Anticorrupció volia prorrogar la seva investigació d'un any al rei emèrit

La Fiscalia Anticorrupció feia més d’un any que estudiava les targetes utilitzades pel rei Joan Carles sense haver arribat a una conclusió que li permetés arxivar-les, al no apreciar-hi delicte, o, al contrari, formular la corresponent querella o denúncia per portar-les a judici. Per això, acabava de demanar a la Fiscalia General de l’Estat una pròrroga de les actuacions, assenyalen fonts fiscals a aquest diari, i va ser acordada.

És en aquest moment quan ‘elDiario.es’ informa sobre l’ús de targetes per Joan Carles I i la reina Sofia que no estan al seu nom, però amb les quals pagarien despeses seves i dels seus nets, tot i que cap de la Princesa d’Astúries o la seva germana. Aquesta informació provoca una immediata actuació de la fiscal general de l’Estat, Dolores Delgado, que dicta un decret per ordenar la «immediata» remissió de les actuacions als seus companys del Tribunal Suprem.

Semblaria que va ser en aquest moment quan Delgado va tenir coneixement de les indagacions, perquè també es va informar alhora de l’obertura d’una investigació per determinar com se n’havia assabentat la premsa. Però això no va ser així, perquè l’Estatut orgànic del ministeri fiscal obliga els fiscals a posar «en coneixement del fiscal general de l’Estat els fets relatius a la seva missió que per la seva importància o transcendència hagi de conèixer», a través del superior jeràrquic, en aquest cas el fiscal en cap Anticorrupció, Alejandro Luzón, i un investigació que afecta directament a qui va ser cap de l’Estat compleix àmpliament aquest requisit.

El termini previst de durada d’unes diligències fiscals d’investigació és de sis mesos, excepte a Anticorrupció, que és un any, per la dificultat que presenten els assumptes de què s’ocupa, en els quals resulta freqüent cursar comissions rogatòries per determinar l’origen o destinació dels diners. Per això, no només Delgado coneixia l’existència de les indagacions, sinó també la seva antecessora en el càrrec, María José Segarra, perquè quan es van iniciar aquestes de Joan Carles I era ella que ocupava el despatx del madrileny carrer Fortuny. 

Difícil delicte

Anticorrupció necessitava una pròrroga per poder determinar si la utilització de les targetes, presumptament sufragades per l’empresari mexicà Allen Sanginés-Krause, és constitutiva de delicte més enllà de la suspicàcia que desperta que algú pagui les despeses d’una altra persona. ‘Eldiario.es’ també involucra en aquesta pràctica sospitosa el tinent coronel de l’Exèrcit de l’Aire Nicolás Murga Mendoza, ajudant de camp de Joan Carles I fins que va passar a la reserva.

Fonts jurídiques assenyalen que per poder ser aquests fets constitutius d’un delicte fiscal la quota defraudada a Hisenda hauria de superar els 120.000 euros, i per això es necessitaria un astronòmic desemborsament en despeses, molt superior a aquesta quantitat. Però que a més deixaria d’existir en cas que Sanginés-Krause sí que declarés aquests diners al fisc del seu país, per exemple. En el cas del blanqueig, seria necessari acreditar l’origen il·lícit d’aquests diners que es necessiten rentar, cosa no es pot considerar que passi únicament perquè procedeixi de l’estranger. 

Notícies relacionades

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Una carta redactada pel president

L’anterior investigació oberta al rei emèrit per Anticorrupció i també remesa al Tribunal Suprem segueix a l’espera que Suïssa completi la documentació reclamada per la fiscalia espanyola, però no sembla que prosperarà, a causa fonamentalment de la inviolabilitat que Joan Carles I va disfrutar com a cap de l’Estat i que va acabar amb la seva abdicació el 2014. Això, malgrat que en un dels seus últims informes el fiscal al capdavant, Juan Ignacio Campo, es va mostrar optimista amb les perspectives que deia que s’obrien.

En el cas de la investigació coneguda ara aquesta prerrogativa no tindria efecte, ja que les despeses realitzades amb la targeta serien posteriors a aquell any. Es van produir entre els anys 2016 i 2018, quan Joan Carles ja era un mer aforat davant la Sala Segona del Tribunal Suprem i hauria de respondre dels delictes que pogués cometre.