Memòria històrica

Els Franco al·leguen que la imprecisió sobre els béns vinculats al BIC els permet retirar-los

  • L’alcalde de Sada veu «incomplet, omissiu i imprecís» l’inventari de la Xunta i alerta que «desvalora la finalitat d’evitar la retirada» d’elements
  • La Conselleria de Cultura defensa un «treball valuós»
GRAF8586. SADA (A CORUÑA), 02/09/2020.- Fotografía realizada el 11 de julio de 2019 que muestra el Pazo de Meira en Sada, A Coruña. El Juzgado de Primera Instancia número 1 de A Coruña ha condenado a la familia Franco a devolver el Pazo de Meirás al declarar que es propiedad del Estado, tras concluir en el juicio celebrado el pasado mes de julio que el inmueble fue un regado que se hizo en su momento al jefe del Estado y no a Francisco Franco a título personal. EFE/ARCHIVO/ Cabalar

GRAF8586. SADA (A CORUÑA), 02/09/2020.- Fotografía realizada el 11 de julio de 2019 que muestra el Pazo de Meira en Sada, A Coruña. El Juzgado de Primera Instancia número 1 de A Coruña ha condenado a la familia Franco a devolver el Pazo de Meirás al declarar que es propiedad del Estado, tras concluir en el juicio celebrado el pasado mes de julio que el inmueble fue un regado que se hizo en su momento al jefe del Estado y no a Francisco Franco a título personal. EFE/ARCHIVO/ Cabalar / Cabalar (EFE)

Es llegeix en minuts

La interlocutòria del Jutjat de Primera Instància número 1 de la Corunya que declara l’Estat dipositari provisional dels tots els béns mobles del Pazo de Meirás obre la porta que els nets del dictador puguin retirar els «objectes d’estricte ús personal» o que, per les seves característiques,«res aportin a la significació del ‘pazo’ com a bé d’interès cultural»i la retirada dels quals «en res comprometi els possibles usos definitius»de l’immoble en cas que es confirmi la sentència que ordena la seva devolució a l’Estat.

És precisament aquesta excepció a què s’aferren ara els Franco per reclamar novament laretirada de tots els béns mobles. En un escrit que acaben de presentar al jutjat, els hereus del militar colpista defensen que «cap dels béns mobles» que es conserven al ‘pazo’ «aporta absolutament res a la significació de l’immoble com a bé d’interès cultural». Apunten que el decret del 2008 que va declarar As Torres BIC «no va incloure la identificació i descripció de cap bé moble que per la seva vinculació s’hagi d’incorporar a la declaració», tal com, incideixen, estableix la llei de patrimoni. Argumenten també que la retirada d’elements de cap manera pot comprometre els futurs usos definitius del ‘pazo’, perquè «res consta en interlocutòries sobre quins hauran de ser tals usos definitius». ’

En el seu escrit, els Franco avancen que recorreran davant l’Audiència Provincial la interlocutòria que declara dipositari provisional dels béns de Meirás i reclamen que, com a pas previ i abans de l’entrega del ‘pazo’, fixada per a demà, el Jutjat de Primera Instància aclareixi quins béns poden retirar al formar part de les excepcions que recull en la interlocutòria.

Previsiblement, la jutge haurà de respondre a aquesta petició d’aclariment de la interlocutòria abans de l’entrega provisional de l’immoble. En la seva interlocutòria, la magistrada Marta Canales, no es pronunciava sobre aquesta punt i incidia que, en cas que la sentència adquirís fermesa, correspondria a l’Estat detallar quins béns considera que s’han de mantenir al ‘pazo’ i que els demandats podrien al·legar el que consideressin oportú.

