20 d’oct 2020

Anar al contingut

ENTREVISTA

Carrizosa: «JxCat i ERC no poden posar un candau a les institucions»

«Els condemnats no poden ser indultats per companys polítics a canvi de prebendes», afirma el líder de Cs

Júlia Regué

Carlos Carrizosa (Barcelona, 1964) agafa les regnes de Ciutadans per tal de forjar una coalició constitucionalista a Catalunya per a les pròximes eleccions catalanes.

¿Per què no sotmetre’s a unes primàries per sortir reforçat com a candidat de Cs a la presidència de la Generalitat?

Perquè ja vam fer primàries i la guanyadora va ser Lorena Roldán. Al fer ella un pas al costat, entra en joc un altre article dels estatuts que faculta el comitè executiu per designar un candidat. En aquest cas era el més adequat, atesa la possible imminència de la convocatòria d’eleccions que encara avui segueix pendent. 

El relleu es va argumentar com una forma per aplanar un pacte amb el PP i el PSC per a les pròximes eleccions catalanes. ¿Què té vostè per aconseguir-ho a diferència de Roldán? 

Una cosa molt clara: Roldán és la portaveu al Senat i, per tant, té una funció de lluita política en aquesta seu que vam veure, i ella va participar d’aquesta opinió, que podia d’alguna forma entorpir que hagués d’atacar, políticament parlant, el PP o el PSOE a Madrid i, alhora, d’haver d’intentar una entesa i una coalició a Catalunya.  

Davant la previsible inhabilitació del president Quim Torra, Cs no ha exigit directament eleccions, sinó que ha cridat a buscar altres «fórmules» amb l’oposició. ¿Per què no les demana, com la resta de l’oposició? 

Per vergonya, prudència o respecte a la ciutadania. Entrar en una competència important i en una confrontació radical de les forces polítiques ens semblava un pèssim exemple per a la societat en un moment en què havíem d’estar units. No hem sigut actius demanant unes eleccions, però el que tampoc pot ser és que per desig del president Torra, si és inhabilitat, entrem en un període de paràlisi de les institucions. Ja donem per fet que o es produeix una investidura, que sens dubte no serà amb els nostres vots a un candidat nacionalista, o llavors anirem a eleccions. 

Li plantejo alguns escenaris: presentar un candidat a una investidura, sigui o no investit, o que no n’hi hagi i que, per tant, es pugui activar, si Roger Torrent ho fa, el rellotge fins a les eleccions. ¿Per quin s’inclina?

Primer hem de veure si el president és inhabilitat o no i després, o potser anticipadament, els partits que hem fet oposició al Govern, hem de seure i decidir quin serà l’escenari més unitari i conjunt possible per a tots els que creiem que la legislatura no pot continuar amb un president simbòlic i amb un Govern en funcions que suposa una paràlisi per a Catalunya.

¿Quin prefereix Cs? 

Fins que no parlem amb aquests grups parlamentaris seria massa poc respectuós que ens estiguéssim pronunciant per una sortida concreta. Prefereixo escoltar els altres i procurar arribar a un acord conjunt. En aquestes eleccions intentem presentar-nos amb una coalició constitucionalista, potser sigui una forma una mica estranya de començar aquest ànim d’anar en coalició si jo estigués proposant fórmules sense tenir en compte què pensen els altres.

¿Quan els convocarà? 

Ràpidament, perquè aquesta primera reunió es produeixi la setmana vinent.

¿Abans de la resolució del Tribunal Suprem? 

Com més aviat millor. Però, per descomptat, conciliant els interessos de tothom. Crec que una vegada hagi recaigut la inhabilitació és urgent que prenguem la iniciativa i que no deixem que el senyor Torra i el senyor Puigdemont ens prefigurin quin serà l’escenari. Per això crec que és bo que ens reunim tot i que no hagi recaigut la inhabilitació.

¿Està disposat a ser un candidat alternatiu?

Aquesta pregunta no l’hi podré respondre fins que no hàgim parlat entre totes les forces per intentar aconseguir l’acord més favorable.

Hi ha una altra via. Un informe del secretari del Parlament del 2018 diu, acollint-se al Consell d’Estat, que si no hi ha un candidat, s’activa el rellotge. ¿Vostè confia que Torrent l’activi?

