JUDICI PELS ATEMPTATS DEL 17-A

Els primers testimonis posen en un compromís la condemna pels assassinats que demanen les acusacions

Responsables dels Mossos expliquen com Abouyaaqoub va canviar el rumb de la furgoneta al ser informat de l'explosió d'Alcanar

El cap antiterrorista afirma que entre els plans inicials de la cèl·lula no hi havia atropellaments ni apunyalar persones

juicio-17a / periodico

3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez

El cap de la unitat antiterrorista dels Mossos d’Esquadra el 2017 i el seu superior jeràrquic van coincidir aquest dimecres, davant el tribunal de l’Audiència Nacional que jutja els atemptats de Barcelona i Cambrils, a explicar com es van improvisar els atropellaments, una vegada que els terroristes més implicats en la cèl·lula van tenir constància de l’explosió d’Alcanar i van renunciar, per això, al seu pla original d’atemptar amb explosius contra el Camp Nou i la Sagrada Família. Tot i que queda molt judici, això posa en serioses dificultats la pretensió de les acusacions populars i particulars d’aconseguir una condemna per assassinat per a dos dels tres presumptes gihadistes que s’asseuen al banc dels acusats.

A preguntes del tinent fiscal de l’Audiència Nacional, Miguel Ángel Carballo, el que va ser secretari del primer atestat policial va recordar com Younes Abouyaaqoub s’assabenta, junt amb Mohamed Hichamy de l’explosió d’Alcanar i canvia el rumb de la furgoneta que conduïa per anar a la Rambla, on atropella a tot el que pot. Demana als seus companys de comando que facin el mateix i aquests recullen Hichamy per dirigir-se a Cambrils.

Això quadra amb el relat de la fiscalia, que no acusa ni el supervivent d’Alcanar, Mohamed Houli Chemlal, ni Driss Oukabir, que va ser qui va llogar la furgoneta, pels assassinats i els ferits. Demana 41 anys per al primer i 36 per al segon per integració en organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i estralls en grau de temptativa. En canvi les acusacions populars, que exerceixen l’Associació Víctimes del Terrorisme (AVT) i 11-M Afectats pel Terrorisme, demanen 15 presons permanents revisables i 15 anys de presó per cadascun dels 150 ferits que hi va haver. 

Telèfons «conspiradors» i joies

El responsable antiterrorista va recordar que Houli Chemlal va comprar dos dels telèfons «conspiradors» (en una localitat diferent de la seva i sota identitat falsa) amb què comptava la cèl·lula per cometre els atemptats, per als quals van robar 15.000 euros i van vendre joies per 1.180 euros. Va declarar davant els Mossos que els plans eren atemptar amb els explosius que preparaven i les bombones de butà que guardaven a Alcanar, però «res d’atropellaments» o d’«acoltellar» persones, com van acabar fent a Cambrils per «emular» Abouyaaqoub, a la Rambla.

Els Mossos resten valor a la suposada col·laboració de Houli i situen Oukabir a la cèl·lula

Aquest extrem també el va corroborar l’agent que va prendre declaració al supervivent d’Alcanar. Després dels atropellaments va identificar els que van elaborar els explosius, va dir, sense que cités entre ells Oukabir, a qui ni tan sols va situar entre els membres del grup. El cap antiterrorista, en canvi, va recordar que havia buscat què diu l’Alcorà dels cristians i els jueus i que testimonis el van veure a prop d’Alcanar.

Poca col·laboració

Notícies relacionades

Els interrogatoris als testimonis van ser molt tensos per als advocats per les contínues interrupcions del president del tribunal, Alfonso Guevara, entossudit que preguntessin pel que sabessin, no pel que creguessin, sense interferir en les pericials. En una d’aquestes ocasions, el magistrat va aclarir que en aquest judici no «s’està jutjant ningú per matar ningú, sinó perquè eren en una cèl·lula i cal saber si hi ha una organització».

El seu caràcter va sortir a col·lació amb la defensa de Houli, que mirava d’acreditar sense gaire èxit la col·laboració que suposadament va prestar el seu client. Els responsables policials van dir que «va donar poca llum» tant com a testimoni, quan es va pensar que l’explosió d’Alcanar estava relacionada amb drogues, com ja com a imputat, després de trobar-se el seu passaport a la furgoneta de la Rambla. Guevara va acabar perdent la paciència. «No estarà una hora amb això. Ja sabem que hi va col·laborar. Si cal aplicar un atenuant, ho decidirà el tribunal», va sentenciar.