Puigdemont: «No podrem fer grans salts si no superem la barrera del 50%»

Junts per Catalunya ha culminat aquest diumenge la seva fundació com a partit amb un full de ruta aferrat a la «fidelitat» a l’1-O i sota el mantra de la «confrontació intel·ligent» contra l’Estat. L’expresident Carles Puigdemont s’erigeix al capdavant de la formació amb un pla que advoca per un nou «embat» contra l’Estat si les forces independentistes superen el 50% dels vots en les pròximes eleccions catalanes –previstes per al 14 de febrer– i planteja la possibilitat de «sol·licitar la intervenció de la Unió Europea (UE) per forçar un referèndum acordat». 

«No podrem fer grans salts si no superem la barrera», ha etzibat Puigdemont en el seu discurs per donar per conclòs el congrés fundacional. En una compareixença virtual des de Brussel·les, ha defensat que el nou JxCat neix amb l’afany d’unir diferents espais ideològics, segons la ponència organitzativa el «liberal», el «socialdemòcrata» i l’«esquerra».

«Representem la garantia nítidament independentista», ha asseverat, i ha continuant defensant que el «progrés dels catalans» només es pot aconseguir «en una república catalana». «La discriminació econòmica, cultural i lingüística [dels catalans] es mantindrà sempre dins de l’Estat espanyol», ha aprofundit. I ha exemplificat amb un edifici el «sostre autonòmic»: «Està tan baix que, si fos un edifici, diríem que està fora de la normativa». L’expresident Quim Torra també va burxar en aquest tema en el seu comiat al Parlament quan va afirmar que l’autonomia és «un dels obstacles» per a la independència.

Puigdemont ha advertit que «el millor Govern no l’obtindrem mai per més obedients i bons nois que siguem en el marc autonòmic» perquè «el millor govern que es necessita és el de la república catalana», ha dit. En aquest punt, ha criticat aquells partits que «reculen» i «perden la paciència» en el dur camí cap a la culminació de la independència, en al·lusió a Esquerra, tot i que sense esmentar-la.

La ponència política critica el pla d’ERC i assenyala que «independentment de quina sigui la majoria partidària de la independència, per àmplia que sigui», el Govern no negociarà el dret a l’autodeterminació: «Per això, l’eixamplament de la base electoral i social de l’independentisme és del tot convenient, però no és ni de bon tros suficient per doblar la resistència de l’Estat», inquireixen. Puigdemont també s’ha referit a això dient que «tot i que siguem el 100% no deixarem de ser una minoria nacional del 16% de l’Estat espanyol que no té capacitat de fer res transformador».

La confrontació, segons els postconvergents, és «compatible» amb «forçar un diàleg i una negociació amb l’Estat» per aconseguir un referèndum acordat i amb «aconseguir la independència al marge de tota negociació», és a dir, per la via unilateral. «No podem renunciar a les eines de la unilateralitat», ha destacat la vicepresidenta del partit, Elsa Artadi. El document puntualitza que després de l’1-O «un nou referèndum només podria tenir algun sentit en cas que estigui acordat amb l’Estat i hi hagi totes les garanties que es respectarà el resultat, cosa que en l’Estat actual sembla impossible».

Doble militància i primàries

Notícies relacionades

El PP aviva la "indignació" ciutadana pel gir de Sánchez

"S’ha de tractar Aliança Catalana com Vox"

A nivell intern, el nou partit permetrà als seus afiliats la doble militància «fins que hi hagi una eventual confrontació electoral», cosa que significa que qualsevol militant del PDECat podrà ser-ho també de Junts tret que la marca hereva de CDC es presenti a les eleccions. Quant a les primàries per elegir candidat a la Generalitat, seran regulades per la cúpula del partit, que decidirà com portar a terme el procés d’elecció i després serà sotmès a ratificació. No obstant, es remarca que es preveuran «llistes obertes».

En la votació de les ponències ha participat un 27% dels 4.029 afiliats amb dret a vot. Segons el partit, una vegada transcorregudes les deu setmanes de congrés –va començar el 25 de juliol–, ara compten amb 4.600 inscrits. La ponència política ha sigut aprovada amb el 96,59% de vots a favor i l’organitzativa amb el 94,29%.