Torrent té la clau del desbloqueig. Si hi ha un bloqueig per part del senyor Torrent que no fa el que la llei li mana fer, que és cobrir una vacant a la Presidència, li exigirem que compleixi la llei. No per amor a la llei en abstracte ni perquè siguem més legalistes que ningú, sinó perquè la llei en aquest cas empara el feble. I, ¿qui és el feble? La població que no mereix que uns senyors des dels seus despatxos decideixin que no hi haurà eleccions. JxCat i ERC no poden posar un candau a les institucions.

«Exigirem», ¿vol dir que emprendran accions legals? 

Totes les accions legals que estiguin a la nostra mà, no les descartem. Per descomptat fem el joc polític necessari perquè Torrent simplement compleixi la seva funció i faci el que ell políticament hagi de fer, igual que nosaltres políticament prendrem mesures. Anirem al Tribunal Constitucional i on faci falta si es donés aquest cas.

¿Veu Torra amb ganes d’aferrar-se al càrrec? 

És impossible que en una societat tan complexa uns jutges diguin que vostè queda inhabilitat i que aquesta persona faci veure que ho està. No només ell s’arrisca a incomplir la sentència, i a les conseqüències legals que tingui, sinó que a més posa en un compromís tots aquells que l’envolten. Els funcionaris que depenen d’ell no poden admetre cap ordre ni cap escrit que vingui firmat per una persona que el jutge hagi dit que està inhabilitada. Per tant, aquest camí és inviable. El senyor Puigdemont és a Waterloo i alguns volen fer veure que és com el president de la Generalitat, però això evidentment és una ficció, i no voldria tenir jo una segona ficció, un segon Puigdemont, un altre president del president. Perquè suposo que tindríem una cascada de presidents que no exerceixen.

El PSC es descarta de la coalició constitucionalista i el PP no ho veu gaire clar perquè aquestes eleccions no seran tan procés, sinó més aviat Covid. ¿Com preveu posar-hi remei perquè aquesta coalició tiri endavant?

Al votant constitucionalista cal oferir-li una alternativa que pugui alliberar Catalunya dels últims 10 anys de procés. Catalunya no pot continuar vinculada a polítiques absolutament delirants. Amb el PP crec que hi ha un context per a l’acord. És veritat que no entra en els objectius del senyor Iceta però crec que els votants socialistes poden entendre que a Catalunya vulguem girar full i que el PSOE sigui partícip d’aquesta nova època.

¿És indispensable que vostè sigui el cap de llista? ¿Pot acabar acotant-se la coalició a Lleida i Girona?

Quant a si seré el cap de llista, caldrà parlar-ne tot i que sembla el més lògic. Quant a Girona i Lleida, no ho podem descartar si veiéssim que a les altres províncies la concurrència per separat ens dona avantatge perquè no perdríem escons. Cal estudiar circumscripció per circumscripció i aconseguir que l’acord sigui per guanyar vots i escons.

Hi ha diverses peticions d’indult presentades. El seu partit va fer sortir al carrer un autobús el novembre del 2018 en contra dels indults. ¿Quina és la seva postura en el cas que es concedeixin? 

Els que van vulnerar les lleis i han sigut condemnats no poden ser indultats per companys polítics a canvi de prebendes, negociacions o pactes subterranis i opacs als despatxos. Tota persona a Espanya que ha vulnerat la llei sap a què s’ha d’atenir. Que els polítics tinguin aquesta portella per escapar-se de les conseqüències de les lleis ens sembla una fallada del principi d’igualtat i hi estic en contra.

¿Una convocatòria de la taula de diàleg torpedinaria la negociació dels pressupostos entre el Govern i Cs?

Ens hem negat que aquesta taula es digui taula de diàleg perquè no representa tot Catalunya, només representa la facció que dirigeixen els polítics separatistes que volen continuar amb el cop, que no han demanat perdó, que ens han abocat a la divisió i la pobresa. El Govern, sota corda, en una taula fora de les institucions, no té res a negociar. En qualsevol cas el Govern té molt clar que si arriba a un acord amb ERC en aquesta taula de xantatge que sigui per als pressupostos, no els recolzarem. El Govern ha de triar entre Cs i ERC.