MEMÒRIA HISTÒRICA

Surten a la llum arxius inèdits de la dona i el germà de Lluís Companys

L'Associació Memòria i Història de Manresa publica el dossier de refugiada política de Carme Ballester i cartes de Manuel Companys

MD51 - MADRID, 28-11-02.- Los miembros del Consejo de la Generalitat de Cataluña presos en la cárcel Modelo, tras los sucesos del 6 de octubre de 1934, imagen recogida en el libro Alfonso. Cincuenta años de fotografía de España, realizado por el fotohistoriador Publio López Mondéjar y editado por Lunwerg, un libro-testimonio con 350 imágenes, de las que cerca de 300 son absolutamente nuevas, ya que solo eran conocidas por los lectores de revistas de la época en las que fueron publicadas y que fue presentado hoy en Madrid. De izq. a dcha. Pedro Mestres, Martí Esteve, Lluis Companys, Joan Lluhí, Joan Comorera, Martí Barrera y Ventura Gassol. EFE/ARCHIVO GENERAL DE LA ADMINISTRACION/bal

MD51 - MADRID, 28-11-02.- Los miembros del Consejo de la Generalitat de Cataluña presos en la cárcel Modelo, tras los sucesos del 6 de octubre de 1934, imagen recogida en el libro Alfonso. Cincuenta años de fotografía de España, realizado por el fotohistoriador Publio López Mondéjar y editado por Lunwerg, un libro-testimonio con 350 imágenes, de las que cerca de 300 son absolutamente nuevas, ya que solo eran conocidas por los lectores de revistas de la época en las que fueron publicadas y que fue presentado hoy en Madrid. De izq. a dcha. Pedro Mestres, Martí Esteve, Lluis Companys, Joan Lluhí, Joan Comorera, Martí Barrera y Ventura Gassol. EFE/ARCHIVO GENERAL DE LA ADMINISTRACION/bal / ALFONSO (EFE)

2
Es llegeix en minuts
El Periódico

L’Associació Memòria i Història de Manresa ha fet públic documents inèdits relacionats amb el president Lluís Companys: es tracta d’un dossier de refugiada política de la seva dona, Carme Ballester, i vuit cartes manuscrites del seu germà, Manuel Companys. L’associació catalana, la missió de la qual consisteix a recuperar la memòria històrica, ha donat a conèixer aquestes descobertes coincidint amb el 80è aniversari de l’afusellament del president.

El dossier de Carme Ballester

El dossier de refugiada política de Carme Ballester ha sigut localitzat a l’Officina Francesa de Protecció de Refugiats i Apàtrides (OFPRA) a prop de París. L’arxiu revela com Ballester va buscar regularitzar la seva situació acollint-se a les disposicions de l’Estatut Internacional dels Refugiats tractades en les Convencions de Ginebra del 1933 i de les Nacions Unides del 1951. En aquell temps, la República Francesa ja havia establert el 1945 l’Oficina Central dels Refugiats Espanyols. Però després de la firma d’aquests acords, va consolidar la seva tasca d’ajuda als refugiats creant l’OFPRA el 1952 i va ser aquest organisme el que va atorgar l’estat de refugiada política i la protecció de la República Francesa a «Maria-del-Carmen Companys», segons consta als documents trobats, el 1953.

Aquest document també recull algunes de les gestions que Carme Ballester va realitzar a finals del 1969 i principis del 1970 per renovar la seva condició de refugiada política i per tramitar la sol·licitud d’indemnització com a viuda de represaliat pel nazisme. S’acollia al fet que Companys va ser detingut per la Gestapo a petició del règim franquista en el seu exili a França després de la guerra civil.

Les cartes de Manuel Companys

L’associació manresana també publica deu cartes manuscrites inèdites de la correspondència entre Manuel Companys i Jaume Creus i Ventura, un industrial i amic personal dels presidents Macià i Companys, durant el seu exili a França.

Notícies relacionades

Les cartes trobades estan datades entre el 1945 i el 1948. Vuit d’aquestes cartes són de Manuel Companys i han sigut trobades a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. Les missives fan referència, entre altres qüestions, a la reconstrucció d’ERC a França, a les gestions per fer arribar els ajuts del Servei d’Ajuda de la Generalitat als exiliats  necessitats i a l’acte d’homenatge a Pau Casals del 1947 a Foix.

Entre els continguts d’aquestes cartes, destaca la menció que fa Manuel Companys sobre la repressió franquista: «No li vingui el mal pensament de tornar a casa, ja que la repressió és més forta que mai, sobretot contra Catalunya.»