CRÒNICA GENERAL

Menjar-se d'una queixalada Casado

Abascal, líder de Vox, admet que la seva moció busca que es retrati el PP en moments convulsos

Sánchez defensa la seva gestió i convida el líder popular a donar l'esquena als ultres i arribar a pactes d'Estat

Menjar-se d'una queixalada Casado

Mariscal

5
Es llegeix en minuts
Gemma Robles
Gemma Robles

Especialista en Política

ver +

Sí, això que es disposen a llegir (s’agraeix per endavant) és la crònica d’una moció de censura que neix morta, impulsada per la ultradreta a Espanya i amb l’objectiu vital de.... ¿tombar un Govern? No. De menjar-se d’una queixalada preelectoral i sociològic un Pablo Casado que els de Vox, que s’han animat clarament amb la desafecció que els ciutadans expressen pels seus polítics enmig d’una gravíssima pandèmia, creuen summament debilitat. I van contra ell i contra el seu partit. Sense dissimulació i sense pietat. Busquen que el líder dels populars caigui «del cavall», parafrasejant el candidat censor Santiago Abascal, i que acabi avalant la moció fantasma de Vox per por del que diran dels votants més radicals de la dreta espanyola. Se sotmet a examen l’aguant del successor popular de Mariano Rajoy més que la resistència de l’Executiu, que lluirà en aquestes hores parlamentàries més cohesionat que mai. Gràcies als ultres.

A Casado l’han advertit ja del paperot que té en aquest vodevil polític tant el censor com el suposadament censurat des de la tribuna de l’hemicicle. Abascal, en un rampell de sinceritat, s’ha declarat sabedor que la seva moció no tirarà endavant perquè no hi ha prou vots per teixir una alternativa a la coalició de socialistes i morats. ¿I doncs? «És la nostra manera de reprovar el president [...]. I ho hem fet perquè tots els diputats es retratin». També Pedro Sánchez li ha deixat encàrrec al cap del PP. «Li demano que no regali un èxit a la ultradreta que es girarà en contra de tots, també en contra del Partit Popular. Ells [pels de Vox] sempre els en demanaran més; sempre els menysprearan més... els acusaran de ser la dreteta covarda. Li demano formalment, senyor Casado, que voti ‘no’ perquè vostè no és el beneficiari. Ha de tornar al sentit d’Estat», ha recalcat el cap dels socialistes que, de passada, ha estès la mà al líder de l’oposició per arribar a acords que desbloquegin institucions «d’esquena a la fúria i el soroll de la ultradreta».

La posició del president del PP, que acumula més d’un any de vaivens estratègics i tàctics per mirar d’evitar que Abascal li robi més votants, no és còmoda. Al llarg del debat s’ha pogut observar aquest desassossec al rostre de Casado, tapat en part i com és necessari per una mascareta que recorda que l’important, també l’urgent, no està en aquests moments dins (esperem) sinó fora de la Cambra. I es diu Covid-19. De moment, la direcció popular continua sense concretar què votarà i es limita a remarcar que no recolzarà aquesta moció (és possible, per tant, l’abstenció o el rebuig sense embuts); ha qualificat de «presa de pèl» la iniciativa d’Abascal i ha difós en les xarxes socials infografies que reflecteixen que ni amb els vots dels populars tiraria endavant aquesta moció... i deixa clar quin és el públic que els preocupa.

L’univers ‘trumper’

Però, com que alguna cosa havia de dir a l’hemicicle l’aspirant a la presidència –o a superar en recolzaments Casado– per justificar l’ús «legítim» (segons el mateix Pedro Sánchez) de la moció de censura com a instrument polític, Abascal ha esgrimit un discurs aquest dimecres amb què ha regat el Congrés d’exabruptes, insults i afirmacions que no passen una revisió, com pot comprovar-se a EL PERIÓDICO. El cap dels ultres ha pintat una Espanya governada per socialistes, comunistes, proetarres i separatistes que constitueixen, segons el seu parer –i atenció al judici– «el pitjor govern en 80 anys d’història». Amb això salva els anys de dictadura franquista. Sense immutar-se. En aquest context ha sostingut que ell, si per un ¿miracle? aconseguís prou vots per arribar a la Moncloa amb aquesta moció, convocaria immediatament eleccions, ajudat per un petit govern de concentració.

Segons la seva peculiar anàlisi, els protagonistes de l’actual coalició governamental es dediquen a «atacar» les institucions per destruir-les des de dins, cosa que inclou la Corona –sens dubte de la qual més ús ha fet per mirar d’apuntalar el seu enrevessat relat, sense mesurar (i segurament sense importar-li gaire) si amb això ajudava o minava credibilitat el rei Felip VI–, el CNI i el CIS. I a més aquests partits polítics que envolten Sánchez, al seu entendre, no segueixen objectius propis, sinó d’una màfia internacional que uneix interès dels «cabdills» de la «iberosfera» i de la Xina, sí, de la Xina, la nació comunista «que ha de pagar» per la utilització que ha fet del coronavirus, «un virus xinès». 

Especialment dur ha sigut el líder de la ultradreta al referir-se a la pandèmia, ja que ha acusat l’equip de Pedro Sánchez d’haver-ne fet una «gestió criminal»; haver cedit als postulats d’una OMS manipulada i haver abandonat els avis «moribunds» donant-los «morfina en comptes de medicina». A partir d’aquí, tot ha anat a més: Abascal tant donava canya als diputats de Podem per anar mal vestits segons els seus criteris estètics com negava el canvi climàtic o l’existència de la violència masclista com a fenomen. Ha tingut també temps per retreure a la Unió Europea que es fiqui amb el seu admiradíssim Donald Trump o per exigir la dissolució dels partits independentistes.

Dutxa d’aigua freda

Quan ha pres la paraula Sánchez per donar la rèplica al seu censor ha avisat, des del primer minut, que no pensava entrar en les seves provocacions, per demostrar que ell, davant el discurs de l’odi, practica el «respecte» a l’adversari. Tot i que sigui Santiago Abascal.  La tàctica ha sigut la de replicar amb to calmat, a tall de dutxa freda, al discurs d’ultradreta, per augmentar la visibilització de les diferències. Però, com era d’esperar, el pas dels minuts en la picabaralla (que ha durat hores) ha convertit la dutxa freda en temperada, gairebé calenta per minuts. 

Notícies relacionades

El president del Govern va defensar la gestió de la coalició, també la de temps pandèmics, i va defensar les seves aliances parlamentàries. Ha avalat, a més, l’estat autonòmic davant un Vox que continua clamant per la seva dissolució, i ha advertit que negar una crisi com la que hi ha a Catalunya o mirar de fer desaparèixer l’adversari polític no elimina els problemes, sinó que els fa més grans. Sánchez, que s’ha presentat com el present i el futur i no com el passat que sota la seva punta de vista defensen els ultres, ha repassat els capítols més cruels del franquisme, per allò que Abascal es repensés si realment el seu Executiu era el pitjor dels últims 80 anys. No ha a semblat convèncer-lo.

Fins i tot del Papa i la seva última encíclica han acabat parlant Sánchez i Abascal (tots dos han reconegut que els costa debatre per ser com aigua i oli), que, després d’hores d’intercanvi de criteris, només han coincidit en una cosa: Casado se la juga amb la seva decisió en la votació d’aquesta moció.