CONDEMNA PER DESOBEDIÈNCIA

El TSJC retalla en gairebé tres mesos la inhabilitació de Torra

L'alt tribunal resta els dies en què l'exmandatari va estar suspès com a diputat

Els togats sostenen que la pena no afecta el seu càrrec com a expresident i la seva retribució

El TSJC retalla en gairebé tres mesos la inhabilitació de Torra

PAU BARRENA

Es llegeix en minuts

J. G. Albalat

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat que la inhabilitació d’un any i mig imposada a Quim Torra per desobediència per no despenjar una pancarta a favor dels polítics presos no afecta la seva condició d’expresident i els honors ni la remuneració que comporta.  Aquesta decisió s’ha pres amb un vot discrepant, precisament el del president de l’alt tribunal, Jesús Maria Barrietos. Els magistrats de la sala civil i penal han decidit també que se li abonarà un dia per cada tres dels quals ha estat privat anticipadament de la condició de diputat. És a dir, se li escurça el període d’inhabilitat en dos mesos i 20 dies. Per tant, compleix la condemna el gener del 2022. No obstant, té pendent un altre procés judicial.

La sentència condemnatòria del TSJC i ratificada pel Tribunal Suprem recull que Torra està inhabilitat «per a càrrec públic electiu, ja sigui d’àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, així com per a l’exercici de funcions de govern», ja que «de l’exercici d’aquest mateix tipus de responsabilitat públiques electives i governatives es va servir l’acusat per a la comissió del delicte».

Segons la majoria dels membres de la sala civil penal del TSJC, integrada per la magistrada Maria Eugènia Alegret i el magistrat Jordi Seguí, el Codi Penal situa «la pena principal d’inhabilitació especial en la privació definitiva de l’ocupació o càrrec públic», a més d’«establir la incapacitat per obtenir el mateix o altres d’anàlegs durant el temps de la condemna».  Al seu entendre, «al costat d’això, disposa que la privació de l’ocupació o càrrec comporta també la dels honors que li siguin annexos». La interpretació que magistrats fan del concepte annex és la d’«unit o afegit a una altra persona o cosa, amb dependència, proximitat i estreta relació respecte a ella» o «vinculat o aparellat».

L’estatut de president

Et pot interesar

Traslladada aquesta dissertació al cas concret de Torra, aquests dos jutges entenen que significa que «els honors de què va ser privat el penat comprenen tots els associats al càrrec institucional a l’exercici del qual va cometre el delicte de desobediència, però no els derivats, però no annexos a aquest, entre els quals es troben els integrants de l’estatut legal d’expresident de la Generalitat».

En la seva resolució precisen que «la configuració per llei de l’estatut de l’expresident de la Generalitat autoritza a qualificar aquesta figura de dignitat mancada de tota funció representativa o executiva». I és per això, conclou, que «no pot considerar-se que els qui gaudeixin d’aquesta condició, que té autonomia i substantivitat pròpia tot i que derivi d’una situació anterior, ostenten un càrrec anàleg al de president». El vot particular de Jesús Maria Barrientos argumenta al contrari.