Àngels Chacón, la preferida del PDECat per enfrontar-se a Puigdemont

És l’elegida. Si el PDECat finalment ha de presentar una candidatura al marge del nou partit de l’expresident Carles Puigdemont, la consellera d’Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, seria probablement la candidata a presidenta de la formació postconvergent, a falta que unes eleccions primàries ho ratifiquessin. Fonts de la direcció del partit i de l’entorn de Chacón confirmen que es tracta del perfil més ben situat per competir per un espai propi, el del PDECat, en uns comicis en què l’independentisme podria presentar-se més fragmentat que mai.

La carta de Chacón es prepara al PDECat des de fa mesos. Jove, procedent del sector privat, no vinculada a l’antiga Convergència (una cosa molt valorada atès el degoteig d’actuacions judicials sobre la presumpta corrupció convergent) i amb una càrrega ideològica doble: netament independentista i alhora vehement defensora de les posicions centristes davant les tesis radicals en l’eix esquerra-dreta i en el sobiranisme.

Chacón guarda silenci i ha mantingut durant els últims mesos un perfil baix davant les constants confrontacions al si de l’independentisme, en el Govern i entre el PDECat i els fidels a Puigdemont. La titular d’Empresa s’ha centrat en la gestió de les conseqüències de la pandèmia per a l’empresa i el turisme catalans.

Contra les idees «simplistes»

Amb tot, Chacón ha demostrat en aquesta legislatura que quan ha considerat que es trepitjaven línies vermelles de l’espai de centredreta del PDECat, sortia en defensa de les seves posicions. Va ser així quan l’exconseller Toni Comín, vinculat ara a Puigdemont, va proposar accions d’aturada indefinides per perjudicar l’economia espanyola, en una entrevista a EL PERIÓDICO. Chacón va replicar: «Prou de discursos simplistes». I quan al desembre també el president Torra va insinuar la necessitat d’una polarització social més gran i sacrifici, Chacón, en declaracions a SER Catalunya, va respondre: «En la polarització radical no hi estic d’acord». També va marcar perfil ideològic davant ERC i els comuns quan, en la negociació amb la formació progressista dels pressupostos catalans, va rebutjar una rebaixa lineal de les taxes universitàries.

L’estratègia del PDECat i de la consellera, en cas que es consumi la candidatura, passarà per evitar el cos a cos amb Puigdemont, a qui Chacón continua considerant el president legítim. El missatge de la possible candidata serà doble: discurs independentista assumint que segueix viva la frustració independentista després dels fets d’octubre del 2017, per tant, no es pot oferir de nou determinats missatges, i alhora coherència ideològica davant la indefinició i les sensibilitats contraposades que conviuen en el nou projecte de Puigdemont.

La crisi, eix de campanya

Chacón serà també la carta del PDECat per desplegar una campanya electoral basada en la gestió davant la greu crisi econòmica i social que es preveu en els pròxims mesos com a conseqüència de la pandèmia. La seva recepta, i la de la postconvergència, és eludir receptes netament esquerranes en qüestions com els impostos o el lloguer de vivendes i marcar així també un perfil propi intentant centrar la campanya en aquests assumptes tant com en el repte independentista. 

Notícies relacionades

Foment i Pimec impugnen davant de Chacón la proposta de reforma de la llei de cambres

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Nascuda a Igualada fa 52 anys, Chacón procedeix del sector privat, on és especialista en comerç exterior. Entre les seves virtuts, la capacitat de connexió internacional en la seva gestió de les àrees de comerç, turisme i empresa. Partidària del treball discret, durant la gestió de la pandèmia s’ha enfrontat a ERC en el Govern per intentar implementar mesures com un pla de xoc en favor de l’automoció. Els seus principals hàndicaps polítics són la seva poca projecció mediàtica i la seva nul·la experiència com a cap de cartell.

Un repte majúscul

En qualsevol cas, el PDECat és conscient que en unes eleccions amb ruptura entre la postconvergència i els fidels a Puigdemont, les expectatives de la candidatura de Chacón són limitades, atesa la gran presència d’actors en l’independentisme. Però la decisió de la direcció postconvergent és ferma: mirar al mitjà i llarg termini per mantenir l’espai de centredreta independentista.