Isabel Díaz Ayuso, polèmiques 'in crescendo'

La presidenta de la Comunitat de Madrid acumula relliscades el seu primer any de mandat

Les sospites per l'aparthotel on s'allotja s'afegeixen als dubtes per la seva gestió de la crisi sanitària

zentauroepp53381304 la presidenta de la comunidad de madrid  isabel d az ayuso  200516205807

zentauroepp53381304 la presidenta de la comunidad de madrid isabel d az ayuso 200516205807 / Eduardo Parra

4
Es llegeix en minuts
Miriam Ruiz Castro
Miriam Ruiz Castro

Periodista

ver +

La Comunitat de Madrid ha sigut bressol de grans lideratges femenins en el Partit Popular, però també de polítiques caigudes en desgràcia que han acabat els seus mandats acorralades per la corrupció, la polèmica i el soroll. Isabel Díaz Ayuso és la successora d’Esperanza Aguirre o Cristina Cifuentes, ‘lideresses’ amb veu pròpia dins i fora del partit i protagonistes d’alguns dels episodis més escabrosos de la història del PP. I en el seu primer any de mandat, sembla que Ayuso no serà diferent d’elles.

Experta en comunicació, és en aquesta esfera de la política en què va fer carrera. Es va exhibir sense complexos enarborant la bandera d’Espanya, al costat de Vox o enfrontant-se a «la dictadura feminista», però també va ser artífex de cèlebres cites –que ella va anomenar «males interpretacions»–, com la que negava que la contaminació pogués provocar morts, la que incloïa el no nascut com a membre de la unitat familiar o quan va demanar no anomenar «escombraries» als contractes precaris per no ofendre els que «els volguessin tenir». Des d’aleshores, la capacitat d’Ayuso per acumular relliscades i protagonitzar polèmiques segueix ‘in crescendo’.

La gestió del coronavirus

La Comunitat de Madrid és una de les tristes protagonistes de la pandèmia. En contagiats i en morts, ha sigut de les més castigades, però també ha sobresortit per l’afany del govern regional a sol·licitar el canvi de fase en la desescalada sense que els tècnics del Ministeri de Sanitat comparteixin que compleixi amb els criteris. Ayuso va assegurar que la regió no estava preparada hores abans de sol·licitar per primera vegada el canvi de fase. I també ho creia així la seva directora de Salut Pública, Yolanda Fuentes, que va dimitir després de defensar que la pretensió del Govern madrileny «no estava basada en criteris de salut». La va rellevar en el càrrec qui havia sigut director de l’hospital de campanya que es va instal·lar a Ifema, un dels grans èxits que s’atribueix el Govern de la Comunitat, però que també va estar envoltat de polèmica per la celebració amb magnificència d’un acte de tancament en què es no va respectar la distància de seguretat. Ayuso va admetre que hi hauria d’haver hagut «menys convidats».

La ‘lideressa’ també va defensar que Telepizza i Rodilla elaboressin el menú per als nens i nenes més vulnerables de la regió amb l’argument que «els encanten», i només quan es van sentir veus crítiques perquè eren poc saludables va decidir rectificar. El mateix va passar amb la renovació dels 10.000 sanitaris a qui se’ls acabava el contracte aquest mes i que Ayuso va ampliar fins al desembre després que el seu conseller de Sanitat no garantís la seva continuïtat.

Després de la dimissió de Fuentes, Ayuso va protagonitzar una sessió de fotos en què apareixia amb un gest dolgut i afligit i una actitud gairebé virginal que va causar indignació a les xarxes socials. «Quan m’estaven fent les fotos et confesso que tampoc estava gaire còmoda», es va excusar després a la ràdio. En aquesta mateixa entrevista va assegurar que la lletra ‘d’ de Covid-19 es refereix al desembre, perquè «el virus estava campant al seu aire per tot arreu des del desembre del 2019». Va haver de reconèixer que la ‘d’ venia de ‘disease’ (malaltia en anglès). Hores després, en una videoconferència sobre lideratge acompanyada per Aznar, va assegurar que el coronavirus té una cosa que «ens acosta, quant a la seva virulència en l’organisme», a persones de l’Equador, Xile o Colòmbia. «És una cosa curiosa que genèticament ens ha unit molt», va insistir. I va tancar la seva intervenció amb una reflexió sobre la crisi sanitària: «Això ha sigut el pitjor i el millor que m’ha passat en la vida. (...) La vida cal viure-la amb dificultat perquè tingui sentit».

L’ombra de la corrupció

Més enllà de declaracions més o menys afortunades i errors de gestió, el que ha acabat d’arrodonir la setmana negra de la presidenta –i de tibar la relació amb Ciutadans– és l’aparthotel de luxe en què Ayuso s’allotja des que va donar positiu de coronavirus, el 16 de març. A mesura que s’han anat coneixent més dades, ha crescut la pressió de l’oposició... i les sospites d’Ayuso cap al seu vicepresident, Ignacio Aguado. Kike Sarasola, amo de la cadena Room Mate, assegura que la presidenta pagarà la suite a 2.400 euros al mes, però gairebé al mateix temps que Ayuso s’excusava, es publicava al portal de contractació de la comunitat l’adjudicació a l’empresari Sarasola de la prestació de serveis sociosanitaris per més de 560.000 euros. Hores després es van produir els canvis: l’adjudicatari va passar a ser la Coordinadora del Tercer Sector i es va reduir l’import a 240.000 euros. Ayuso va anunciar una investigació i el conseller de Polítiques Socials, Alberto Reyero, de Ciutadans, va informar del cessament del tècnic que va cometre l’«error». 

Notícies relacionades

Les alarmes de la corrupció no s’acaben d’apagar a la Comunitat de Madrid, protagonista de grans escàndols. La legislatura es va estrenar amb el cas Avalmadrid. La fiscalia va arxivar la denúncia contra Ayuso, però a l’assemblea continua els seus treballs una comissió d’investigació sobre les possibles irregularitats de la societat semipública, ara paralitzada per la pandèmia.

Ayuso, a qui Casado va reivindicar fa uns dies com una «icona» per la seva resposta a la crisi sanitària, continua acumulant polèmiques que el PP qualifica com a episodis d’una «campanya de desprestigi en contra seu». Però la presidenta ha fet seu el lema de la cançó de Dúo Dinámico que sona als balcons i que ha cedit els seus drets a la regió per a la seva publicitat durant la pandèmia institucional: «Resistiré».