EL LABERINT CATALÀ

El Tsunami Democràtic s'esllangueix un any després de la sentència del procés

El cèrcol judicial i el tomb al panorama polític dissipen les mobilitzacions de l'enigmàtica plataforma

El Tsunami Democràtic s'esllangueix un any després de la sentència del procés

Alejandro Garcia

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué / Ángeles Vázquez

L’última ‘performance’ del Tsunami Democràtic va ser frustrada. Els drons no van planar sobre el Camp Nou mentre el Barça jugava davant el Reial Madrid perquè els Mossos d’Esquadra els van interceptar. El partit va seguir amb una grada plena de cartells blaus amb el lema ’Spain, sit and talk’. Als voltants de l’estadi, disturbis. Des d’aquell 18 de desembre, només ha reaparegut en forma de pancarta al concert de Sant Esteve del Orfeó Catalàal Palau de la Música i per anunciar a través de les xarxes socials que «seguia actiu» i que es preparava per a «una nova fase de protestes». Res més.

El Tsunami Democràtic va ser un artefacte ideat per donar resposta a la sentència del procés que superés les entitats sobiranistes i els partits independentistes. Una organització ‘superior’ amb la qual cridar a la mobilització als carrers, això sí, en coordinació amb la resta d’actors. Una maquinària que emula la lògica del referèndum de l’1-O: una piràmide difícil de rastrejar formada per persones organitzades i vinculades al territori –sense líders ni portaveus públics-, un domini excel·lent de la tecnologia i una ciutadania disposada a acudir a cegues on i quan sigui.

Agent de la Policia, durant la protesta del Tsunami a l’aeroport del Prat, el 14 d’octubre del 2019

El panorama també ha donat un tomb, i no només per la pandèmia. L’octubre del 2019, Pedro Sánchez exercia com a president en funcions i negociava amb els grups el seu recolzament a la investidura. ERC exigia una taula de diàleg a canvi dels seus vots. El ‘sit and talk’ va ser acceptat pel PSOE tot i que per ara només hi ha hagut una trobada, però aquell pacte i la crisi al Govern va començar a erosionar el missatge del Tsunami Democràtic, ja en escac pel cèrcol judicial.

El ministre de l’Interior, Fernando Grande Marlaska, va informar un dia després de donar-se a conèixer la sentència del procés que investigava els responsables de l’intent de bloqueig de l’aeroport del Prat. Unes 10.000 persones van acudir a la infraestructura estratègica per protestar contra les condemnes a la cúpula de l’1-O. En paral·lel, tres dies després es va saber que el jutge de l’Audiència Nacional  Manuel García-Castellón havia obert una peça separada per un delicte de terrorisme en la causa en la qual investiga els CDR relativa a Tsunami Democràtic. Fonts jurídiques han confirmat a aquest diari que les diligències segueixen obertes, però sota secret, raó per la qual no han transcendit els avenços que hagin pogut produir-se en la investigació.

El que sí que s’ha descartat, almenys de moment, és que l’Audiència Nacional assumeixi la investigació de fets concrets que aquest moviment pogués haver comès. Aquests episodis correspon assumir-los al jutjat més pròxim al lloc dels fets. Per això el titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció 4 de Figueres va imputar al juliol 196 persones pel bloqueig, el novembre del 2019, de la frontera amb França a l’autopista AP-7, pels delictes de desordres i danys.

¿I els CDR?

Els Comitès de Defensa de la República (CDR) han reprès el pols als carrers en els últims dies arran de la inhabilitació de Quim Torra i de la recent visita del Rei a Barcelona. El seu propòsit és concentrar-se aquest dimecres a la plaça d’Urquinaona, epicentre de les batalles campals que es van produir fa un any.

En el pla judicial, la CDR Tamara Carrasco –detinguda l’abril del 2018 acusada de terrorisme i rebel·lió i a la qual se li va impedir sortir del seu municipi durant un any per ordre de l’Audiència Nacional– acaba de ser absolta a l’apreciar la justícia que no va cometre un delicte de desordres públics, pel qual la fiscalia sol·licitava set mesos de presó. L’activista, al final, va ser jutjada només per aquest delicte per un jutjat de Barcelona i la magistrada va sentenciar que el ’whatsapp’ que va enviar sobre accions dels CDR era merament informatiu i no comportava «cap consigna». L’altre membre dels CDR que va marxar quan la Guàrdia Civil l’anava a detenir, Adrià Carrasco, continua residint a Bèlgica i no pesa sobre seu una petició d’extradició però sí una ordre de detenció a Espanya.

Notícies relacionades

Pel que fa als CDR de l’operació Judas, malgrat tots els detinguts estan en llibertat sota fiança després que la Sala Penal de l’Audiència negués en una interlocutòria que ja haguessin barrejat les substàncies que se’ls van intervenir susceptibles de convertir-se en explosius, segueixen imputats per terrorisme. La instrucció continua a l’espera, entre altres diligències, de nous informes de la Guàrdia Civil.