David Madí, l'estrateg que mai no va abandonar la política

Madí va abandonar la primera línia quan Mas va assumir la Presidència de la Generalitat. Però a la convulsa tardor del 2017 es va confirmar que movia fils a l’ombra com a membre de l’estat major del procés que assessorava el Govern en reunions privades, els integrants de les quals anaven variant.

El sumari judicial per la investigació d’una presumpta desviació de fons de la Diputació de Barcelona mostra que va participar en la creació de JxSí en les eleccions catalanes del 2015 i que va treballar perquè Oriol Junqueras, dirigent d’ERC, acceptés la coalició.

Càrrecs polítics des dels 23 anys

Bressolat en una família adinerada i amb un avi amb un gran pes a Catalunya, Joan Baptista Cendrós, inventor del massatge facial Floïd i fundador d’Òmnium Cultural, va créixer políticament en la Federació Nacional d’Estudiants Independentistes (FNEC) quan estudiava Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Es va vincular després a la Crida a la Solidaritat, on va coincidir amb Jordi Sànchez, ara secretari general de Junts. El 1993 va començar a militar a CDC i un any després es va incorporar a la Conselleria de Governació amb Xavier Pomés. Va ser cap del gabinet d’Estudis del Departament d’Interior i va començar a col·laborar amb Mas el 1996.

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil deté l'estat major de Puigdemont

Xavier Vendrell: de Terra Lliure a les vies pacífiques

Amb tan sols 25 anys era encarregat de l’oficina d’Economia. Entre el 1999 i el 2003 va ocupar diversos llocs: director de l’oficina del portaveu i secretari de comunicació i estratègia del Govern de Jordi Pujol, i d’aquest càrrec va dimitir pel cas dels sondejos falsos: diverses enquestes van ser manipulades –i alguna, inventada– en favor de Mas, tot i que el seu cercle més estret continua negant-ho.

Però malgrat aquest episodi va tornar a aixecar cap i el 2004 va entrar en la direcció de CiU. Mesos després va ser nomenat portaveu de Convergència. Madí va idear campanyes electorals, algunes de més encertades que d’altres. El 2006, va ser molt qüestionat pel llançament del DVD Confidencial.cat, que atribuïa al primer tripartit pactes foscos –especialment atribuïts a ERC– i accidents com l’enfonsament del túnel del Carmel, cosa que va dinamitar els ponts amb la resta dels partits. Després d’aquesta campanya agressiva contra els seus adversaris, Mas no va poder governar malgrat guanyar les eleccions. El 2010, Madí va recular i va apostar per una campanya molt més laxa. Mas va arribar a Palau, i Madí va fer un pas enrere.