàries podien ser un objectiu habitual però no ho eren un concessionari de cotxes, o les motos de ciutadans normals i corrents aparcades al carrer», remarquen des dels Mossos.

Espiral de violència

Per a la policia catalana els aldarulls dels últims anys segueixen una escalada de violència per part dels autors que s’enfronten als agents. «El cas de la comissaria de Vic va ser un pas més», remarquen. Dimarts a la nit la dependència policial, a l’interior de la qual hi havia 14 agents de Seguretat Ciutadana i Investigació, va ser atacada per un grup de manifestants concentrats a la capital d’Osona per la presó del raper.

A l’interior de l’immoble també hi havia alguns ciutadans que estaven presentant una denúncia en aquell moment o una advocada del torn d’ofici. «Tots van témer per la seva integritat». Un episodi d’aquestes característiques no s’havia donat fins ara i fins i tot ha obligat el cos de seguretat a revisar el model d’Àrea Bàsica Policial (ABP) que havien establert seguint el criteri de proximitat amb el veïnat però que, després de l’incident, haurà de valorar com es protegeixen les comissaries davant possibles nous atacs.

«Comptem amb imatges de vídeo captades per veïns que posen els cabells de punta i que mostren que van anar a la caça del policia, contra agents que no portaven proteccions d’ordre públic. Hi ha un increment de l’agressivitat que no només va contra els Mossos, sinó que s’estén als funcionaris de les policies locals que no poden ser emmarcats en cap relat de repressió perquè es dediquen a tallar el trànsit durant una manifestació, com va passar a Lleida. Fets a més en què alguns participants mostren una actitud que ha banalitzat la violència i que actuen de forma inconscient», raonen.

Sense organització

Notícies relacionades

Els disturbis que es van portar a terme a la plaça d’Urquinaona l’octubre del 2018 en la protesta per la sentència contra els líders del procés van ser multitudinàries i van tenir «un grau d’organització» que ara no s’aprecia. «La majoria van a la seva», expliquen.

Els Mossos compten amb una unitat d’instrucció d’atestats específica per als casos de desordre públic. Almenys un dels setanta arrestats en els dos últims dies de protestes ha entrat a la presó preventivament.

Temes:

Pablo Hasél