21 set 2020

Anar al contingut

PENES SOL·LICITADES

El fiscal demana fins a 41 anys per als arrestats pels atemptats del 17-A

La fiscalia presentarà aquest dijous el seu escrit d'acusació contra els tres detinguts per formar part o col·laborar amb la cèl·lula gihadista

La petició de presó més gran és per al supervivent d'Alcanar, seguit d'Oukabir per a qui en sol·licita 36

Ángeles Vázquez

El fiscal demana fins a 41 anys per als arrestats pels atemptats del 17-A

La fiscalia de l’Audiència Nacional demana un total de 41 anys de presó per al presumpte membre de la cèl·lula gihadista que va atemptar a Barcelona i Cambrils i que va sobreviure a l’explosió d’Alcanar, Mohamed Houli Chemlal, 36 per a l’altre detingut considerat membre de l’estructura terrorista, Driss Oukabir, i vuit per a Ben Said Ben Iazza, com a col·laborador, segons van confirmar fonts fiscals a EL PERIÓDICO. 

La petició fiscal, avançada per ‘El País’ i que es formalitzarà aquest dijous en el registre del carrer Goya de l’Audiència Nacional amb la presentació del corresponent escrit d’acusació coincideix amb l’ordre de processament dictada pel primer instructor del cas, el jutge Fernando Andreu, que va considerar que Houli i Oukabir havien de ser jutjats pels delictes d’integració en organització terrorista, fabricació i tinença d’explosius i estralls en grau de temptativa, mentre que Said Ben Iazza només havia de respondre per col·laboració.

Les acusacions sempre van intentar que tant el supervivent d’Alcanar com Oukabir, que va ser qui va llogar la furgoneta amb què es va cometre l’atropellament de la Rambla, però es va desmarcar dels plans terroristes al final, responguessin també pels 16 morts i 140 ferits que es van produir en els atemptats, però ni Andreu, ni el jutge que el va substituir, José Luis Calama, que va donar per conclosa la instrucció, van fer seu aquest criteri.

Els dos magistrats van entendre, en la mateixa línia que la fiscal del cas, Ana Noé, que els atropellaments de Barcelona i Cambrils es van improvisar pels altres terroristes que van acabar sent abatuts sense posar-se d’acord amb els després arrestats. La Sala Penal va ratificar aquest criteri, tot i que va deixar la porta oberta a tornar a revisar-ho en la vista oral.