29 d’oct 2020

Anar al contingut

EXMINISTRE IMPUTAT

La pudor de les alfombres del PP

La imputació de Fernández-Diaz, extitular d'Interior sospitós de teixir una operació de clavaguera i gravíssima per salvar Rajoy, pot asfixiar el partit

El polític va enviar un SMS que evidencia que coneixia el robatori de documents a Bárcenas, produït tres mesos després que l'extresorer amenacés de difondre'ls

Gemma Robles

La pudor de les alfombres del PP

JULIO CARBO

Si Espanya no estigués tan preocupada en aquests moments per salvar la pell davant un virus que l’assetja amb acarnissament podria, segurament, reflexionar amb més profunditat sobre el que significa que imputin Jorge Fernández Díaz, un (un altre) dels seus ministres d’Interior amb problemes. Fernández Díaz, històric del PP, va rebre de mans de Mariano Rajoy el 2011 l’encàrrec oficial de donar seguretat al país.

Encara s’ha d’acreditar si també li va posar deures menys honrats de forma oficiosa, com liderar des del seu despatx i fent ús i abús de cossos policials i fons reservats l’operació Kitchen. O si va ser una idea original d’un ministre (i amic del seu president) més papista que el Papa. O si hi va haver tercers implicats en l’operació: Dolores de Cospedal i l’empresari Ignacio López del Hierro, el seu marit, no seran investigats malgrat la petició d’Anticorrupció, tot i que el jutge no descarta que acabi passant. O si hi va haver no ja tercers en aquesta melé, sinó fins a quarts, amb unes identitats que encara no s’han revelat. O si tot això no és el que sembla... per allò de la presumpció d’innocència.

De moment un tribunal acaba d’avisar formalment Fernández Díaz, a través d’una imputació, que revisarà si va complir amb honor el seu càrrec o el va utilitzar per obstaculitzar la tasca de la justícia en la investigació del cas Bárcenas, espiant l’entorn de l’extresorer amb un equip policial al marge de la llei –en què estaria integrat l’excomissari Villarejo– i robant documentació que podia ser crucial per a la investigació.

 Aquesta  investigació judicial que suposadament mirava de torpedinar l’exministre és la que, precisament, li va costar al seu amic Rajoy la presidència després d’una moció de censura i al seu partit polític, el poder. L’afer fa pudor, com al seu dia en va fer el destapat per la investigació a Bárcenas i les seves connexions amb el finançament il·legal de la seva organització. El nivell de les revelacions ofertes per l’aixecament d’una petita part del sumari del cas Kitchen fa uns dies (atenció que després de la interlocutòria del jutge d’aquest divendres n’hi haurà més) evidencia que la pudor del que és inconfessable continua atrapada sota alfombres del PP. Per més que Pablo Casado s’entossudeixi a repetir que ja s’ha passat l’aspirador per la part superficial i que ell, a més de ser «diputat per Àvila», és la cara d’una nova era i una nova forma de fer. 

Llista de telèfons

 Un dels missatges telefònics enviat per l’exministre l’octubre del 2013, inclòs en l’última interlocutòria del jutge de l’Audiència Manuel García Castellón i remès al seu número dos, Francisco Martínez, és una mica més que inquietant. I el col·loca entre l’espasa i la paret, ja que parla d’informació sostreta a l’extresorer sense autorització ni a petició de cap jutge. «L’operació es va fer amb èxit. S’ha copiat tota la informació (dos iPhones i un iPad). Demà tindrem l’informe. Segons diu l’informador, aquest material l’havia donat B (fent referència a Bárcenas) als advocats per poder obtenir a través seu els telèfons i altres de la seva agenda per poder-hi contactar per preparar la seva defensa jurídica. És a dir, que no seria informació per al J (jutjat) a efectes de publicació... És el que ha dit i és molt probable que aquesta fos la intenció», diu l’SMS.

¿Quins papers o documentació guardava Bárcenas que podia portar a muntar una operació parapolicial com aquesta i pagada amb fons reservats?. Caldrà veure fins on arriba García-Castellón amb les seves investigacions per tenir certeses. Tot i que hi ha pistes. Fins i tot publicades.

«Luis, sigues fort»  

Es dona la circumstància que el juliol del 2013, només tres mesos  abans de l’esmentat i comprometedor  SMS enviat des del mòbil de l’exministre, el periodista i exdirector d’‘El Mundo’ Pedro J. Ramírez havia publicat un article de gran impacte, ‘Quatre hores amb Bárcenas’, en què el seu entrevistat, hores abans d’entrar a la presó, descriu el model de finançament il·legal del PP i la seva estreta relació amb Rajoy. Uns dies després, aquest diari publica el ja celébre missatge de l’expresident en què demana a Bárcenas que sigui «fort», quan se suposa que ja havia trencat tota relació amb ell. 

A més, el mateix periodista havia entregat a l’Audiència Nacional un full hipotèticament propietat de Bárcenas que recollia part del finançament il·legal del partit. Així mateix, Pedro J. va difondre, en nom de Bárcenas, que a banda de més folis amb apunts comptables tenia en el seu poder «altres documents i discos durs que provarien el sistemàtic» finançament irregular, a més del repartiment de sobres a càrrecs populars. 

Molt ha plogut des d’aleshores, però segueix fent pudor. I ara persegueix Fernández Díaz i veurem si algú més. Atents.