El Constitucional rebutja per unanimitat suspendre la inhabilitació de Torra

El ple del Tribunal Constitucional va rebutjar aquest dimarts per unanimitat aixecar la inhabilitació per exercir algun càrrec públic que pesa sobre l’expresident català Quim Torra després de la sentència del Suprem que va donar fermesa a la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que el va condemnar per desobeir la Junta Electoral Central, al negar-se a retirar una pancarta en recolzament als que considera presos polítics, durant les eleccions d’abril del 2019. 

Torra va respondre a la decisió del Constitucional amb un comunicat en el qual no es mostra sorprès, perquè considera que «no hi ha justícia per als independentistes catalans a Espanya», ja que, segons la seva opinió, reben un «tracte diferencial i discriminador», en una línia molt similar a la que va exposar en la vista de cassació del Tribunal Suprem per mirar d’anul·lar la seva condemna. «S’ha de continuar el plet en defensa de la llibertat d’expressió i dels drets civils dels catalans a Europa», va anunciar, informa Fidel Masreal.

El recurs d’empara de Torra va ser avocat al ple pel president del Constitucional, Juan José Rodríguez Arribas, perquè l’admissió a tràmit fos acordada per tots els seus magistrats. El dubte sobre que el tribunal acceptés revisar la seva condemna residia en el fet que la seva empara no s’havia interposat després d’un incident de nul·litat davant el Suprem, cosa que en ocasions s’havia interpretat com no haver exhaurit la via jurisdiccional prèvia i ser un motiu de rebuig.

Aquesta possibilitat hauria permès que la defensa de Torra, exercida per l’advocat Gonzalo Boye, portés ja a Europa la sentència del Suprem. Precisament per evitar que allà se li retregui no haver esgotat la jurisdicció nacional, ara hauria d’esperar que es pronunciï el TC.

Tots admesos 

Fins ara l’alt tribunal ha admès a tràmit tots els recursos presentats en relació amb el procés. En el de Torra entén que té una especial transcendència constitucional, perquè «transcendeix el cas concret» al «plantejar una qüestió jurídica de rellevant i general repercussió social o econòmica i perquè pogués tenir unes conseqüències polítiques generals». Ha demanat les seves actuacions tant al Suprem com al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. 

Quant a l’aixecament cautelar de la inhabilitació mentre resol el fons de l’assumpte, per evitar complir la pena anticipadament, el ple «no aprecia la urgència excepcional» prevista per a això en la llei reguladora del Constitucional. Per això tots els seus magistrats han entès que «no és procedent resoldre» sense sentir abans les parts, ja que «la pena d’inhabilitació especial s’ha fet efectiva i, a més, perquè l’assumpte presenta elements substantius específics que advoquen per un estudi meditat i contradictori de la pretensió cautelaríssima instada».

Per a aquest estudi, el Constitucional ha obert una peça separada, en la qual ha demanat tant al fiscal com al mateix Torra que efectuïn les al·legacions que considerin convenients.  

Quan es tracta de presons, el tribunal sol suspendre l’execució de les inferiors a sis anys de presó per evitar un compliment avançat que deixi sense efecte el recurs, però és la mateixa vulneració de drets estar privat de llibertat que no poder exercir un càrrec públic.   

El recurs contra la seva pèrdua de condició de diputat per la negativa a retirar la pancarta del Palau de la Generalitat va ser admès a tràmit el mes de juliol passat pel Constitucional, però encara no ha sigut resolt.

Invasió de competències

D’altra banda, el Constitucional ha anul·lat per envair competències estatals i incomplir l’Estatut alguns punts del pla d’acció exterior de la Generalitat, entre els quals la posada en marxa del Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat). La sentència, que estima parcialment la impugnació interposada pel Govern, ha comptat amb els vots concurrents dels magistrats Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

El TC considera inconstitucionals aquells preceptes que fan referència a la «consolidació i enfortiment de vincles amb el cos diplomàtic i consular», el «manteniment de relacions estretes, regulars i fluides amb el conjunt del cos consular establert a Barcelona» i la «participació proactiva en els fòrums multilaterals de màxim interès».

D’altra banda, el tribunal entén que els punts relatius a serveis ferroviaris i internacionalització de transports, sistema portuari i aeroports de Catalunya són inconstitucionals perquè infringeixen les competències en aquest àmbit reservades per a l’Estat, si bé no els declara nuls en la mesura que són aplicables als ports i aeroports de titularitat d’altres administracions públiques diferents de l’Estat.