Coronavirus: La bronca de sempre en un món nou

Ningú hauria imaginat fa només sis setmanes la nova vida a la qual els espanyols s’han hagut d’acostumar. De cop i volta tot ha canviat pel Covid-19. Les escoles i els parcs infantils estan buits; la majoria dels establiments, tancats; els hospitals, plens, i les poques persones que caminen pel carrer es miren de reüll mentre s’ajusten els guants i respiren sota una mascareta. Però en aquesta Espanya inèdita, amb una crisi sanitària i unes dades econòmiques esgarrifoses, hi ha una cosa que no ha canviat: l’esbroncada política.

Pedro Sánchez va començar fa 10 dies a defensar la necessitat de forjar uns nous acords, similars als Pactes de la Moncloa de 1977, per fer front al repte polític, econòmic i social que planteja aquesta pandèmia. El president del Govern (un Govern de coalició i en minoria parlamentària) va allargar la mà a l’oposició després de tres setmanes, en què va prendre decisions de forma unilateral sense consultar-les al cap de l’oposició, Pablo Casado (PP), i tampoc als seus socis d’investidura (ERC i el PNB, entre d’altres). Les formes han molestat especialment la seu conservadora, on estan disposats a marcar perfil i retreure a Sánchez la seva «arrogància». En el gabinet de Casado remarquen que el cap de l’Executiu no és «mereixedor de respecte» i que només busca una fotografia, ja que, almenys fins ara, no ha esbossat ni tan sols mínimament els continguts d’aquests suposats pactes.

L’amenaça global del virus, que arriba acompanyada cada dia amb advertències dels organismes internacionals sobre una recessió de vertigen, índexs d’atur desbocats i sectors sencers obligats a la reconversió, no ha estovat uns líders que semblen entretinguts en les disputes de sempre, en uns paràmetres que ja estan caducats. El coronavirus, segons el sondeig del Centre d’Investigacions Socials (CIS), conegut aquest dimecres, ocupa ja el primer lloc en la llista de preocupacions dels espanyols, desplaçant la històrica primera inquietud: l’atur i la situació econòmica. A més, el 91,4% dels ciutadans desitgen que, quan se superi la pandèmia, es faci un «esforç especial» per afrontar la crisi mitjançant «grans acords». Només un 6,2% vol que cada partit plantegi les seves pròpies iniciatives.  ¿Senten confiança els espanyols en Sánchez per fer front a aquest desafiament? El 47,8% té poca o cap confiança en el Govern, i el 46,5% respon que bastanta o molta. Espanya, dividida, polaritzada.

El «pols» del virus

«Casado sembla voler fer un pols, però el que ens està fent el pols a tots és el virus», adverteixen fonts parlamentàries socialistes. «El PP és en un escenari curtterminista difícil d’entendre», afegeixen aquestes fonts abans de justificar que, si «en alguns moments» no s’ha facilitat informació a l’oposició, ha sigut per la necessitat de «legislar al minut» per frenar els contagis. L’efecte d’arrossegament de Vox sobre Casado continua sent clau, admet una exministra del Govern de Mariano Rajoy. I la ultradreta està carregant contra l’Executiu de coalició sense mesura alhora que demana la seva dimissió. Ara per ara, només Ciutadans s’ha mostrat proactiu en la necessitat d’aconseguir «un pacte de reconstrucció». Els partits nacionalistes i independentistes temen que sigui l’excusa per a la recentralització de competències.

Juntament amb les advertències de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) pels riscos d’un desconfinament precipitat, Sánchez toreja cada dia amb crides de governs europeus interessats que algunes de les seves empreses amb sucursals a Espanya obrin al més aviat possible per tornar a produir. La pressió és especialment intensa en el sector automobilístic, asseguren fonts diplomàtiques. Però la possible represa de la major part del teixit productiu ha d’anar aparellada amb una protecció adequada dels treballadors que, en aquests moments, l’Executiu espanyol no pot assegurar. La competència mundial per aconseguir mascaretes i guants continua sent tan brutal com fa un mes perquè, a les necessitats sanitàries, s’hi ha sumat ara la voluntat que tots els treballadors es puguin protegir quan tornin als seus llocs.  

Notícies relacionades

Dimiteix la cúpula d’ERC a Igualada després del fracàs de la ‘fórmula Rufián’ al municipi

Espadaler demana 35 fiscals a Peramato per a Catalunya i signa amb el CGPJ un conveni per ensenyar català als jutges

Segons aquestes fonts diplomàtiques, el PP és conscient d’aquest dilema perquè a les autonomies en les quals governa (Madrid, Galícia, Andalusia, Castella i Lleó i Múrcia) les conselleries de Sanitat també pateixen aquesta competència, una de les raons per les quals la tensió entre el Govern central i els executius regionals conservadors no s’ha acabat disparant.  

Segons el Govern, després dels primers contactes amb els partits, els agents socials i els governs autonòmics per impulsar un pacte sobre les reformes a emprendre per dissenyar l’Espanya que es desitja a mitjà termini, caldrà asseure’s a elaborar els Pressupostos Generals en els quals la reindustrialització, la investigació, la sanitat i el turisme haurien de ser alguns dels eixos principals.