Reunió presencial

Sánchez i Urkullu acorden el traspàs de Presons i el salari mínim

  • El ‘lehendakari’ reclama avançar el toc de queda a les 20.00 hores

  • Planteja el transvasament de noves competències per al març

Sánchez i Urkullu acorden el traspàs de Presons i el salari mínim
4
Es llegeix en minuts

El president del Govern, Pedro Sánchez, i el president basc, Íñigo Urkullu, han assumit aquest dilluns «un primer compromís» per traspassar «d’urgència» cinc competències a Euskadi, entre elles Presons i el salari mínim interprofessional per al pròxim mes de març, i han coincidit aquest dilluns en la necessitat de continuar afavorint el desenvolupament íntegre de l’Estatut de Gernika i l’autogovern basc.

Tots dos han mantingut una reunió a la Moncloa, la primera trobada de tots dos que se celebra de forma presencial des que Urkullu fos reelegit ‘lehendakari’, per tercera vegada consecutiva, en les eleccions basques de juliol del 2020. La trobada, de dues hores de durada, s’ha desenvolupat en un «clima de sintonia i màxima col·laboració institucional», segons ha informat la Moncloa. Per la seva part, el govern basc ha destacat que la reunió s’ha desenvolupat en un ambient «cordial» i ha resultat «fructífera, com correspon a les relacions institucionals i polítiques» que mantenen Sánchez i el president de l’Executiu d’Euskadi.

En aquest marc, Sánchez i Urkullu han compartit la necessitat de continuar treballant «de forma conjunta i amb ànim constructiu» per propiciar «un escenari de diàleg i acord que permeti donar una resposta conjunta als grans desafiaments de l’actual temps polític i encarar els reptes de futur compartits».

Soci preferent

El Govern de coalició del PSOE i Unides Podem compta amb el Partit Nacionalista Basc (PNB) com un dels seus socis preferents des de la investidura i és un dels seus recolzaments fonamentals en el Congrés. L’Executiu autonòmic ha explicat que la trobada ha contribuït «a reforçar aquesta relació bilateral» i s’emmarca «en una clara voluntat política de resoldre les qüestions pendents prioritàries d’interès per als dos Governs».

En aquest marc, tots dos han coincidit en la necessitat de continuar afavorint el desenvolupament íntegre de l’Estatut de Gernika i l’autogovern basc, amb el compromís d’impulsar el calendari de traspassos de les transferències previstes, han indicat des de la Moncloa. Així, han assumit aquest «un primer compromís» per traspassar «d’urgència» cinc competències a Euskadi, entre elles Presons i el salari mínim interprofessional (SMI), per al pròxim mes de març.

En la reunió d’aquest dilluns, han assumit un primer compromís per resoldre, «amb caràcter d’urgència», les primeres cinc trasferències per al pròxim mes de març: ingrés mínim vital, gestió de centres penitenciaris, transport per carretera, assignació de l’ISSN-ISBN, i ordenació i gestió del litoral. A més de l’autogovern, la reunió ha servit per abordar la lluita contra el coronavirus, els fons europeus i l’agilitació dels compromisos institucionals.

Avançar el toc de queda

El president i el ‘lehendakari’ han analitzat en profunditat l’evolució recent de la pandèmia i han reafirmat la seva voluntat de cooperar «des de la màxima lleialtat institucional i amb ple respecte a l’àmbit competencial de les dues administracions», en el marc d’una estratègia de cogovernança que situa la lluita contra el coronavirus com a objectiu prioritari dels dos executius. Urkullu ha plantejat «la necessitat d’ampliar la capacitat de les comunitats autònomes en la presa de decisions», a fi de «lluitar de la forma més eficaç» contra la Covid-19 i evitar la judicialització de les decisions que puguin adoptar les autonomies, «oferint un marc d’estabilitat jurídica i de claredat per a la ciutadania». Així mateix, el president basc ha insistit, especialment, en la necessitat de poder avançar l’anomenat toc de queda a les 20.00 hores, com s’ha establert en altres països europeus.

Igualment, tots dos s’han mostrat d’acord en aconseguir el màxim grau d’eficàcia i execució en la gestió dels fons europeus. En aquest sentit, han compartit la necessitat de mantenir la plena interlocució entre les dues administracions i fomentar alhora la participació de la iniciativa privada en la gestió d’una estratègia basada en la digitalització, la transició ecològica de l’economia, la cohesió social i territorial i una perspectiva obertament feminista, ha indicat la Moncloa.

Fons europeus

Durant la trobada, Urkullu ha presentat a Sánchez el document ‘Euskadi Next’, que conté 188 projectes, i ha proposat que, «per raons d’eficàcia i d’agilitat» en la seva execució, s’apliqui «el mecanisme de gestió multinivell» que s’utilitza per als Fons FEDER. «Aquest és un model de referència que s’ha demostrat eficaç al llarg dels últims anys. Compartim l’objectiu d’aconseguir el màxim grau d’execució dels Fons europeus i afavorir la interlocució tant institucional, entre els dos Govern i amb la Unió Europea, com la col·laboració amb la iniciativa privada», ha apuntat el Govern basc.

Notícies relacionades

Durant la trobada, el ‘lehendakari’ ha repassat altres temes sectorials en procés de negociació que necessiten un impuls polític, i ha entregat al president del Govern un informe amb la relació d’assumptes actualment en tràmit i pendents de resolució en els àmbits d’infraestructures, participació a Europa, oficialitat de les seleccions basques, nova llei audiovisual i concertació pendent de nous impostos en el marc del Concert Econòmic. Sánchez ha traslladat al ‘lehendakari’ del Govern basc el compromís d’agilitar, des de cada ministeri, les trobades bilaterals amb els departaments competents de l’Executiu basc, per continuar avançant en la resolució dels assumptes pendents en el marc de les competències de cada departament.

Conscients del «delicat moment» que es viu, Pedro Sánchez i Urkullu han compartit «la necessitat de superar l’etapa de confrontació política que s’està donant en l’àmbit de l’Estat i propiciar un escenari de diàleg i acord que permeti donar resposta als problemes globals que ens afecten per igual». I han coincidit que la prioritat és «respondre amb eficàcia a la crisi sanitària i contribuir a superar la crisi econòmica i d’ocupació derivada de la mateixa».