L’inventari presentat per la Conselleria de Cultura, que ostenta les competències en patrimoni i a qui li correspon detallar l’abast del BIC, tampoc no concreta quins elements formen part d’aquest bé cultural. L’alcalde de SadaBenito Portela, que va reclamar insistentment que la relació detalli els béns vinculats al BIC, va lamentar ahir aquesta falta de precisió. L’alcalde va qualificar l’inventari autonòmic de «manifestament incomplet, imprecís i omissiu» per «no associar els béns amb la categoria de lloc històric». El mandatari veu «especialment greu» que l’informe autonòmic «silenciï el fet que el ‘pazo’ de Meirás és un BIC». Portela defensa que l’objectiu d’aquest inventari era la «tutela de la integritat d’aquest BIC» i denuncia que, al «tractar gairebé per igual tots els béns mobles, «es degrada, desvalora i descategoritza la finalitat cautelar, que no és cap altra que evitar la seva retirada pels Franco».

A una consulta d’aquest diari, la Conselleria de Cultura ha demanat «respecte» per als tècnics que, ha remarcat, «estan complint, en temps i forma, un treball tutelat per l’autoritat judicial». El departament autonòmic que dirigeix Román Rodríguez recalca que els pèrits no van realitzar l’inventari «seguint indicacions de l’Administració autonòmica, sinó del jutjat». «Ens consta, en tot cas, que és un treball valuós, completat en el termini donat per a la seva realització [20 dies], i pel qual han sigut felicitats per la mateixa autoritat judicial», apunten des de Cultura.

La jutge va rebutjar en una interlocutòria la petició del Concello de Sada de detallar en l’inventari quins béns estan vinculats al BIC, però sense entrar en el fons. La magistrada va rebutjar la sol·licitud a l’entendre que no tenia encaix en aquell moment processal, però va apuntar que res no impedia a les administracions intercanviar aquesta informació al marge del procediment. Només la Xunta i els Franco es van oposar a la petició de Sada. L’Ajuntament de la Corunya s’hi va sumar, al considerar-la «lògica», i l’Advocacia de l’Estat, sense adherir-s’hi formalment, va apuntar a la importància de conèixer el règim de protecció dels seus elements per «garantir els deures de protecció del patrimoni». La Diputació no es va pronunciar.

La relació de béns que acaba de presentar la Xunta al jutjat inclou 697 elements. Hi ha peces indubtablement valuoses, com ara les escultures del Mestre Mateo, el retaule barroc, els quadros de Zuloaga o Sotomayor (tot i que la relació no concreta els autors), mobiliari i armes antics, peces arqueològiques..., però la relació inclou també objectes als quals no es presumeix valor o vinculació amb el BIC, com un deshumidificador, una televisió, una safata plegable o una perdiu dissecada. La Xunta va evitar aclarir ahir a aquest diari si considera que s’han de mantenir al ‘pazo’ tots els béns.

En l’informe, els tècnics tampoc es pronuncien al respecte. Patrimoni Nacional sí que apunta a la conveniència de revisar la totalitat de les peces historicoartístiques i dels béns de la primera meitat del segle XX, prestant especial atenció al mobiliari, bronzes i porcellanes. La cap de Conservació detalla l’existència de mobles al Pazo de Meirás que tenen el seu origen en les Col·leccions Reials, sospita que hi ha més béns de titularitat estatal i demana més temps per inspeccionar-los.

Notícies relacionades

Reunió en vigílies de l’entrega del ‘pazo’

La vicepresidenta primera, Carmen Calvo, es reunirà en la Delegació del Govern amb el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo; el president de la Diputació, Valentín González Formoso, i l’alcalde de Sada, Benito Portela, per debatre la gestió i els usos del Pazo de Meirás després de la sentència de primera instància que ordena la seva devolució a l’Estat. La reunió es fa en vigílies de l’entrega de l’immoble, posseït durant 82 anys pels Franco. La Xunta ja ha demanat a l’Estat que li transfereixi la gestió d’aquest BIC. El Concello de Sada advoca per un conveni interadministratiu i que li permetin gestionar les visites.